El Palau de la Música Catalana és molt més que un símbol arquitectònic del Modernisme; és una comunitat viva que batega gràcies a la suma de moltes voluntats: els cantaires, els artistes, els equips professionals, els socis de l’Orfeó Català, els mecenes i, sobretot, el públic que omple la sala temporada rere temporada.

En un momento histórico marcado por tensiones, incertidumbres y conflictos que atraviesan fronteras y sociedades, la palabra paz adquiere especial fuerza. No como una idea abstracta o distante, sino como un horizonte a construir cada día desde la cultura, el diálogo y el respeto. Ésta es también la voluntad que inspira la temporada 2026-27 del Palacio de la Música Catalana: una invitación a escuchar, a compartir ya reconocer en la música un espacio privilegiado de encuentro entre personas y pueblos. Pau Casals, referente universal del compromiso humanista a través de la música, expresaba este ideal con palabras que hoy resuenan con plena vigencia: “Siempre he tenido el anhelo de ver a todos los pueblos del mundo unidos por lazos de confraternidad y amor y disfrutar de los dones de una paz afianzada en bases de justicia y de libertad democrática y en la que estén protegidos los derechos humanos y la dignidad del hombre".

En el context actual, aquest anhel continua essent un repte col·lectiu. Des del Palau, fidel a la vocació cultural i social, volem que la música sigui un espai on aquesta aspiració prengui forma, on el diàleg substitueixi la confrontació i on les emocions compartides ens recordin allò que ens uneix. La música –com també afirmava Casals– és “aquest meravellós llenguatge universal comprès per tothom en el món”, capaç de contribuir a la comunicació i a l’acord entre els homes. Amb aquest esperit, la nova temporada proposa un recorregut musical que connecta tradició i present, grans obres del repertori amb la creació actual, i grans figures internacionals amb el talent del nostre país. Tot plegat amb la convicció que l’experiència musical, compartida en un espai com el Palau, pot esdeve- nir un gest de convivència i esperança.

Aquest esperit de projecció i de diàleg amb el món s’ha fet especialment visible en un dels moments més significatius de la història recent de la institució. L’Orfeó Català ha afrontat grans reptes del reper- tori simfonicocoral amb una ambició renovada i consolidant un nivell artístic que l’ha situat nova- ment al centre de grans produccions internacionals. La interpretació de la Missa solemnis de Beethoven, culminada amb el debut a Los Angeles al costat de LA Phil, sota la direcció de Gustavo Dudamel, ha representat una fita històrica. No només per l’exi- gència artística d’aquesta obra monumental, sinó també pel que simbolitza: que un cor nascut de la societat civil catalana dialogui de tu a tu amb algu- nes de les institucions musicals més prestigioses del món. Però els reptes no s’aturen aquí. La tardor vinent l’Orfeó Català i el Cor de Noies empren- dran una nova gira internacional amb la New York Philharmonic i Gustavo Dudamel, que els portarà a escenaris de referència com són París, Barcelona, Madrid, Hamburg o Viena. Serà una nova opor- tunitat per projectar al món la vitalitat de la nostra tradició coral i per reafirmar el paper del Palau com a pont entre cultures, artistes i públics.

El Palau de la Música Catalana és molt més que un símbol arquitectònic del Modernisme; és una comunitat viva que batega gràcies a la suma de moltes voluntats: els cantaires, els artistes, els equips professionals, els socis de l’Orfeó Català, els mecenes i, sobretot, el públic que omple la sala temporada rere temporada. Presidir aquesta casa és un honor i, alhora, una responsabilitat. Amb aquesta nova temporada renovem el compro- mís de continuar treballant perquè el Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català siguin referents culturals del país i veu activa de la nostra tradi- ció coral al món. Una programació que conjuga gran repertori i creació contemporània, projec- ció internacional i arrelament, amb la voluntat que la música continuï essent espai de trobada, reflexió i, enguany especialment, de pau.

La pau ressonarà al llarg de tota la temporada del Palau, en un context internacional marcat per conflictes i incerteses.

Beethoven escriu a l’inici de la seva Missa solem- nis, l’expressió “Von Herzen – möge es wieder – zu Herzen gehen” (Del cor al cor). En la seva traducció al català adquireix un valor profund per explicar la temporada 2026-27 del Palau de la Música Catalana.

 

Des del cor, òrgan d’on neixen les emocions, la temporada proposa un amplíssim viatge musi- cal que va des de les Simfonies de Beethoven, Bruckner i Sibelius, i Quartets de Xostakóvitx, fins a les Sonates de Mozart. Des del cor, entès com a comunitat de persones que canten en harmo- nia, es repassen les grans obres corals dels grans mestres, des de Bach i Händel fins als actuals Whitacre, Guinovart, Vivancos o Márquez.

 

La programació commemora els dos-cents anys de la mort del geni de Bonn amb algunes de les seves creacions simfonicocorals més emblemàti- ques. També es commemoren els tres-cents anys de l’estrena de la Passió segons sant Mateu de Bach amb tres versions ben diferents d’aquesta obra cabdal del repertori universal.

 

També des del cor, com a col·lectiu de persones que canten, celebrarem els centenaris de dues persones clau del moviment coral català. Oriol Martorell, fundador de la Coral Sant Jordi, i Manel Cabero, fundador del Cor Madrigal. Ells van fer arribar la música coral al cor de molts catalans en els temps difícils del final de la dictadura.

Al final de la seva Missa solemnis, Beethoven escriu, acompanyant el “Dona nobis pacem”: “Pau exte- rior i pau interior, en aliança”. Podem intuir que es refereix a la necessitat d’absència de violèn- cia, però també a la pau interior que neix de la dignitat i la llibertat que tothom necessita. És una visió que anticipa el concepte de pau que defensava Pau Casals i que, alhora, s’avança al concepte modern de pau entesa com un procés, molt més enllà de la simple absència de violència.

La pau ressonarà al llarg de tota la temporada del Palau, en un context internacional marcat per conflictes i incerteses. Escoltarem el Da pacem Domine de Pärt, els magnífics “Dona nobis pacem” que clouen la Missa en Si menor de Bach i la Missa solemnis de Beethoven, així com el cant de pau del final d’El pessebre, entre moltes altres obres.

Com deia el mestre, “la música, aquest merave- llós llenguatge universal comprès per tothom, ha de contribuir –i pot fer-ho– a la comunió i a l’acord entre els homes”.