Una temporada per gaudir cantant i per emocionar els qui escolten. Demostrant que la música coral catalana no està feta només de melangia, sinó que també pot fer-nos ballar amb els sons i els ritmes del sud d’Europa que captiven tot el món.

Ho portava de naixement al nom propi. Pau Casals era un gran músic, però va transcendir l’art dels sons per esdevenir un apòstol de la pau, un home compromès amb els drets de tots els homes, un símbol del país i de la resistència contra els tota- litarismes. Un exemple a seguir en aquest món convuls i un compromís més necessari que mai. El seu discurs a l’ONU segueix ressonant...

L’Orfeó Català cantem la Novena Simfonia de Beethoven cada any. Al concert inaugural d’aquesta temporada, serà un Himne a l’alegria especial, tot recordant aquell assaig al Palau de la Música el 18 de juliol de 1936, ara fa noranta anys, amb Casals. Mentre es desencadenava una lluita fratricida als carrers, al Palau sonava el “Tots els homes s’agermanen” de la traducció catalana de Maragall, que ara reproduirem.

Que l’Orfeó Català fos el cor escollit per als darrers concerts del mestre Dudamel al capda- vant de la Filharmònica de Los Angeles fou un honor. Aquella interpretació de la Missa solemnis de Beethoven ha estat un privilegi artístic que no oblidarem. Però la demostració de l’èxit és que som també el cor que ha escollit per a la primera gira europea com a nou director de la Filharmònica de Nova York. Juntament amb el Cor de Noies cantarem als escenaris més presti- giosos d’Europa En la transmigració de les ànimes de John Adams, un dels compositors vius més reconeguts. Un nou repte internacional per als nostres cors i un episodi més de l’idil·li humà i artístic amb el mestre veneçolà.

Un altre enamorament musical és el del Cor de Cambra amb el compositor i director Eric Whitacre, sens dubte el més famós i mediàtic del panorama coral actual. Tots els cors ens unirem en un concert guiat per ell, com a compositor resi- dent d’aquesta temporada del Palau de la Música. I farem nous i vells projectes amb ell. També l’al- tra compositora resident, Marian Márquez, ens unirà a tots els cors amb l’estrena d’una cantata per al Concert de Sant Esteve, sobre text de Manuel Forcano, poeta convidat de la temporada.

Seguint la línia dels darrers anys, els cors del Palau s’uniran a les grans institucions musicals del país (OBC, Liceu, OSV) per interpretar les grans obres corals-orquestrals. M’agradaria destacar la interpretació de l’oratori Elies de Mendelssohn, un dels més bells del repertori, amb una part coral protagonista, d’un compo- sitor del qual cal reivindicar la immensa obra coral. Insistirem en la promoció de la Generació C (compositors corals catalans contemporanis) incorporant-hi nous compositors, aquest cop amb una sèrie d’encàrrecs de sardanes corals, per tal de vincular els nostres compositors a la gran tradició rítmica i melòdica del país. També ballarem els Valsos amorosos de Brahms en el nou concert escenificat del Cor de Cambra. I amb la dansa tancaran els més petits de la casa la tempo- rada, cantant cançons tradicionals acompanya- des d’un esbart dansaire. El nostre Cor Infantil tindrà el privilegi de cantar la part coral de la Passió segons sant Mateu amb dos dels més pres- tigiosos directors actuals: Simon Rattle i Teodor Currenzis. Sens dubte, una ocasió per comparar dues grans versions de la magna obra de Bach.

Voldria destacar el gran moment dels cors joves de la casa, amb una temporada plena de projectes de música de tots els temps. Des del Barroc de Purcell i Bach, a estrenes de compositors actuals, com el jove Miquel de Jorge o el veterà Eduard Iniesta. I enguany felicitarem el 40è aniversari del Cor Jove amb un intercanvi internacional i amb els festius Carmina Burana.

Una temporada per gaudir cantant i per emocio- nar els qui escolten. Demostrant que la música coral catalana no està feta només de melangia, sinó que també pot fer-nos ballar amb els sons i els ritmes del sud d’Europa que captiven tot el món. Des del cor del Palau, els cors del Palau us oferim la millor música coral, cantada amb l’ànima, per enlairar-nos a l’Elisi beethovenià, aquell espai d’alegria, fraternitat i pau que va imaginar Pau Casals fa noranta anys al Palau de la Música Catalana. Ara, més que mai, el nostre clam és: PAU!