Tres anys després, tornes al Palau de la Música com un dels cantants més destacats del moment, amb un repertori que inclou “Dichterliebe”, op. 48 (Amor de poeta) de Schumann, format per 16 texts del poeta Heinrich Heine i que ja vas interpretar l’any 2016 al cicle ECHO Rising Stars. Què té d’especial per a tu aquesta obra i per què?

Ser una jove promesa del programa ECHO Rising Stars ha estat una de les millors experiències de la meva vida. Poder actuar en tots aquests magnífics i prestigiosos escenaris ha estat la millor manera de donar-me a conèixer als seus públics i directors artístics! És fantàstic tornar a ser aquí, sobretot per poder representar un cop més un dels millors cicles de cançó que s’han escrit mai. Li tinc una estima especial a Dichterliebe, no només perquè vaig tenir el valor (i potser la ingenuïtat) d’interpretar aquesta peça al meu primer recital de cant, al poble de la meva àvia. Recordo perfectament l’escenari i el piano vertical. Aleshores, encara no era conscient de la complexitat i l'exigència de la música de Schumann. Simplement, la considerava una de les meves peces preferides i per això vaig voler cantar-la i interpretar-la. Des de llavors, l’he cantat moltes vegades i en cada actuació hi descobreixo quelcom nou o diferent. Vull compartir una vegada més l'afecte que li tinc amb el públic de Barcelona.

Al “lied” alemany, el vincle entre compositor i poeta és essencial. En aquest sentit, què destacaries dels “lieder” de Schubert i Mendelssohn, a qui també interpretaràs?

Crec que el pla emocional de Schubert i Mendelssohn és força semblant. Tots dos van concebre un entorn —potser fins i tot hi posaren la catifa— per fer que la poesia apel·lés directament als oients. No hi ha absurditats ni fanfarroneries, les textures musicals són força simples i honestes. Moltes vegades sento un fort vincle amb la natura de la música, amb compositors que, d’alguna manera, romanen de peus a terra. Tant és en quin lloc del món interpretis els lieder de Schubert o Mendelssohn; el seu llenguatge musical, amb el suport de les vívides i clares imatges del text, interpel·la tots els públics i per això la seva música és tan universal.

Com descriuries la complicitat artística que mantens amb en Kristian Bezuidenhout? Actueu junts sovint?

De fet, actuarem junts per primera vegada el setembre de 2019, així que, d’alguna manera, es podria considerar una “estrena”. Abans de Barcelona, només hem interpretat junts dues vegades al Wigmore Hall de Londres, però amb un programa una mica diferent. Vaig conèixer en Kristian fa temps i vam gaudir d’una conversa sobre la música, però també de la vida. Em va semblar molt fàcil congeniar amb ell des del primer moment, el prerequisit més indispensable a l’hora de fer música. L’admiro per la seva increïble destresa musical, però també per com ha dut el pianoforte a un nivell superior més respectat a les sales de concerts. És una estrella de cap a peus!

Quins records tens del teu recital al Petit Palau amb ECHO? Què sents davant del debut a la Sala de concerts del Palau?

El Palau de la Música ha estat, sens dubte, una de les meves sales de concerts preferides, no només per l’imponent edifici, sinó també pel personal. I, a més, cada cop que actuo a Barcelona, em trobo amb un públic increïblement atent, desitjós d'embarcar-se en un viatge amb els intèrprets. Després de l'assaig el 2016, em van ensenyar la gran Sala de Concerts i recordo que em vaig dir: “Un dia vull fer un recital aquí”. No em vaig imaginar que ho faria tan sols tres anys després. En tinc moltes ganes i em sento molt agraït. Espero que la gent de Barcelona i Catalunya sigui conscient de fins a quin punt ha de sentir-se contenta i orgullosa de tenir una sala de concerts tan fantàstica i especial!

Creus que els cicles dedicats a la cançó o els festivals de “lied”, com els que es programen al Palau o el festival LIFE Victoria, són necessaris? Per què?

Sí, sens dubte són magnífics i necessaris. Tant els intèrprets com els promotors de recitals hem de fer front a un seguit de reptes, més enllà dels que afecten qualsevol mena de música clàssica. De vegades, segueixes trobant reticències pel que fa a la combinació de lletra i música. Per a alguns, és un format molt exigent i aclaparador d’escoltar. De tant en tant també em diuen que, atès que els texts que canto tenen més de dos-cents anys, han deixat de ser actuals. Jo ho veig d’una altra manera: sens dubte, els poetes dels segles XVIII i XIX fan servir un altre vocabulari, però l’essència del poema roman la mateixa, ja sigui sobre l'amor, la pèrdua, la mort o qualsevol altre tema universal. La manera de viure les emocions, així com els sentiments i les preocupacions més essencials que compartim tots els éssers humans, no ha canviat al llarg dels segles. Aquestes cançons ens recorden el passat, però també s’endinsen en les nostres vides. D’alguna manera, són com un bon amic, siguin quines siguin les circumstàncies que ens envolten, i són actuals. Quan escolto música pop, sovint em sorprèn fins a quin punt s'assembla el seu contingut amb el de les cançons que interpreto.

Quins són els teus plans de futur immediat?

Després de Barcelona, faré més recitals a Zuric, Hamburg, Ginebra i Stuttgart, tot i que d'aquí a dues setmanes començaré els assaigs per al Così fan tutte de Mozart a Londres. Estic tornant progressivament a l’òpera. Durant els primers anys de la meva carrera, vaig fer molta òpera, però darrerament no li he pogut dedicar gaire temps perquè m’he centrat en els recitals i les obres orquestrals. Després, aniré a Filadèlfia per treballar amb en Yannick Nézet-Séguin i la Philadelphia Orchestra les obres de Bach. També tinc previst enregistrar un nou CD amb cantates en solo barroques amb els Berliner Barock Solisten i en Reinhard Goebel. M’esperen moltes coses emocionants!