Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Serena Sáenz. Del Palau de la Música a l’Staatsoper de Berlín

Serena-Pamina-Blog

Serena Sáenz, excantaire del Cor Jove, va ser Pamina a Berlín

La soprano barcelonina Serena Sáenz Molinero, de 25 anys, va debutar el febrer passat en el paper protagonista de Pamina de La flauta màgica de Mozart a l’Staatsoper Unter den Linden de Berlín, en una nova producció amb direcció d’escena de Yuval Sharon (foto a dalt). Serena Sáenz va ser cantaire, primer del Cor Infantil i després del Cor Jove de l’Orfeó Català. El seu pas pels cors del Palau la van fer decidir a emprendre la carrera de cant. De Barcelona a Berlín. Del Palau de la Música Catalana a l’Staatsoper Unter den Linden.

Aquesta és la història.

Actualment Serena Sáenz forma part de l’International Opera Studio de l’Staatsoper Unter den Linden de Berlín, un programa en què diversos joves cantants reben formació específica per a la professionalització. Una formació que també inclou l’experiència dalt de l’escenari en les òperes del teatre alemany. “Tinc programades més de quaranta funcions aquesta temporada”, explica la Serena.

En aquesta producció de La flauta tenia assignat el paper de Papagena –en què ja havia debutat fa un any al mateix escenari, si bé en una altra producció–, però va haver de cobrir la baixa de la soprano Anna Prohaska i així es va produir el seu debut com a Pamina. “Vaig ser la cover de Pamina durant els primers assajos d’escena, ja que Anna Prohaska no arribava fins més tard”. Tres dies abans de l’estrena “em van anunciar que seria jo qui cantaria Pamina perquè l’Anna estava malalta”. La cantant ha participat a totes les funcions d’aquesta Flauta, set com a Pamina i quatre com a Papagena. La mexicana Alondra de la Parra n’ha estat la directora musical. Ens hem entès molt bé, amb l’Alondra”, diu la Serena. 

  • Com descriuries el rol de Pamina?
  • El paper de Pamina és molt compromès, tothom coneix l’ària “Ach ich fühl’s” i espera que arribi el moment per delectar-se les oïdes i avaluar si els agrada o no la interpretació de la soprano. Quant a tessitura no és gaire alt i per a la meva veu és bastant còmoda de cantar.
  • ¿Podem afirmar que es tracta d’un gran esdeveniment en la teva carrera?
  • Naturalment, haver fet aquest debut ha estat un gran pas en la meva carrera. L’Òpera de Berlín m’ha donat un vot de confiança com a resposta a la feina feta als assajos, i han volgut donar-me l’oportunitat de poder mostrar-ho al públic.
  • Què destacaries d’aquesta nova producció de La flauta màgica del director d’escena Yuval Sharon?
  • El concepte escènic de Yuval Sharon és que tots els personatges són marionetes que només es mouen quan tres nens en tiben els fils. Literalment, hem estat penjats del sostre per un arnès que ens permetia volar i teníem dues gomes als canyells per accentuar aquesta sensació de titella.

La crítica n’ha dit: “El to de Serena Sáenz Molinero no sempre semblava ideal per a Pamina, però va cantar amb tant d’esperit i intel·ligència que les seves escenes eren sovint les més encantadores de la nit. Ella va transformar “Bei Männern” en una delícia dins la monotonia de la producció, i el seu “Ach, ich fühl’s, es ist verschwunden” va ser una meravella de claredat, humilitat i anhel.” (Jesse Simon, mundoclassico.com, 21-2-2019)


Serena Sáenz ha interpretat més d’una dotzena de papers els darrers anys i cal destacar la seva participació, a Alemanya, al Festival Rossini de Wildbad (2016), en què va debutar en el paper de Chiara d’Il conte di Marsico (“va ser el meu primer gran repte com a rol protagonista i amb una òpera que no s’havia estrenat mai”) i a l’Opernakademie Weikersheim (2017) amb el paper de Gretel de Hänsel und Gretel de Humperdinck.

Amb 13 anys la Serena va pujar per primera vegada a l’escenari per cantar el paper d’Aninka de l’òpera infantil Brundibár de Hans Krása, en una producció del Petit Liceu (temporada 2007-08). També els anys 2014 i 2015 va rebre dues beques de la Fundació Ferrer-Salat per estudiar el grau superior de música al Conservatori del Liceu. “Va coincidir el meu primer any al Conservatori del Liceu amb el meu últim any al Cor Jove; vaig haver d’escollir entre seguir al Cor o formar-me com a cantant solista”, explica.

L’any 2018 va guanyar el Premi Mozart del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas. “El Concurs Viñas m’ha donat molta visibilitat i reconeixement a nivell internacional; de fet, l’Òpera de Berlín em va conèixer durant la fase preliminar del Concurs”. També ha estat premiada als concursos: International Gesangswettbewerb Ferruccio Tagliavini (Àustria), Concours International de Chant a Mâcon (França), tercer premi del Concurs Mirabent i Magrans (Catalunya) i Les Simfonies de Tardor (França). “Cada pas per un concurs és una experiència que et fa créixer com a cantant i com a persona. No és tant que el premi et pugui donar l’èxit, sinó com afrontar els reptes que jo mateixa em proposo; la preparació i el temps que hi dedico per poder assolir aquest repte no tenen preu. Per a mi la manera d’avançar és tenir un objectiu clar i sens dubte els concursos ho aconsegueixen”.

  • ¿Creus, doncs, que els concursos són bons o necessaris per iniciar una carrera professional?
  • Els concursos són una manera molt efectiva de presentar-te en societat, és una audició a nivell públic per a tota persona que assisteix al concurs. Et dones a conèixer no només al jurat, sinó també a directors de càsting i agents que et poden obrir portes en un futur.

La llavor del cant, al Palau de la Música

Serena Sáenz va ser cantaire del Cor Infantil de l’Orfeó Català dels 12 al 16 anys. Realment va ser una experiència d’allò més enriquidora”, recorda. “Des del primer dia que vaig entrar vaig quedar fascinada amb la manera de treballar de l’Elisenda Carrasco, la nostra directora en aquell moment. L’amor que ens transmetia i la manera com ens ensenyava no només a cantar cançons, sinó també a saber escoltar-nos per formar un so conjunt i harmoniós. Van ser quatre anys plens d’aventures, viatges i caps de setmana amb un cor que recordo com una de les millors experiències que he viscut”. La Serena recorda l’audició per ingressar al cor... amb La flauta màgica de Mozart! “Me’n recordaré sempre, que vaig oferir una audició amb la famosa ària de la Reina de Nit... Bé, ho vaig intentar. Perquè amb 12 anys no sabia que aquella cançó (per a mi era una cançoneta que tenia a l’orella) pertanyia a La flauta màgica de Mozart”.

Als 16 anys va ingressar al Cor Jove de l’Orfeó Català i hi va pertànyer durant cinc anys. “M’hauria agradat quedar-m’hi més temps, però la meva carrera de cant havia començat i ja no m’era compatible continuar dins el Cor”, explica. 

 “Ser al Cor Infantil va ser realment una experiència d’allò més enriquidora”

 

“El Cor Jove és una assegurança de creixement a nivell musical i personal”

 

D’aquests anys recorda particularment la cantata Sent 100 de Pedro Pardo, que es va encarregar per celebrar el centenari del Palau de la Música Catalana el 2008. Hi van participar més de cent veus dels cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i Serena Sáenz hi va tenir un paper solista. “Si no recordo malament, em sembla que va ser la primera vegada que feia de solista a l’escenari del Palau de la Música en un concert de gran envergadura. Cantant aquell personatge que es deia l’Àngel de la Música em vaig adonar que sí, que m’agradava molt ser a l’escenari i que ho volia continuar fent”.

  • Com valores la formació musical rebuda a l’Escola Coral de l’Orfeó Català?
  • De primera qualitat. Les classes de cant amb l’Anna Ollet han estat un tresor, em va descobrir la veu.

De la seva etapa recent al Palau de la Música, destaquen el paper de Belinda a la producció de Dido & Aeneas del Cor Jove (el 2013 i 2015), i com a soprano solista a Carmina Burana participatiu del Palau, sota la direcció de Simon Halsey (2017). Fora del Cor Jove, però, també va cantar el paper de Susanna en una producció de Les noces de Fígaro de Mozart de l’Orquestra de Cambra de Vic, que va dirigir Esteve Nabona (2016).

  • De Dido & Aeneas, producció d’èxit del Cor Jove, què en destacaries?
  • Era la primera vegada que el Cor Jove interpretava una òpera; estàvem acostumats a fer repertori de concert i no a interpretar. Realment va ser una experiència meravellosa poder treballar amb el Marc Rosich, el director d’escena, i veure realment quin és el procés de posar moviment corporal a la música. Aquesta experiència ens va unir encara més entre els cantaires.
  • D’aquestes actuacions, quina ha estat la més important per a tu?
  • El meu debut com a solista a Carmina Burana crec que ha estat l’actuació al Palau que més m’ha motivat. Ja no formava part de l’Escola Coral i em van demanar ser-ne solista. Veure que gràcies al Cor Jove ara se’m permetia cantar com a solista aquesta peça, que havia cantant per primera vegada el meu primer any amb el Cor Infantil, em va fer sentir que tancava el cercle.

Hem demanat a Esteve Nabona, director del Cor Jove de l’Orfeó Català, rememorar els moments i les sensacions més destacades del pas de la Serena per l’Escola Coral de l’Orfeó Català.

“En la seva etapa al Cor Infantil de l’Orfeó Català la Serena ja despuntava, no només per la qualitat de la seva veu, sinó per la naturalitat dalt de l’escenari. Ja al Cor Jove, la Serena mostrava aquest talent innat per a la música i el cant i ja feia sospitar que quan es posés a treballar l’instrument arribaria on ella volgués. Ho vam comentar moltes vegades amb l’Anna Ollet, la seva professora de cant al Cor. Ser cantant és molt sacrificat i cal madurar molt les decisions; ella ho va saber fer al moment just. Amb només 19 anys, la seva interpretació de Belinda a la producció de l’òpera Dido & Aeneas del Cor Jove, el 2013, va excel·lir per sobre del nivell que es pot esperar d’una jove cantant de cor. La mateixa producció es va repetir el 2015, i en dos anys el creixement vocal va ser exponencial”.

El director del Cor Jove de l’Orfeó Català explica que “particularment estic molt content, perquè sempre que he demanat a la Serena de venir a fer de solista en produccions del Cor Jove sempre ha acceptat la invitació amb molta il·lusió i professionalitat. Ja ho va fer fa un parell d’anys amb el Carmina Burana participatiu, on va brodar la part tan exigent de soprano”.

 “Amb l’Anna Ollet li vam insistir molt que havia de volar fora, que tenia una carrera brillant per endavant. Crec que Berlín li ha donat tota l’estructura pedagògica que necessitava i la possibilitat, a través de les opera studio, de fer el salt a l’òpera professional. Ha escollit bé, i ho està portant amb molta intel·ligència”.


Tornant amb la Serena, de la seva etapa al Palau de la Música també recorda que el meu primer solo important va ser el “Pie Jesu” del Requiem de Fauré. El vaig cantar al Palau amb el Cor Jove i després a la Sala Oriol Martorell de L’Auditori amb el Cor de Cambra del Palau. Va ser realment un moment decisiu de la meva carrera com a cantant. Aquests tastets com a solista que se’m permetien viure amb el Cor Jove eren únics i alimentaven les ganes de dedicar-me a la música clàssica”.

  • També vas ser solista a la cançó “Darrer pleniluni de tardor” (dins Les quatre estacions de Salvador Brotons) al CD Aigües de primavera del Cor Jove (del 2010). Quins records tens d’aquesta intervenció? Tinc entès que feia molt poc que havies ingressat al Cor Jove.
  • Va ser totalment inesperat. Acabava d’entrar al Cor Jove i si et soc sincera no recordo què va passar exactament. Només recordo que no coneixia ningú i des d’aquell dia de gravació vaig passar a ser la nova “triunfito”. Admeto que estava molt nerviosa. Recordo que vam gravar el CD al Petit Palau i veure aquella sala buida de cadires a platea amb tot el cor assegut davant meu sense conèixer ningú i tres micros..., bé..., amb 16 anys vaig ser valenta.
  • Fa poc una cantaire actual del Cor Jove ens deia que “cantar al Cor Jove és assegurar-te que viuràs experiències úniques i enriquidores”. ¿Hi estàs d’acord?
  • Hi estic totalment d’acord. El Cor Jove és una assegurança de creixement a nivell musical i personal; s’hi troben amics de veritat i fa enamorar-se de la música.
  • Quins són els teus projectes de futur: immediat, a curt termini i a llarg termini
  • Continuar un any i mig a Berlín acabant el màster de cant i l’Opera Studio. Em presentaré a dos concursos internacionals i debutaré en quatre rols la propera temporada a Berlín. Però el que més il·lusió em fa es tornar al Palau de la Música amb Dido & Aeneas el proper juliol!

Com dèiem, i per tercera vegada, la Serena serà Belinda a la reposició de la producció de Dido & Aeneas del Cor Jove els propers 7 i 8 de juliol de 2019 al Petit Palau, “i em fa molt feliç tornar-la a dirigir i poder viure de nou, en primera persona, el seu creixement com a artista”, diu Esteve Nabona.

Nosaltres no hi faltarem!