• Com descriuries el rol de Pamina?
• El paper de Pamina és molt compromès, tothom coneix l’ària “Ach ich fühl’s” i espera que arribi el moment per delectar-se les oïdes i avaluar si els agrada o no la interpretació de la soprano. Quant a tessitura no és gaire alt i per a la meva veu és bastant còmoda de cantar.
• ¿Podem afirmar que es tracta d’un gran esdeveniment en la teva carrera?
• Naturalment, haver fet aquest debut ha estat un gran pas en la meva carrera. L’Òpera de Berlín m’ha donat un vot de confiança com a resposta a la feina feta als assajos, i han volgut donar-me l’oportunitat de poder mostrar-ho al públic.
• Què destacaries d’aquesta nova producció de La flauta màgica del director d’escena Yuval Sharon?
• El concepte escènic de Yuval Sharon és que tots els personatges són marionetes que només es mouen quan tres nens en tiben els fils. Literalment, hem estat penjats del sostre per un arnès que ens permetia volar i teníem dues gomes als canyells per accentuar aquesta sensació de titella.

Serena Sáenz ha interpretat més d’una dotzena de papers els darrers anys i cal destacar la seva participació, a Alemanya, al Festival Rossini de Wildbad (2016), en què va debutar en el paper de Chiara d’Il conte di Marsico (“va ser el meu primer gran repte com a rol protagonista i amb una òpera que no s’havia estrenat mai”) i a l’Opernakademie Weikersheim (2017) amb el paper de Gretel de Hänsel und Gretel de Humperdinck.

Amb 13 anys la Serena va pujar per primera vegada a l’escenari per cantar el paper d’Aninka de l’òpera infantil Brundibár de Hans Krása, en una producció del Petit Liceu (temporada 2007-08). També els anys 2014 i 2015 va rebre dues beques de la Fundació Ferrer-Salat per estudiar el grau superior de música al Conservatori del Liceu. “Va coincidir el meu primer any al Conservatori del Liceu amb el meu últim any al Cor Jove; vaig haver d’escollir entre seguir al Cor o formar-me com a cantant solista”, explica.

L’any 2018 va guanyar el Premi Mozart del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas. “El Concurs Viñas m’ha donat molta visibilitat i reconeixement a nivell internacional; de fet, l’Òpera de Berlín em va conèixer durant la fase preliminar del Concurs”. També ha estat premiada als concursos: International Gesangswettbewerb Ferruccio Tagliavini (Àustria), Concours International de Chant a Mâcon (França), tercer premi del Concurs Mirabent i Magrans (Catalunya) i Les Simfonies de Tardor (França). “Cada pas per un concurs és una experiència que et fa créixer com a cantant i com a persona. No és tant que el premi et pugui donar l’èxit, sinó com afrontar els reptes que jo mateixa em proposo; la preparació i el temps que hi dedico per poder assolir aquest repte no tenen preu. Per a mi la manera d’avançar és tenir un objectiu clar i sens dubte els concursos ho aconsegueixen”.

• ¿Creus, doncs, que els concursos són bons o necessaris per iniciar una carrera professional?
• Els concursos són una manera molt efectiva de presentar-te en societat, és una audició a nivell públic per a tota persona que assisteix al concurs. Et dones a conèixer no només al jurat, sinó també a directors de càsting i agents que et poden obrir portes en un futur.

• Com valores la formació musical rebuda a l’Escola Coral de l’Orfeó Català?
• De primera qualitat. Les classes de cant amb l’Anna Ollet han estat un tresor, em va descobrir la veu.

De la seva etapa recent al Palau de la Música, destaquen el paper de Belinda a la producció de Dido & Aeneas del Cor Jove (el 2013 i 2015), i com a soprano solista a Carmina Burana participatiu del Palau, sota la direcció de Simon Halsey (2017). Fora del Cor Jove, però, també va cantar el paper de Susanna en una producció de Les noces de Fígaro de Mozart de l’Orquestra de Cambra de Vic, que va dirigir Esteve Nabona (2016).

• De Dido & Aeneas, producció d’èxit del Cor Jove, què en destacaries?
• Era la primera vegada que el Cor Jove interpretava una òpera; estàvem acostumats a fer repertori de concert i no a interpretar. Realment va ser una experiència meravellosa poder treballar amb el Marc Rosich, el director d’escena, i veure realment quin és el procés de posar moviment corporal a la música. Aquesta experiència ens va unir encara més entre els cantaires.

• D’aquestes actuacions, quina ha estat la més important per a tu?
• El meu debut com a solista a Carmina Burana crec que ha estat l’actuació al Palau que més m’ha motivat. Ja no formava part de l’Escola Coral i em van demanar ser-ne solista. Veure que gràcies al Cor Jove ara se’m permetia cantar com a solista aquesta peça, que havia cantant per primera vegada el meu primer any amb el Cor Infantil, em va fer sentir que tancava el cercle.

Tornant amb la Serena, de la seva etapa al Palau de la Música també recorda que “el meu primer solo important va ser el “Pie Jesu” del Requiem de Fauré. El vaig cantar al Palau amb el Cor Jove i després a la Sala Oriol Martorell de L’Auditori amb el Cor de Cambra del Palau. Va ser realment un moment decisiu de la meva carrera com a cantant. Aquests tastets com a solista que se’m permetien viure amb el Cor Jove eren únics i alimentaven les ganes de dedicar-me a la música clàssica”.

• També vas ser solista a la cançó “Darrer pleniluni de tardor” (dins Les quatre estacions de Salvador Brotons) al CD Aigües de primavera del Cor Jove (del 2010). Quins records tens d’aquesta intervenció? Tinc entès que feia molt poc que havies ingressat al Cor Jove.
• Va ser totalment inesperat. Acabava d’entrar al Cor Jove i si et soc sincera no recordo què va passar exactament. Només recordo que no coneixia ningú i des d’aquell dia de gravació vaig passar a ser la nova “triunfito”. Admeto que estava molt nerviosa. Recordo que vam gravar el CD al Petit Palau i veure aquella sala buida de cadires a platea amb tot el cor assegut davant meu sense conèixer ningú i tres micros..., bé..., amb 16 anys vaig ser valenta.
• Fa poc una cantaire actual del Cor Jove ens deia que “cantar al Cor Jove és assegurar-te que viuràs experiències úniques i enriquidores”. ¿Hi estàs d’acord?
• Hi estic totalment d’acord. El Cor Jove és una assegurança de creixement a nivell musical i personal; s’hi troben amics de veritat i fa enamorar-se de la música.
• Quins són els teus projectes de futur: immediat, a curt termini i a llarg termini
• Continuar un any i mig a Berlín acabant el màster de cant i l’Opera Studio. Em presentaré a dos concursos internacionals i debutaré en quatre rols la propera temporada a Berlín. Però el que més il·lusió em fa es tornar al Palau de la Música amb Dido & Aeneas el proper juliol!

Com dèiem, i per tercera vegada, la Serena serà Belinda a la reposició de la producció de Dido & Aeneas del Cor Jove els propers 7 i 8 de juliol de 2019 al Petit Palau, “i em fa molt feliç tornar-la a dirigir i poder viure de nou, en primera persona, el seu creixement com a artista”, diu Esteve Nabona.

Nosaltres no hi faltarem!