El concert del cicle Palau Òpera serà el proper 14 de maig.

El dimecres 14 de maig (Sala de Concerts, 19 h), el cicle Palau Òpera convida al director flamenc René Jacobs, que torna al Palau de la Música Catalana per dirigir la Freiburger Barockorchester i oferir, en versió de concert, l’òpera barroca Tamerlano de Georg Friedrich Händel. Amb més de 260 enregistraments i una exhaustiva carrera com a cantant, director d’orquestra, acadèmic i professor, René Jacobs ha assolit una posició eminent en el camp de la música vocal barroca i clàssica. La Freiburger Barockorchester va actuar al Palau l’11 d’abril passat i va interpretar la Passió segons sant Joan de Bach al costat del cor Vox Luminis, sota la direcció de Lionel Meunier, corresponent al cicle Palau Bach; una actuació amb gran èxit de públic i crítica. Jacobs va dirigir per darrera vegada a l’escenari modernista el 24 d’abril de 2017, també amb la Freiburger Barockorchester, amb la qual van oferir en versió de concert Così fan tutte de Mozart, una producció en què va participar també el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i que formava part d’una gira que el va dur a Colònia, Seül i Xangai.

Fruit d’un dels períodes creatius més fèrtils de Händel, el compositor va escriure Tamerlano en només vint dies durant l’estiu del 1724, any en què també van veure la llum dues òperes seves més de gran significació, Giulio Cesare i Rodelinda. Aquest dramma per musica en tres actes va ser estrenat al King’s Theatre de Londres el 1724. “Tamerlano és una de les obres més singulars de Georg Friedrich Händel. La caracterització psicològica i sentimental dels protagonistes, el pathos musical que recorre els pentagrames i els accents tràgics amb els quals el compositor insuflà de vida els textos, fan que Tamerlano sigui un dels títols més excepcionals de la història operística”, explica la musicòloga, crític musical i professora d’història de la música i història de l’òpera Verònica Maynés al programa de mà del concert. Amb llibret de Nicola Francesco Haym, el qual va fer una adaptació dels llibrets d’Agostino Piovene i de Nicolas Pradon, l’acció es basa en una interpretació lliure de la història real de la derrota i captura del sultà turc Baiazet a mans del guerrer mongol Tamerlà, després de la batalla d’Ankara el 1402; al palau de Tamerlà hi ha presoners Bajazet i la seva filla Asteria. “Una de les virtuts excepcionals de Tamerlano és la descripció musical de la psicologia dels personatges”, diu Verònica Maynés. Els rols de Tamerlano seran interpretats per un conjunt de veus solistes encapçalades pel contratenor Paul-Antoine Bénos-Djian (Tamerlano), considerat un dels joves talents vocals més emocionants del nostre temps, i el tenor Thomas Walker (Bajazet), la soprano Katharina Ruckgaber (Asteria), el contratenor Alex Chance (Andronico), la contralt Helena Rasker (Irene) i el baix Matthias Winckhler (Leone).

René Jacobs (1946) va rebre la primera formació musical com a cantant del cor de la catedral de St. Bavó de Gant, la seva ciutat natal. Va mantenir la seva activitat com a cantant durant els estudis universitaris de filologia clàssica; les seves trobades amb Alfred Deller, Gustav Leonhardt i els germans Kuijken van acabar determinant la seva orientació cap a la música barroca i l’especialització com a contratenor, que molt aviat li va valer reputació com un dels cantants més destacats de la seva època. L’any 1977 va fundar el conjunt Concerto Vocale, amb què explorava el repertori barroc operístic i vocal de cambra; aquest conjunt va enregistrar un seguit de destacables estrenes mundials guardonades internacionalment. Va debutar com a director d’òpera el 1983 amb una producció de L’Orontea d’Antonio Cesti al Festival d’Innsbruck de música antiga, en què posteriorment va ocupar el càrrec de director artístic del 1996 al 2009. Gràcies a la seva llarga i exitosa trajectòria de col·laboració amb diferents teatres i festivals d’òpera d’arreu del món, ha dirigit un repertori que abasta des del Barroc primerenc fins a Rossini, passant tant per títols desconeguts com consagrats. La seva obra es distingeix per l’esperit pioner i l’estudi profund de les fonts històriques. Juntament amb la seva extensa activitat operística, la interpretació de música sacra i oratori sempre ha estat una part important de la trajectòria de Jacobs, també elogiat per l’exploració continuada d’obres desconegudes o per la innovació en la interpretació del conegut repertori de les Passions de J. S. Bach o el Requiem de Mozart, i més recentment per l’enregistrament de l’Stabat Mater de Haydn. René Jacobs ha anat ampliant cada cop més el seu repertori simfònic amb les Simfonies de Haydn i les darreres Simfonies de Mozart (editades per Harmonia Mundi) i, més recentment, amb el cicle integral de les Simfonies de Schubert, publicat per Pentatone; el darrer lliurament d’aquest cicle, dedicat a la Simfonia Inacabada i La Gran, es va publicar el 2022. 

Des de fa més de tres dècades la Freiburger Barockester és un dels grups més importants del món que busca el so original, i ofereix més de cent concerts a l’any a Alemanya i a l’estranger. Els seus pilars són passió, plaer per fer música i autenticitat. L’orquestra va ser fundada per un grup de graduats de la Universitat de Música de Friburg de Brisgòvia amb l’objectiu d’interpretar música barroca i clàssica amb criteris històrics. Ben aviat li van arribar compromisos internacionals i la formació es va convertir ràpidament en una de les orquestres més buscades en l’escena de la música antiga.

(fotografia de René Jacobs ©Molina Visuals)

Aquest concert rep el suport de: