COVID-19. Protocol de seguretat i mesures preventives. MÉS INFO

Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Quatre preguntes a... Quartet Gerhard

Quartet_Gerhard_BLOG

El Quartet Gerhard, considerat un dels quartets amb més projecció a nivell europeu, celebrarà el desè aniversari amb un concert al Palau de la Música Catalana el proper dimecres 5 d’agost, dins el cicle Estiu al Palau. Format per Lluís Castán i Judit Bardolet (violins), Miquel Jordà (viola) i Jesús Miralles (violoncel), la formació interpretarà obres de Robert Gerhard i Franz Schubert. El Quartet Gerhard va guanyar el Premi El Primer Palau l’any 2012.

Us reproduïm uns fragments de l’entrevista al Quartet Gerhard publicada a la pàgina web de la Revista Musical Catalana, que signa Miquel Gené, i que podeu llegir sencera en aquest enllaç.


"Un sol cos, una sola ment, un sol organisme"

-Ara que feu deu anys, ¿sentiu que tanqueu un cicle?

-Lluís Castán: Sentim que és el moment de llançar-nos. Quan comences, el sol fet de voler fer quartet significa emmirallar-te en altres formacions. Però arriba un moment que comencen a sorgir contradiccions entre el teu llenguatge i aquestes altres perspectives.

-Miquel Jordà: En aquests deu anys hem fet múscul. El quartet és un procés de llarg recorregut, necessita temps de dubtes i de certeses, i per sota hi ha la voluntat de tots quatre de fer música. Has de tocar molt, a tot arreu, molts repertoris, dir que sí a tot. Tenim quatre visions molt obertes de què volem fer i una manera molt clara de posar-les en comú acord. Aquesta és la nostra força.

-Part de la fortalesa d’un quartet consisteix, precisament, a aprendre a posar-se d’acord.

-Judit Bardolet: Per a nosaltres les relacions humanes sempre han estat fonamentals. La nostra relació ha influït molt en la construcció del grup. Tots hem crescut personalment i musicalment dins del grup i són processos que no podem deslligar l’un de l’altre.

-Miquel Jordà: És una actitud de vida. Hi ha gent que vol “pam, pam” i ja està, però nosaltres tenim aquest estat de flow que és el que necessitem per fer música. Hem d’estar prou oberts, receptius i escoltant, i alhora tenir conviccions molt fortes. Són aquestes contradiccions les que fan que el quartet sigui possible.


Miquel Jordà: “La finalitat última és que siguem un sol cos, una sola ment, un sol organisme. Respirar com un, aquest és l’ideal.”


-Un equilibri difícil de trobar.

-Jesús Miralles: Sí, i en aquest sentit les nostres interpretacions són molt obertes i en cada concert passen coses que no han passat abans en un assaig. Estem fent coses diferents en aquell moment i tothom està obert i escoltant perquè això pugui passar. És molt interessant, ja que en cada concert i en cada assaig estem amb tots els sentits oberts, sentint aquest corrent d’energia que flueix entre els quatre.

-Quins han estat els vostres referents?

-Lluís Castán: Durant molt de temps ho ha estat el Quartet Hagen. També tenim molts referents fora del món de la cambra i de la música clàssica. En la música clàssica sempre hi ha el perill de quedar encotillats. Així que ens agrada mirar a fora, recollir l’espontaneïtat d’altres àmbits i incorporar-la al que fem nosaltres.

-Miquel Jordà: Els quartets de principis de segle són una gran inspiració per a nosaltres. Quan els escoltes –el Kolisch, el Galimir, el LaSalle–, veus que cadascun té una personalitat molt definida. Nosaltres busquem això, una personalitat, una identitat pròpia des de la qual poder expressar tot allò que sentim.