foto Timon balco-Blog (c) Quim Roser

Marc Timón és un dels compositors convidats de les temporades 2020-21 i 2021-22 del Palau de la Música Catalana.


El Palau prorroga la relació amb els compositors convidats de les darreres dues temporades (2010-20 i 2020-21) per completar els projectes concebuts que no s’han pogut realitzar pel context COVID-19. Son, al costat de Timón, Jörg Widmann, Kaija Saariaho i Joan Magrané, mentre que l’artista visual Alba G. Corral també il·lustrarà visualment la temporada que ve els projectes artístics en què participarà. Juntament amb ells, els poetes Jaume C. Pons Alorda i Anna Gual ens acompanyaran la propera temporada 2021-22 per posar paraules i veu a aquesta celebració de la música i la vida #CelebremLaVida.

Albert Torrens, director de la «Revista Musical Catalana», signa aquesta entrevista al músic de la qual reproduïm uns fragments. Podeu llegir l’entrevista sencera a Marc Timón al número 373 de la «Revista Musical Catalana», corresponent als mesos de maig-agost del 2021, que també li dedica la portada.

MARC TIMÓN, RAUXA I SENY

-Has estat convidat a una temporada que ha tingut com a fil conductor les diverses Perspectives de la música. ¿T’hi sents identificat?

-Sí, perquè, a mi, de la música m’interessa tot, des de les estètiques fins a les maneres d’expressar-les. Mai he cregut en etiquetes i sempre he pensat que la millor manera de tocar Bach, per exemple, és aprendre els pals flamencs i quan tens el domini d’aquesta rítmica, després pots abordar-lo amb solemnitat i sentit estricte del ritme i la interpretació.

-Com has afrontat les diverses obres que has compost per encàrrec aquesta temporada?

-Quan als compositors ens encarreguen una obra, moltes vegades tant qui ho fa com la gent que ens coneix amb una estètica determinada, volen que els donem allò. I quan fas un gir, t’arrisques a mostrar una cara teva diferent que no agradi o que no convenci. Jo tenia ganes de treballar amb un cor i una orquestra, fer un treball tímbric, buscar ambients i textures diferents del que solc escriure. Però no em caso amb una estètica ni entenc per què una obra ho ha de fer. Per a mi, les estètiques estan al servei de l’obra i del que vull expressar en cada moment, sempre des d’una coherència.

-Vas ser intèrpret abans que compositor. ¿Quan vas adquirir consciència que rebies aquest polsim?

- Hi és des del primer dia. Crec que això és purament casual i, de fet, faig tots els esforços per dedicar-me a la direcció, la composició i la interpretació, perquè, si em falta alguna d’aquestes potes, sento buidor. De totes, no m’atreviria a dir que la composició és la que menys m’apassiona, però a mi m’agrada ser i jugar al camp i la direcció és la meva gran passió.

-¿Has tingut clares les decisions importants que has pres, com ara estudiar periodisme o marxar als Estats Units tot i estar establert aquí? O has dubtat?

- Qui digui que té clars els grans passos a la vida... Jo un dia vaig descobrir que a mi el que em feia funcionar bé era estar en estat d’aventura permanent i fora de la zona de confort. I que, com més forta era la tibada vital que em feia, millor. Tinc una sensació íntima que vull fer moltes coses, les vull fer bé, de manera diferent, amb molta gent, a molts llocs del món. I això és el que buscava quan vaig marxar.

 

“La realitat se’m fa escassa i consumeixo art per ser més a prop d’allò que no sé què és però que necessito”.

 

 

Fotografies de Marc Timón: ©Quim Roser
Fotografia de Marc Timón (portada RMC 373): ©David Ruano

UN CONCERT PER RECORDAR

Emmarcat en la celebració de la Festa Internacional de la Música, el Palau de la Música Catalana va acollir, el dilluns 21 de juny passat, l’estrena mundial del Preludi del díptic Preludi i Scherzo per a piano i orquestra (2014 i 2021) i l’estrena europea de l’Scherzo de John Williams, a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès dirigida pel català Marc Timón, amb la participació de la pianista Gloria Cheng (pedagoga molt reconeguda a l’Amèrica del Nord, és la pianista de referència de John Williams com testimonien diversos enregistraments i interpretacions de la seva obra). “Poques sales i orquestres del món poden afirmar haver ofert una estrena de la seva música no cinematogràfica. Recordin aquest concert perquè d’aquí a uns anys se’n parlarà en algun llibre sobre música”, diu Albert Ferrer i Flamarich en la crítica que publica a la pàgina web de la Revista Musical Catalana. Al concert també s’estrenà a nivell mundial l’obra del mateix Marc Timón The beacon, tribute to John Williams; el programa es va completar amb bandes sonores de Williams i Timón.

LA PRESÈNCIA DE MARC TIMÓN AL PALAU DE LA MÚSICA

La versatilitat i heterogeneïtat del seu catàleg són motius que van dur el Palau de la Música a convidar a la seva temporada Marc Timón, que agraeix el gest: “Em va fer molta il·lusió, perquè no soc el perfil de compositor que en general es tria per a aquestes coses”. Alguns encàrrecs que se li han fet, com l’obra sobre text de Greta Thunberg o la cantata per a l’Escola Coral, veuran la llum el 2022, però se li ha estrenat Les trompetes de la mort amb text d’Irene Solà i va dirigir, entre d’altres, l’estrena europea d’una obra de John Williams amb la pianista Gloria Chen, el 21 de juny. També s’han programat obres anteriors seves: “És bonic que algú s’interessi per la teva música i vulgui fer play amb tu”, diu Timón.

Quatre preguntes a... Marc Timón