Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Quatre preguntes a... Gustavo Dudamel

DUDAMEL, Gustavo

Gustavo Dudamel, un dels directors més carismàtics, dirigirà dos concerts al Palau de la Música Catalana, concretament els dies 18 i 19 de setembre, com a inauguració de la temporada 2018-19 de Palau 100. Al capdavant de la Mahler Chamber Orchestra oferirà dos programes dedicats a grans mestres del Romanticisme i del postromanticisme, com són Franz Schubert, Johannes Brahms i Gustav Mahler.

Que inauguri Palau 100 és tot un regal per al nostre públic. Què tenen d’especial les simfonies que hi dirigirà?

La relació que tinc amb la Mahler Chamber Orchestra es remunta al 2007; els vaig conèixer en el context de la seva residència a Caracas amb Claudio Abbado. Van ser uns moments molt especials, perquè l’orquestra va passar les festes de Cap d’Any a Caracas, va fer-hi concerts i vam viure moments extraordinaris. Després d’aquesta residència, tota l’orquestra se’n va anar a Cuba i jo hi vaig anar amb ells. Vam oferir-hi diversos concerts els primers dies del 2005, i ja no els vaig tornar a veure fins al 2017, en què ens vam trobar en un festival a França. Tenen un estil particular per tocar com a músics de cambra, però funcionen com a orquestra, i tots s’inspiren els uns als altres, com també jo m’inspiro en ells! Quant a les obres simfòniques del programa, s’assembla una mica a la relació que tinc amb la Mahler Chamber Orchestra, ja que està basada en inspiracions: de Schubert i Brahms a Mahler, etc.

L’any passat va dirigir al Palau la integral de les Simfonies de Beethoven en cinc concerts consecutius, un projecte extraordinari en què va comptar amb l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau en la Novena. Quins records en té, d’aquesta experiència única al nostre país?

No es pot imaginar quina residència tan significativa va ser la visita del 2017, tant per a mi personalment com per a l’orquestra. Aquella gira va ser l’última que vaig fer amb l’Orquesta Bolívar abans que tres gires posteriors el mateix any fossin cancel·lades pel govern. Un resultat innecessari i terrible: suprimir les arts en un moment en què el nostre país necessita més que mai el símbol positiu d’El Sistema. Els nostres records de la residència, l’amabilitat de la gent de la sala, la intensitat musical i la professionalitat de l’Orfeó, a més de la generositat del públic, romandran amb nosaltres sempre més.

També tancarà Palau 100, al juny, dirigint aleshores la Münchner Philharmoniker, l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau amb la Simfonia Resurrecció de Mahler. Com descriuria la tasca amb els cors de la casa?

Una part de la motivació per triar la Resurrecció de Mahler era la possibilitat de tornar a treballar amb l’Orfeó Català i de treballar amb la Direcció Artística; pensem que aquesta obra també suposaria un final meravellós per a la temporada. Continua sent, per dirigir-la, una de les meves peces favorites.

Director assidu i predilecte del públic barceloní, què és el que destacaria del Palau i de la nostra ciutat?

Del Palau, absolutament tot: l’edifici, la programació, l’equip. És un projecte modèlic. Quant a Barcelona, adoro passejar per les Rambles per sentir el batec de la ciutat, entrar i visitar la Boqueria amb les seves aromes, colors i gustos; gaudir de la immensa oferta gastronòmica que ofereixen Barcelona i Catalunya en general, i fer escapades per veure alguna exposició al Museu Picasso, a la Fundació Miro o al MNAC, amb les seves impressionants pintures romàniques. Quina meravella!