El Palau com a ritual

Joaquim Uriach, president

Aquesta temporada l’Orfeó Català serà el cor convidat per Gustavo Dudamel a Los Angeles per interpretar la Missa solemnis de Beethoven. En la seva darrera temporada com a titular de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, Dudamel ha volgut reunir per primera vegada la força coral i orquestral amb una de les idees musicals més grans de la història de la música.

Des del Palau de la Música Catalana volem que la música clàssica traspassi fronteres, que sigui accessible per a tots tipus de públics, i també volem posar un accent especial a contribuir al teixit cultural de la ciutat i del país. Perquè el Palau i l’Orfeó Català com a símbols no només som música, som cultura, i és la cultura el que ens defineix com a éssers humans, el que ens enriqueix i el que ens fa créixer en comunitat. I per això, aquesta temporada hem volgut posar un èmfasi especial en el “ritual”. A l’era contemporània, els rituals s’han transformat en altres formes de pràctiques culturals i socials, més enllà del món litúrgic o religiós; com ara esdeveniments esportius, concerts o celebracions.

Aquests esdeveniments no només es limiten a l’entreteniment, també són formes de connexió profunda, que busquen crear un sentiment de pertinença i comunió. I creiem fermament que venir a escoltar i viure un concert al Palau constitueix en si mateix una experiència ritual, una cerimònia amb els seus protocols, amb un conjunt de gestos, paraules i accions que es fan de manera sistemàtica, amb una finalitat simbòlica, cultural i social. Per tant, aquesta temporada volem convidar el públic a gaudir plegats d’aquesta experiència ritual acompanyats dels grans noms internacionals de la música clàssica, a la vegada que promovem el cant coral, potenciem el talent del país i programem grans obres universals, i sempre amb un interès per la creació contemporània.

D’altra banda, em complau anunciar que aquesta temporada l’Orfeó Català serà el cor convidat per Gustavo Dudamel a Los Angeles per interpretar la Missa solemnis de Beethoven a Los Angeles. En la seva darrera temporada com a titular de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, Dudamel ha volgut reunir per primera vegada la força coral i orquestral amb una de les idees musicals més grans de la història de la música. Perquè aquesta obra no és només una obra universal, sinó que és especialment emblemàtica per a la història de l’Orfeó, ja que va ser el primer cor que, commemorant el centenari de la mort de Beethoven, la interpretà per primera vegada el 1927 a l’Estat espanyol, dirigit per Lluís Millet al Palau de la Música Catalana. En aquell moment la complexitat de l’obra va suposar un repte majúscul per als membres del cor, culminat amb tres concerts i la primera gravació de la història per ràdio i en disc. Avui, quasi cent anys després, l’Orfeó tornarà a fer el cim als Estats Units, amb el nou director de l’Orfeó Català, Xavier Puig.

Per a aquesta temporada 2025-26 també hem preparat tres itineraris molt especials: commemorarem els 100 anys de la mort d’Antoni Gaudí amb un concert on participarà l’Orfeó Català, continuarem amb el doble aniversari de Juli Garreta, els 150 anys del naixement i els 100 anys de la mort del considerat Richard Strauss català, i retrem homenatge especial als 150 anys del naixement de Manuel de Falla, compositor estretament vinculat a la nostra sala modernista. Uns homenatges que ens connectaran amb el passat per continuar creixent a través de la música.
Aquesta temporada, a més, apostem per un creixement en nombre de concerts propis, i també de coproduccions amb els nostres col·laboradors habituals; i seguim amatents als nous temps, per fer del projecte del Palau i l’Orfeó Català, un projecte excel·lent, de qualitat, ambiciós i sostenible per arribar a més públic i fer del nostre impacte un autèntic ritual. Comptem per a això amb el valuós suport dels nostres mecenes, benefactors i institucions públiques, així com els mateixos treballa-
dors, i els propis cantaires, per continuar cercant l’excel·lència i l’entusiasme del públic.

El repte de programar

Joan Oller, director general

Des del Palau de la Música Catalana programem grans orquestres de primer nivell, directors amb
personalitat, artistes que ja són mites vivents, compositors d’avui dia, joves músics del nostre país, compositors del nostre patrimoni català, donem suport a la Generació C i programem grans obres amb cor perquè són una part fonamental de la tradició musical.

Al Palau de la Música Catalana programem grans orquestres de primer nivell perquè ens fascina el seu so i ens transmeten el llegat dels grans compositors. Tindrem l’honor de rebre l’Orquestra Simfònica de Londres, l’Orquestra de la Ràdio de Baviera, la Staatskapelle Dresden, la Royal Philharmonic i l’Orquestra del Festival de Budapest, entre d’altres. Amb la seva brillantor interpretativa, ens oferiran concerts que seran un viatge emocional i sonor a través de les grans

obres de la història de la música, un autèntic ritual.

 

Programem directors amb personalitat perquè la tradició de la música clàssica sigui una realitat viva a través de la revisitació mitjançant les seves interpretacions. Tindrem la presència de grans mestres, com Teodor Currentzis, Iván Fischer, Myung-Whun Chung, Simon Rattle i Daniele Gatti, entre d'altres.

 

Programem artistes que ja són mites vivents, perquè escoltar-los és sempre una nova lliçó i perquè mouen un públic nombrós seduït per la seva personalitat. Per això aquest any venen a la nostra Sala de Concerts Anne-Sophie Mutter, Cecilia Bartoli, Zubin Mehta, Grigory Sokolov, András Schiff i Elisabeth Leonskaja, entre d’altres.

 

Programem compositors d’avui dia perquè la programació del Palau busca mantenir viva la tradició i també posar el focus en el que és actual, rellevant i de qualitat. Escoltarem obres de Gabriela Ortiz, Raquel García-Tomás, Caroline Shaw i Anna Thorvaldsdottir, entre d'altres. Les seves creacions defineixen el nostre temps i la nostra societat.

Programem joves músics del nostre país perquè és fonamental per a nosaltres donar suport al talent emergent. Al Palau els artistes poden créixer, consolidar-se i projectar-se internacionalment. Així, aquesta temporada tenim grups residents: el Trio Fortuny, el quartet de saxos Kebyart i Frames Percussion, i també els quartets Cosmos, Vivancos i el SenArts Quintet, entre d’altres, que ens mostren la frescor, creativitat i força de la nova generació musical de Catalunya.

A més, hem ideat el nom de la Generació C, per agrupar un conjunt de compositors joves de gran talent que comparteixen identitat catalana, contemporània i passió per la música coral. Anna Capmany, Josep Ollé, Carles Prat, Joan Magrané i Bernat Vivancos formen part d’aquest grup emergent que porta la música coral del nostre país cap al futur.

Programem compositors del nostre patrimoni català perquè considerem que les seves obres tenen una qualitat excepcional i mereixen ser redescobertes per les noves generacions. Enguany són els noms de Juli Garreta, Joan Lamote de Grignon, Joan Guinjoan i Eduard Toldrà, que

viuen a la nostra memòria col·lectiva i que tornen a ser presents al Palau per enriquir el nostre repertori.

 

Programem grans obres amb cor perquè són una part fonamental de la tradició musical i un dels grans pilars de la nostra programació. Els cors de la casa tindran l’oportunitat de créixer i afrontar reptes com ara la Missa solemnis de Beethoven, el Requiem de Verdi, la Missa en Si menor de Bach, La Creació de Haydn o la Segona Missa de Bruckner, entre d’altres. Aquestes obres seran un autèntic repte per a l’Orfeó Català, els altres cors de la casa i els cors convidats, però també una oportunitat de creixement artístic i de consolidació del nostre llegat coral.

Hem programat 180 concerts i més de 170 audicions escolars i familiars per donar oportunitats als músics de fer arribar el seu art i perquè la música, en la seva pluralitat, pugui ser atractiva per a tothom i contribueixi a fer la vida de les persones millor i més feliç.

El ritual d'anar a concert

Mercedes Conde Pons, directora artística adjunta.

Construïm edificis per celebrar-hi rituals, i el Palau de la Música Catalana és, en aquest sentit, un temple de la música, un espai on tenen lloc rituals al voltant de l’experiència musical: els concerts.

L’ésser humà, deia Charles Dickens, és un animal de costums. Darrere d’aquestadita hi ha una de les característiques més definitòries no només de l’individu, sinó també de la societat. Naixem, creixem, aprenem i vivim en un món de costums, de petits rituals que conformen la nostra vida quotidiana. 

Però també, les pràctiques i creences que ens defineixen com a comunitat i que permeten a l’individu sentir-se part d’un col·lectiu, formen part dels rituals de cada cultura. Construïm edificis per celebrar-hi rituals, i el Palau de la Música Catalana és, en aquest sentit, un temple de la música, un espai on tenen lloc rituals al voltant de l’experiència musical: els concerts. Com a espai d’acollida d’esdeveniments culturals, el Palau és per a alguns un lloc habitual i, per a d’altres, insòlit, on es viu quelcom d’extraordinari com, per exemple, el Concert de Sant Esteve, cita anual dels cors de l’Orfeó Català i un dels concerts televisats més vistos a Catalunya.

Al llarg de la temporada 2025-26 celebrarem molts rituals en relació amb multitud d’obres que els compositors van compondre inspirant-se en el ritual, ja fos religiós o pagà: La consagració de la primavera de Stravinsky, Misses de Bruckner i Palestrina, els Requiem de Mozart i Verdi, Les quatre estacions de Vivaldi, la “Invocació del foc” de La valquíria de Wagner, les òperes Orfeu i Euridice de Gluck o Alcina de Händel, les Cantates, la Missa en Si menor, l’Oratori de Nadal i les Passions de Bach, i fins i tot els recitals de piano o lied seran alguns dels rituals que ens acompanyaran. Músics, formacions de cambra, cors, orquestres i directors seran, doncs, els celebrants dels rituals musicals que ompliran de música el Palau. Però també tindrem uns altres còmplices excepcionals, aquesta temporada, que ens ajudaran a

celebrar nous rituals: els compositors convidats. La compositora mexicana Gabriela Ortiz, flamant guanyadora del Grammy 2025 a la millor composició de música clàssica contemporània per la seva

obra Revolución diamantina. L’obra i l’estètica d’Ortiz connecten a la perfecció amb la temàtica de la temporada i en podrem descobrir moltes de les seves obres per a diverses formacions, moltes de les quals inclouen un “Altar de...” al títol, connotació inequívoca de ritual. El català Josep Ollé és l’altre compositor convidat. Ollé ha estat reconegut de forma reiterada per les seves composicions per a cor, moltes sobre text religiós, i l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral les inclouran als seus concerts. Però a més, l’Orfeó Català serà el responsable d’estrenar-ne el Te Deum, encàrrec de Montserrat per tancar el Mil·lenari, el desembre del 2025. Altres celebrants dels ritus culturals al voltant del Palau són l’estol d’artistes convidats de la temporada, entre els quals tindrem la poeta Mireia Calafell, l’artista plàstica Isabel Servera, apadrinada per la Fundació Úniques, l’artista visual i dissenyador gràfic Carsten Gueth, autor de la imatge de la temporada, i la col·laboració amb la Fundació Catalunya La Pedrera. Els rituals de celebracions d’aniversaris tindran noms protagonistes tan destacats com els compositors Manuel de Falla, Juli Garreta o Josep Cercós i músics que formen part del “santoral” musical català com ara Conxita Badia, Ricard Viñes o Montserrat Torrent i un arquitecte, Antoni Gaudí, mestre en l’art de transformar l’arquitectura en un ritual de pregària

que transcendeix el temps.

Presentació nova temporada 2025-26