Aquesta temporada que presentem conté els eixos bàsics del nostre projecte: el cultiu del gran repertori coral i coral-orquestral –aquell que representa el bust de Beethoven o les valquíries a la dreta de l’escenari del Palau–, però també el descobriment d’obres poc o gens conegudes pels cors i pel públic, que ens estimulen com a intèrprets i desperten la curiositat dels oients.

Tot i formar part del Palau com a director del Cor de Cambra des de fa set anys, aquesta temporada m’estreno en aquestes pàgines com a director de l’Orfeó Català.

D’entrada vull agrair la confiança de la Direcció, de la Junta i de tots els qui m’han proposat, i vull fer un reconeixement públic de l’enorme tasca del meu predecessor, Pablo Larraz. Dels molts aspectes positius del seu llegat, voldria destacar l’entrega en la configuració d’una autèntica família coral: un fil conductor des dels més petits fins als més grans que ens uneix al voltant del cant coral. És un llegat que assumeixo i que vetllaré per donar-hi continuïtat. Igualment, vull dir que em sento hereu de la gran tradició de directors de l’Orfeó Català, mestres i amics com Salvador Mas, Jordi Casas Bayer, Josep Vila i Casañas, Simon Halsey, així com dels grans referents del cant coral a Catalunya com són Manuel Cabero, Oriol Martorell, Pep Prats..., a qui tantes coses devem. Espero ser-ne un digne successor i estic disposat a dedicar-hi els millors anys de la meva vida.

Aquesta temporada que presentem conté els eixos bàsics del nostre projecte: el cultiu del gran repertori coral i coral-orquestral –aquell que representa el bust de Beethoven o les valquíries a la dreta de l’escenari del Palau–, però també el descobriment d’obres poc o gens conegudes pels cors i pel públic, que ens estimulen com a intèrprets i desperten la curiositat dels oients. En aquest sentit, destaca la col·laboració de l’Orfeó i el Cor de Cambra amb l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles i Gustavo Dudamel encarant un repte coral majúscul com és la Missa solemnis de Beethoven, que l’Orfeó no interpreta des del 1963! I també, conté el germen del que ha de ser la nostra identitat coral, i que no pot ser una altra que la música catalana –la part esquerra de l’escenari, presidida per Clavé. Ho serà el nostre patrimoni coral, que cal cultivar i fer reviure adaptant-lo, si cal, a la nostra realitat. Encapçalat per les figures d’Antoni Nicolau, Amadeu Vives, Francesc Pujol i Lluís M. Millet, encara ens sorprèn amb obres per descobrir i que pretenem enregistrar per tal de donar a conèixer.

Però, molt especialment, els cors de l’Orfeó Català volem ser impulsors, intèrprets, difusors i ambaixadors de l’actual generació de Compositors Corals Catalans Contemporanis, que hem batejat amb el nom de Generació C. No tinc cap dubte que vivim un moment excepcional en aquest sentit i que mai havíem tingut la quantitat, diversitat i qualitat de compositors especialitzats en l’escriptura coral com tenim ara. Amb ells i elles hem de construir un Palau de la nova música coral catalana, que ens marcarà el camí del futur com a família coral: el so propi, el nostre llenguatge i la nostra identitat. Perquè, tot i que la publicitat es fonamenta en els grans noms dels intèrprets, els qui realment transformen els instruments, els conjunts i la història de la música són –han estat sempre- els compositors quan troben un terreny propici per al desenvolupament de la seva creativitat.

Aquesta és la nostra missió principal. Aquest és el treball de fons que ja ha començat i que volem planificar i impulsar. És, sens dubte, el que quedarà del nostre esforç actual en la història i pel qual serem recordats.