Compositor del patrimoni català

El compositor i organista Antoni Soler (1729- 1783) és una de les figures més fascinants del patrimoni musical català i hispànic del segle XVIII. Nascut a Olot i format musicalment al monestir de Montserrat com a membre de l’Escolania, Soler va desenvolupar ben aviat un talent excepcional per al teclat i per a la composició. L’any 1752 ingressà al monestir jerònim de San Lorenzo de El Escorial, on va passar la resta de la vida com a monjo, organista i mestre de capella i on va crear la major part de la seva producció musical.

Deixeble de José de Nebra i Domenico Scarlatti, del mestre italià, Soler va assimilar l’estil brillant i virtuosístic, però el va transformar en una veu pròpia, d’una gran imaginació rítmica i harmò- nica. La seva producció és especialment coneguda per les sonates per a teclat –més d’un centenar–, obres d’una gran vitalitat que exploren els recur- sos expressius i tècnics dels instruments de teclat del seu temps. Però el seu catàleg és molt més ampli i inclou també música religiosa, concerts per a dos teclats, villancets i diverses peces vocals i instrumentals que mostren la riquesa del seu llenguatge musical.

Malgrat aquesta importància històrica, una part significativa de la seva obra continua sent poc present als escenaris actuals. El focus dedicat al pare Antoni Soler aquesta temporada 2026-27 del Palau de la Música Catalana vol contribuir a redescobrir aquest llegat programant-ne algunes composicions menys habituals i situant-les en el context de la música europea del seu temps.

Per presentar aquestes obres, comptarem amb músics especialistes en el seu repertori, que les han estudiades per donar a conèixer l’obra de Soler, com el català Albert Recasens i La Grande Chapelle o el clavecinista gallec Diego Ares. I també la col·labora- ció de dos grans intèrprets de casa nostra, com són Dani Espasa i Juan de la Rubia, en una col·labora- ció especial per interpretar la integral dels Concerts per a dos teclats d’Antoni Soler.