La música com a eina de transformació social. Primera Jornada de la Red Música Social
El divendres 26 de novembre de 2021 va tenir lloc la I Jornada de la Red Música Social dedicada a “La intervenció sociomusical: una oportunitat contra la pobresa infantil”, amb la finalitat de posar en valor i donar a conèixer la tasca i els beneficis per a la societat de la pràctica i l’impacte de l’activitat sociomusical.
Palau Vincles, el projecte social del Palau de la Música Catalana, i set entitats musicosocials de l’Estat espanyol van impulsar el 2020 la creació de la Red Música Social, que pretén integrar i articular a Espanya el moviment de transformació social a través de la música i que alhora aspira a proposar la pràctica musical col·lectiva com a eina eficaç per lluitar contra la pobresa, l’exclusió social i la vulnerabilitat. La Red Música Social compta amb el suport de l’Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil, dependent de la Presidència del Govern espanyol. La Jornada es va desenvolupar amb èxit a la seu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Madrid.
Albert F. Arcarons, director adjunt de l’Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil, va introduir la Jornada amb la ponència Dades de pobresa infantil avui a Espanya. Quin és el rostre d’aquesta forma de pobresa? Iniciatives culturals que cal ressenyar. A continuació, la Jornada es va articular en tres blocs, mitjançant sengles taules rodones i ponències, que van tractar d’aspectes relacionats amb la cultura, l’educació i el benestar social i la infància.
El primer bloc –Garantia dels drets culturals. Amplificació de l’impacte social de les iniciatives culturals– va tractar sobre els drets culturals i la garantia que aquests drets es puguin desenvolupar en societats i entorns d’alta complexitat socioeconòmica. Hi van participar Susana Serrano, presidenta de la Red Música Social y directora gerent de Palau Vincles; Jaime Guerra, director del Departament de Coordinació de l’Institut Nacional de las Arts Escèniques i de la Música-Ministeri de Cultura i Esports; Òscar Colomina, degà de l’Escola Superior de Música Reina Sofía; Rosa Torres-Pardo, pianista, guanyadora del Premi Nacional de la Música 2017, en la categoria d’interpretació; María Suárez, directora de la Fundación Nadine; Rubén Dávila, de l’Àrea Social i Assistencial de la SGAE.
El segon bloc –Desenvolupament de capacitats en la infància a través de la música– va exposar els reptes de la intervenció sociomusical com a eina complementària en l’educació formal. Hi van participar María Guerrero, vicepresidenta de la Red Música Social; Eladio Sánchez, conseller tècnic de la Subdirecció General de Cooperació Territorial i Innovació Educativa del Ministeri d’Educació i Formació Professional; Jordi A. Jauset, divulgador científic, de neurociència i música; Susana Boldú, cap d’estudis de l’Escola Els Horts; Blanca Guillén, musicoterapeuta; Carlos Fernández, de la Direcció Corporativa de Programes Socials de CaixaProinfancia; Pilar Suárez-Inclán, de la Fundación Reale, i Ariel Britos, creador del Sistema de Orquestas Infantiles y Juveniles de l’Uruguai (per videoconferència).
Finalment, al tercer bloc –Aportacions de les intervencions sociomusicals a la lluita contra la pobresa infantil– es va posar damunt la taula què aporten les ofertes de les intervencions sociomusicals. Hi van participar Marga Gutiérrez del Arroyo, secretària general de la Red Música Social i psicòloga infantil de DaLaNota; Violeta Assiego, directora general de Drets de la Infància i de l’Adolescència; María Navas, del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030; Eglis Chacón, analista de política de la UNESCO IESALC; Joaquín Corcobado, cap de l’Àrea de Ciutadania i Drets Socials de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP); Álvaro Pérez, de l’Open Value Foundation, i Carlos A. Yáñez, gerent de Responsabilitat Social Empresarial de Renfe.
Segons la informació de José Antonio Cabrera-ASSOPRESS (als digitals «El Periódico de Canarias» i «La Laguna Ahora»), “el divulgador científic Jordi A. Jauset va participar com a ponent, tot exposant la importància de l’estimulació cerebral mitjançant l’aprenentatge i com les activitats musicals poden millorar el rendiment acadèmic dels infants d’acord amb investigacions dels doctors Antonio Damasio i Nina Kraus, els estudis dels quals van analitzar els resultats en nens d’estrats socioeconòmics baixos (a Los Angeles, Califòrnia) i van observar millores, entre d’altres, en les habilitats lingüístiques. La música, sens dubte, és un element transformador de la societat per la seva capacitat de canvi a les persones. La neurociència mostra que la música és un element estimulador de la neuroplasticitat, en facilitar la connectivitat entre milers de milions de neurones a través d’una diversitat d’àrees cerebrals que no són exclusivament musicals, sinó compartides amb aquelles que intervenen en processos de memòria, atenció, llenguatge... Per això, una estimulació musical durant la infància, en totes les seves diverses facetes (cant, ball, instrument, audició) prepara el cervell per a un millor exercici en les tasques escolars i no exclusivament en les habilitats musicals”.
Finalment, cal destacar que el 19 de març de 2022 el Palau de la Música Catalana acollirà el concert de la Red Música Social, en què participaran nens i joves pertanyents a les entitats que formen part de la Red provinents de Barcelona, Madrid, Saragossa, València, Bilbao i Vitòria.
Formen part de la Red Música Social: Palau Vincles, projecte social del Palau de la Música Catalana, i Fundació Xamfrà (des de Barcelona); Fundación Acción por la Música; DaLaNota, de la Asociación Plataforma REDOMI, i Fundación VOCES (des de Madrid); Asociación Orquesta Escuela (des de Saragossa); Músicos Solidarios Sin Fronteras (des de Vitòria) i Etorkizuna Musikatan, de la Fundación Nora (des de Bilbao). La Red Música Social reivindica el poder de la cultura i l’aprenentatge musical col·lectiu com a eina de transformació social. Aprendre música en grup afavoreix canvis amb una incidència especial en la infància i la joventut, moment en què configurem el nostre ésser, i així: millora la capacitat intel·lectual del menor i les habilitats de pensament lògic i abstracte, cultiva la disciplina, fomenta la creativitat i el treball en equip.
L’Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil neix per iniciativa del president del Govern de l’Estat per impulsar polítiques i aliances socials que aconsegueixin que erradicar la pobresa infantil al nostre país sigui un objectiu d’Estat, i afavorir així una Espanya que proporcioni les mateixes oportunitats de futur a tots els infants sense importar les condicions de naixement.
Palau Vincles, abans anomenat Clavé XXI, és el projecte social del Palau de la Música Catalana. Una iniciativa que va néixer l’any 2011 amb l’acompanyament de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. El projecte vol enfortir i ampliar la vocació de servei i la dimensió social i solidària del Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català. L’objectiu de Palau Vincles és fomentar la inclusió i integració social a través de la pràctica coral col·lectiva d’infants i joves a zones deprimides o en situacions de vulnerabilitat, des del convenciment del gran poder de transformació personal i social de la pràctica coral.