L’emblemàtica Orquestra Simfònica de Viena i el pianista Jan Lisiecki actuen dijous a Palau 100 amb les localitats gairebé exhaurides

Orquestra Simifònica de Viena

Dijous que ve, 24 de novembre (Sala de Concerts, 20 h), l’Orquestra Simfònica de Viena, una de les orquestres més emblemàtiques d’Europa, tornarà al Palau de la Música Catalana, dins el cicle Palau 100, amb un programa atractiu i amb el pianista Jan Lisiecki com a solista convidat. El jove pianista canadenc, que pertany a la nova generació de músics amb una carrera internacional impecable i un talent desbordant, interpretarà el Concert per a piano núm. 21, KV 467 de Mozart, que inclou un dels moviments més famosos de la literatura simfònica pianística. Dirigida per Omer Meir Wellber, la formació vienesa també oferirà la Simfonia núm. 5, en Do sostingut menor de Gustav Mahler, en un concert amb les localitats gairebé exhaurides.

Dues obres cabdals del repertori clàssic i alhora ben conegudes pel gran públic gràcies al cinema. Del Concert per a piano núm. 21 de Mozart, compost el 1785 “en un període que es considera de maduresa creativa i durant el qual va escriure diverses de les seves obres magistrals”, el segon moviment va ser inclòs al film Elvira Madigan de Bo Widerberg, pel·lícula sueca premiada el 1967, “per ambientar els moments de més calma i sensuals de la història d’amor real i tràgica que van viure l’acròbata Hedvig Jensen i el comte Sixten Sparre a la darreria del segle XIX”, segons el què explica la Dra. Sofía Martínez Villar, musicòloga i especialista en percepció auditiva.

La Cinquena de Mahler, que “ja havia estat concebuda, com totes les Simfonies de Mahler, amb el seu propi missatge i els seus aires autobiogràfics”, també “gaudeix de popularitat gràcies a l’ús del quart moviment que en va fer Luchino Visconti en la impressionant escena final del seu film Mort a Venècia”, de 1971, explica Sofía Martínez. “La gran cultura i els gustos distingits del cineasta el van menar a aquest curiós “Adagietto”, només per a cordes, que segons el que van afirmar els amics de Mahler (els directors Bruno Walter i Willem Mengelberg), havia estat escrit com una declaració d’amor envers la seva jove muller Alma, amb la qual vivia la mel dels primers anys de la convivència”.

Una hora abans de l’inici del concert (19 h, Petit Palau, entrada lliure) tindrà lloc la sessió divulgativa “Parlem de...” entorn el concert a càrrec de la Dra. Sofía Martínez Villar.

Sobre els intèrprets

Les interpretacions i tècnica de Jan Lisiecki trasllueixen una maduresa que supera la seva edat. Amb vint-i-set anys, el canadenc ofereix més d’un centenar de concerts cada anys per tot el món i ha col·laborat estretament amb directors de gran reconeixement, com Antonio Pappano, Yannick Nézet-Séguin, Daniel Harding, Manfred Honeck i Claudio Abbado. La temporada passada va presentar un nou programa de recitals amb Nocturns i Estudis de Chopin en més d’una trentena de ciutats. Convidat a actuar amb les millors orquestres del món, aquesta temporada 2022-23 la seva agenda inclou una residència a l’Elbphilharmonie d’Hamburg i a la Philharmonie de Colònia, la gira actual amb la Wiener Symphoniker, i amb la Royal Philharmonic Orchestra, i també tornarà a l’Academy of St. Martin in the Fields i tocarà a la gala d’obertura de la temporada de la Seattle Symphony. La primavera del 2023 actuarà novament a La Scala de Milà, tant en recital com amb la Filarmonica della Scala. Amb una extensa i premiada discografia, als divuit anys, Lisiecki va esdevenir el guardonat més jove amb el Premi a l’Artista Jove de «Gramophone» i va rebre el Premi Leonard Bernstein. El 2012 va ser nomenat ambaixador de la Unicef al Canadà.

Amb una rica història amarada de tradició, la valentia de distingir-se i una permanent alegria per la descoberta, l’Orquestra Simfònica de Viena constitueix el cor de la metròpolis de la música clàssica que és Viena. Des de fa cent vint anys ha donat forma al so especial de la ciutat, tot forjant un vincle entre passat, present i futur com cap altra. El fet que es fundés precisament el 1900 no és una coincidència. Els aires renovadors del modernisme vienès es van concentrar entorn d’aquesta nova orquestra, que va afrontar els reptes del segle XX amb plena confiança i visió de futur. Això incloïa inicialment el domini garantit del passat musical de la ciutat: va ser la primera gran orquestra que va oferir totes les Simfonies de Beethoven a la capital austríaca. El llegat humanista i progressista de Beethoven i del Romanticisme vienès semblen fets a la mida de la Simfònica, que és, justament, líder en aquest repertori fins avui.

L’israelià Omer Meir Wellber s’ha consolidat com un dels principals directors dels nostres dies, tant d’òpera com de repertori orquestral. Divideix el seu temps entre els càrrecs de director principal de la BBC Philharmonic, director musical del Teatro Massimo de Palerm, director principal convidat de la Semperoper de Dresden i director musical de la Raanana Symphonette d’Israel. Des del setembre d’enguany és el director musical de la Volksoper de Viena amb la directora Lotte de Beerm tot iniciant una nova era a la sala. Ha treballat amb algunes de les orquestres més prestigioses del món, com la London Philharmonic Orchestra, Gewandhausorchester de Leipzig, NDR Elbphilharmonieorchester d’Hamburg, Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, City of Birmingham Symphony Orchestra, Deutsche Kammerphilharmonie de Bremen, Staatskapelle de Dresden, Orquestra Filharmònica d’Israel, SWR Sinfonieorchester, Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín i Tonhalle-Orchester de Zuric.

(fotografia de l’Orquestra Simfònica de Viena © Peter Rigaud).

(fotografia de Jan Lisiecki ©Stefano Galuzzi).