Es tracta d’una coproducció del Palau de la Música Catalana amb el Grec Festival de Barcelona que tindrà lloc al Santuari de la Mare de Déu del Carme de Barcelona demà 12 de juliol.

El concert, que arriba amb les entrades exhaurides, serà la primera de les quatre propostes del Palau en el marc del festival Grec 2025.

Aquest dissabte, 12 de juliol, a les 22 h, el Santuari de la Mare de Déu del Carme de Barcelona esdevindrà l’escenari de l’estrena a Barcelona de The veil of the temple, la gran obra coral del compositor britànic John Tavener (1944-2013), una coproducció del Palau de la Música Catalana amb el Grec Festival de Barcelona en el marc del Grec 2025. Fins a cent cinquanta veus de tres formacions de la família coral de l’Orfeó Català, com són el mateix Orfeó Català (Xavier Puig director; Júlia Sesé, preparadora del cor en aquesta producció), el Cor Jove (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors) i el Cor de Noies (Montserrat Meneses, directora), acompanyats pels cors Albada i Roig Korai (Belén Clemente, directora), interpretaran des de les galeries del temple aquesta obra que ofereix un viatge musical i espiritual de la foscor a la llum, una cerca de la divinitat en la pròpia condició humana. Amb direcció musical de Simon Halsey i direcció artística de Pau Masaló, la producció incorpora un elenc de solistes vocals, tots ells provinents del Cor de Cambra del Palau o col·laboradors habituals de la formació, encapçalats per la soprano solista Montserrat Seró, i un conjunt instrumental de percussió i vent-metall on també hi haurà orgue, duduk i un corn tibetà. L’obra original tenia una durada de vuit hores, pensada per ser interpretada durant tota la nit fins a l’alba. El concert de demà n’oferirà una versió reduïda de dues hores i mitja, és per això que els efectes lumínics tindran un paper protagonista en la posada en escena.

The veil of the temple va ser un encàrrec de l’Església del Temple de Londres a John Tavener. Després de la seva estrena l’any 2003 al mateix temple, s’ha recreat en diverses ocasions, una de les més destacades l’any 2007 a Berlín a l’Hamburger Bahnhof, el museu d’art contemporani de la capital alemanya. Ara arriba en versió reduïda a Barcelona, i posteriorment, el proper 2 d’agost, serà interpretada de nou en la versió de vuit hores, en el marc del prestigiós Festival Internacional d’Edimburg (del 1 al 24 d’agost), del qual serà el concert inaugural. L’objectiu de l’encàrrec era oferir una experiència espiritual i de contemplació, protagonitzada per la veu humana, que portés l’oient a la comprensió real de la dimensió divina de la seva pròpia humanitat.

Tavener es va inspirar en les vetlles dels monestirs grecs, que podien arribar a durar gairebé vint hores i que eren acompanyades de cants bizantins. El mateix compositor definia The veil of the temple com una vetlla, més que una cerimònia litúrgica pròpiament dita, malgrat que conté textos religiosos de diferents ritus, amb presència destacada dels textos extrets de l’Evangeli segons sant Joan. L’obra ofereix un viatge musical que transcorre a la nit, en un espai sagrat, i condueix l’oient a un estat espiritual, tot elevant-lo mitjançant la caiguda d’un vel simbòlic (amb referència a l’escena bíblica) que permet a l’home transitar de la foscor a la llum a través de la revelació del misteri de la mort i sepultura de Jesucrist, fins a la seva resurrecció.

En la nota que acompanya la partitura original, John Tavener definia la seva pròpia obra com “una roda de pregària gegantina”: “The veil of the temple és un intent de restaurar la imaginació sagrada [...]. L’obra transcorre a la nit, mentre esperem la retirada de la foscor i l’arribada de la matinada; i amb el seu ascens còsmic gradual, tracta d’acompanyar la transformació del temple antic al nou temple. [...] El concepte The veil es desplega en set cicles, amb un vuitè que és el dia de l’eternitat, finalment paradisíac: una imatge musical del temple celestial”, detalla.“L’esquinçament del vel mostra que totes les religions estan, en un sentit transcendent, unides interiorment més enllà de les seves formes esotèriques”, concloïa el compositor.

Serà la primera vegada que l’obra arriba a Barcelona. L’escenari triat és el Santuari de la Mare de Déu del Carme, una església de l’orde del Carmel, construïda entre el 1910 i el 1921 pels arquitectes Josep Domènech i Estapà i Josep Domènech Mansana a l’Eixample Dret de la capital catalana. D’un estil arquitectònic eclèctic, l’edifici conté elements estilístics d’una notòria inspiració bizantina –com l’obra, que està inspirada també en els cants bizantins–, però també s’hi poden trobar elements decoratius d’estil romànic, islàmic i fins i tot modernista. Un espai de trobada d’estils i cultures que encaixa simbòlicament amb l’obra que s’hi interpretarà.

Aquest serà el primer dels quatre concerts del Palau de la Música Catalana en el marc del festival Grec 2025.

Els planetes de Holst, amb la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, el Cor de Noies de l’Orfeó Català i Isabel Rubio

El 21 de juliol (Sala de Concerts, 20 h ) el Palau de la Música Catalana acollirà la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, el Cor de Noies de l’Orfeó Català (Montserrat Meneses, directora), el Cor Geriona (Imma Pascual, directora) i el Cor de Noies de Claudefaula (Glòria Bonal, directora), sota la direcció d’Isabel Rubio, en un concert on interpretaran Els planetes de Gustav Holst. L’obra és una suite orquestral amb set moviments, un per cada planeta del sistema solar, que culmina amb un evocador moviment final amb cor femení sense text. El programa també inclou dues estrenes: Blau trencat, de la compositora Mariona Vila, i Estuarium d’Oriol Marès i Talal Fayad, que fusiona clarinet, jazz i sons sirians, així com l’obra Pedregada de Juli Garreta, compositor de qui enguany se celebra el doble aniversari, 150 anys del naixement i 100 de la mort. Es tracta d’una coproducció del Palau de la Música Catalana i la Jove Orquestra de les Comarques Gironines.

El World Youth Choir i Daniel Reuss oferiran al Palau un viatge de música coral a través del món i del temps

El prestigiós World Youth Choir, format per prop de setanta joves cantaires de diversos països, arriba al Palau de la Música Catalana el 27 de juliol (Sala de Concerts, 20 h) amb el reconegut director Daniel Reuss. En la seva gira estiuenca per França i Catalunya, el cor internacional interpreta un exigent i ric programa a cappella que inclou obres de Schönberg, Schnittke, Mendelssohn, Vaughan Williams, Vasks i Martin, entre d’altres. El concert destaca per la seva varietat estilística, que va des del romanticisme i l’avantguarda fins a la música contemporània. Entre les peces escollides hi ha també El cant dels ocells en l’arranjament de Bernat Vivancos –homenatge a Pau Casals– i O vos omnes, del mateix Casals. El programa incorpora també l’estrena de Peace, una obra de la jove compositora catalana Anna Campmany. Un concert excepcional que celebra la diversitat cultural i l’energia del món coral juvenil en una producció del Palau amb JM International.

La JONDE portarà al Palau obres de Santcovsky, Albéniz i Stravinsky, amb Nuno Coelho i el violinista Francisco Fullana

Clourà la programació del Palau en el marc del festival Grec, el concert del 28 de juliol (Sala de Concerts, 20 h), una coproducció del Palau de la Música Catalana amb la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE). Amb direcció de Nuno Coelho i l’acompanyament del violinista mallorquí Francisco Fullana, la JONDE, orquestra referent de l’excel·lència simfònica juvenil a l’Estat espanyol, oferirà un concert amb un programa de gran exigència i contrast. Hi sonarà el Concierto de los elementos I & II de Fabià Santcovsky, obra guardonada amb el Premi Reina Sofía de Composició 2023; la Suite Iberia d’Albéniz, una de les obres més conegudes del compositor de Camprodon, i La consagració de la primavera de Stravinsky, una de les més populars del compositor rus.

 

Podeu descarregar-vos aquí una fotografia de la roda de premsa. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Lady Maryanna Tavener, esposa de John Tavener; Joan Oller, director general del Palau de la Música Catalana; Orlando Tavener, fill de John Tavener; Simon Halsey, director; Mercedes Conde, directora artística adjunta del Palau; Maria Ibarz, gerent dels cors del Palau; Pau Masaló, director escènic; Belén Clemente, directora dels cors Albada i Roig Korai; Pablo Larraz, codirector del Cor Jove de l’Orfeó Català; Montserrat Meneses, directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català; Oriol Castanyer, codirector del Cor Jove de l’Orfeó Català; i Leticia Martín, directora del Grec Festival.

 

Podeu veure aquí més informació sobre aquest concert i aquí tota la informació dels concerts del Palau al Festival Grec.