Per a l’Orfeó Català la interpretació d’aquesta obra cabdal de la música universal va ser un dels esdeveniments més rellevants de la història de l’entitat i també va suposar un moment musical històric per a Catalunya.

En ocasió d’aquesta efemèride, el web de la Revista Musical Catalana publica l’article El Palau i l’esperit de J. S. Bach de Marta Grassot, responsable del Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC), un treball exhaustiu i ben documentat que explica la gènesi i preparació de l’obra i la seva repercussió als mitjans, així com la importància de les composicions de Bach per a l’Orfeó Català a llarg de la seva història. Us n’oferim un extracte i us conviden a llegir-lo sencer en aquest enllaç.

El Palau i l’esperit de J. S. Bach

Endinsar-se en la història de l’Orfeó Català i el Palau de la Música significa retrobar-se amb l’obra de Bach en incomptables ocasions. Amb motiu del centenari de l’estrena de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, que tingué lloc el 27 de febrer de 1921 i també en una segona audició el 6 de març d’aquell any, fem un breu repàs del que va suposar l’obra de Bach per a l’Orfeó Català, el Palau i els seus prohoms.

Si bé en la creació de l’Orfeó Català un dels objectius va ser la recuperació de grans obres dels mestres universals, la recuperació de l’obra de Bach va esdevenir, per a l’Orfeó i Lluís Millet, motiu de grans esdeveniments musicals al nostre país. L’obra de Bach va ser per a Millet d’una gran inspiració, i tot i que estava lligada al protestantisme, tenia molts paral·lelismes amb el caràcter profundament religiós del director de l’Orfeó.

Tal com deia el mestre Joan Llongueres a «La Veu de Catalunya» el 28 de març de 1934: “El mestre Millet no sols comprèn i penetra Ia tècnica de Bach, sinó que posseeix un esperit religiós i àdhuc místic semblant per no dir igual al de l’incomparable cantor de sant Tomàs de Leipzig”. Així doncs, l’espiritualitat de l’obra de Bach va captivar Millet immediatament, de tal manera que la interpretació de les seves obres per primera vegada a Espanya va esdevenir un intens i sentit repte musical per a tots aquells que ho van fer possible, i ja amb la inauguració del Palau de la Música el 1908 es duia a terme la primera audició a Espanya del Magnificat de Bach.

La interpretació d’aquestes audicions totalment innovadores, en aquella època era el resultat d’un treball previ d’estudi de l’obra, a més de tots els assajos. Al fons fotogràfic de l’Orfeó es conserven algunes fotografies que documenten com els membres de l’entitat –entre ells Francesc Pujol, Lluís Millet i Pagès i Frederic Lliurat– estudien detingudament l’obra de Bach, juntament amb un gran expert en la seva obra, l’alemany Albert Schweitzer. La imatge, datada el 31 d’octubre de 1909, va ser feta amb motiu de la participació de Schweitzer en un concert i denota la importància que tenia la visita de l’organista i la rellevància de l’estudi de l’obra de J. S. Bach, una mostra que no tornem a trobar en cap altre moment, la qual cosa ens fa pensar que per a ells aquest moment tenia una transcendència especial.

Foto: Lluís Millet i Pagès, Frederic Lliurat, Francesc Pujol i Albert Schweitzer parlant sobre l’obra de Bach. 31 d’octubre de 1909. © CEDOC

Foto principal: imatge de la segona audició de la Passió segons Sant Mateu al Palau de la Música Catalana, el 6 de març de 1921. © CEDOC

L’Orfeó Català oferirà dos concerts commemoratius al juliol

Per a la celebració del centenari d’aquesta primera audició de l’Orfeó Català de la Passió segons sant Mateu de Bach, al Palau i a l’Estat espanyol, i per recordar la passió, l’excel·lència i la visió dels impulsors de l’Orfeó Català i del Palau, es faran dos concerts els propers dies 10 i 11 de juliol de 2021. Sota la direcció de Simon Halsey, compartiran escenari amb l’Orfeó Català el Cor Infantil de l’Orfeó Català, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, els organistes Juan de la Rubia i Joan Seguí i els cantants solistes Julian Prégardien (Evangelista), Josep-Ramon Olivé (Jesús), Marta Mathéu, Carlo Vistoli, Ilker Arcayürek i Andreas Wolff.