El concert del proper 22 de maig forma part de les celebracions del Mil·lenari de Montserrat.

Acompanyarà la vetllada una projecció d’imatges amb obra de l’artista Sean Scully, gràcies a la col·laboració del Palau amb la Fundació Catalunya La Pedrera.

Espiritualitat, barroc i art abstracte seran els tres protagonistes el proper 22 de maig (Sala de Concerts, 20 h) al Palau de la Música Catalana en un concert que forma part de les celebracions del Mil·lenari de Montserrat. L’escenari modernista reunirà per primera vegada dues formacions amb estrets lligams amb el monestir: la històrica Escolania de Montserrat i la jove formació historicista Orquestra del Miracle, nascuda des de la Fundació Espurnes Barroques, vinculada al Santuari del Miracle (Solsonès), que disposa, com és ben sabut, d’un monestir benedictí dependent de l’Abadia de Montserrat. Els acompanyaran la Capella de Música de Montserrat i, a l’orgue, Juan de la Rubia, també com a director.

Al concert s’afegiran les projeccions de l’obra de l’artista irlandès Sean Scully, un dels grans referents de l’abstracció contemporània, que dialogaran amb la música per oferir una experiència visual i introspectiva a l’oient, on els blocs de color, les línies i les textures de Scully esdevindran transmissors d’emocions profundes i contribuiran a crear un univers de ritme, intensitat musical i visual alhora. En la proposta col·labora la Fundació Catalunya La Pedrera, que actualment acull una exposició fins al 6 de juliol, a la sala d’exposicions de La Pedrera, dedicada a obres de l’artista.

El programa del concert oferirà al públic tres obres del Barroc tardà de tres dels seus grans exponents europeus, i provinents, a la vegada, de tres contexts geogràfics: l’Anglaterra de Händel, la Venècia de Vivaldi i la Turíngia de Bach.

Obrirà la vetllada O praise the Lord with one consent, HWV 254 de Georg Friedrich Händel, basat en els textos dels salms 117, 135, 148 (NVP). L’obra forma part de la col·lecció Chandos Anthems, un compendi d’himnes per als serveis religiosos anglicans que Händel va compondre per a la capella musical del primer duc de Chandos, James Brydges. Com tots els altres himnes d’aquesta col·lecció, està caracteritzada pel llenguatge lluminós i expressiu de Händel, que assoleix una sàvia síntesi elements italians i germànics.

El seguirà el Concert per a violí, orgue i orquestra, en Re menor, RV 541 d’Antonio Vivaldi, un dels nombrosos concerts que el compositor va crear per a centres com l’Ospedale della Pietà, un orfenat femení venecià que destacava pel seu alt nivell musical. “Entre aquests concerts, s’hi troba una gran varietat, com aquest força estrany doble Concert per a violí i orgue, RV 541 amb les característiques evidents de ser una música que com ha apuntat Robbins Landon és la materialització musical de l’ampli joc de llums que té la ciutat com a conseqüència del reflex de la llum del sol als canals i les façanes dels edificis”, destaca el musicòleg Oriol Pérez Treviño al comentari del programa de mà del concert.

El vespre clourà amb Christ lag in Todesbanden, BWV 4 de Johann Sebastian Bach. Els estudis apunten que l’obra, presumiblement d’un joveníssim Bach, va ser composta durant la seva estada com a organista de l’església Davi Blisi de Mühlhausen (Turíngia), tal com es pot llegir al programa de mà.

Aquest concert forma part de la col·laboració del Palau de la Música Catalana amb la Fundació Catalunya La Pedrera. Durant els darrers dos anys totes dues institucions han treballat per posar en comú la seva activitat en un context interdisciplinari en relació a les exposicions, que ha allotjat La Pedrera en aquest temps, dedicades a Jaume Plensa, Antonio López, Miquel Barceló, Art en Pedra i ara, Sean Scully. El concert programat per al proper 22 de maig, en el marc de les celebracions del Mil·lenari de Montserrat, constitueix una ocasió idònia per incorporar obra de l’artista, tenint en compte l’estima especial que Scully sent pel monestir de Montserrat i que el va dur a participar en la transformació de l’església romànica de Santa Cecília de Montserrat, on actualment es poden admirar una vintena d’obres seves, entre pintures, vitralls, frescos i peces de vidre.

Així mateix, el 12 de juny de l’any passat el Palau ja va acollir el concert de Pascal Comelade a la sala modernista amb motiu de l’exposició de Miquel Barceló “Tots som grecs” que es va poder visitar a La Pedrera. D’aquesta manera, les obres de les exposicions temporals de La Pedrera traspassen les parets de l’edifici de Gaudí i troben aparador a l’espai del Palau de la Música Catalana, tot potenciat a més a més per la connexió amb la música.

Podeu descarregar-vos aquí una imatge de l’exposició de La Pedrera dedicada a Sean Scully,