Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

El Cor de Noies de l'Orfeó Català, a la final del concurs Let the Peoples Sing

Cor_de_Noies_Blog

La final del concurs Let the Peoples Sing, aquest diumenge, 13 d’octubre de 2019 (18.30 h), es podrà seguir en directe per TV3 i per Catalunya Música

Catalunya Música organitza amb la col·laboració del Palau de la Música Catalana aquest concurs internacional de cors de la UER.

El Cor de Noies de l’Orfeó Català és un dels nou cors finalistes del certamen Let the Peoples Sing (LTPS), el concurs de cors amateurs organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió (UER) que se celebra per primera vegada a la història a l’Estat espanyol i el Palau de la Música Catalana és l’escenari que l’acull. Dissabte, 12 d’octubre, té lloc el concert de gala, amb la participació dels cors finalistes, el cor Veus-Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers (guanyador del certamen de fa sis anys) i l’Orfeó Català en qualitat d’amfitrió. Diumenge, 13 d’octubre, tindrà lloc a la Sala de Concerts del Palau la final del concurs.

El Cor de Noies de l’Orfeó Català, presentat per Catalunya Música per competir al concurs en la categoria de cors infantils i joves, va ser un dels cors seleccionats per passar a la final del certamen. A més dels premis individuals de cada categoria (cors infantils i joves, cors d’adults, categoria oberta), els cors competiran per endur-se la Silver Rose Bowl, el premi absolut del certamen, que coronarà el guanyador com a millor formació coral amateur d’Europa. Les semifinals del certamen es van fer els dies 10 i 11 de desembre de 2018 a la seu de la Radiotelevisió Suïssa de Lausana i s’hi van presentar 17 cors de 13 països.

Hem parlat amb Buia Reixach i Feixes, directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català, que ens explica com s’ha preparat el Cor per a aquest repte internacional.

-Què significa per al Cor de Noies de l’Orfeó Català participar en un concurs d’aquestes característiques?

-Per al Cor de Noies és un repte artístic molt important. Tot i que per a nosaltres no és gens habitual el format “concurs”, ha estat una activitat motivadora que ens ha permès treballar molt a fons en alguns aspectes. Concretament, i a tall d’exemple, el concurs exigeix, tant a la semifinal com a la final, la presentació de repertori a cappella, i aquest era un aspecte que amb el Cor de Noies havíem treballat molt poc. Estem tan ben acostumades cantant amb piano –meravellosament tocat per Josep Surinyac–, que costa de vegades ser valent i treure’t la “crossa” que sempre t’ajuda. I ha estat una bona excusa per posar-se les piles en aquest tema, a banda de molts d’altres.

-Artísticament com a cor i personalment com a grup humà, ¿les noies estan motivades?

-Sí, les noies estan motivades. És una sensació diferent pensar que concursen. Algunes ho viuen com un concurs, una competició; d’altres com una oportunitat de viure una experiència diferent, independentment que sigui un concurs. Però totes conflueixen en la idea que volen anar-hi a fer el millor paper possible, mostrar el Cor que són en el moment actual i procurar gaudir i fer gaudir.

-Com es va plantejar o gestar aquesta participació?

-En el moment en què el Palau de la Música Catalana esdevé el marc on es celebrarà l’LTPS, es considera adient que algun dels cors del Palau també hi participi com a cor concursant. Em van fer, doncs, la proposta, que vaig valorar molt detingudament amb el meu equip i també amb la Direcció Artística del Palau. Ens va semblar un repte fantàstic per al Cor, una oportunitat magnífica per treballar i ens hi vam posar. Calia superar la semifinal –un enregistrament que vam entregar fa gairebé un any– i la vam passar. Il·lusió màxima! I ara som a les portes d’aquesta final.


Per a Buia Reixach i Feixes preparar el concurs “ha estat una activitat motivadora que ens ha permès treballar molt a fons en alguns aspectes.”

“Ens va semblar un repte fantàstic per al Cor, una oportunitat magnífica per treballar i ens hi vam posar.”


-Amb quin repertori hi concursareu?

-Hi presentem tres peces. La primera, Miserere d’Eva Ugalde. Una peça religiosa preciosa que la compositora basca va compondre amb motiu dels atemptats de l’11-S, dedicada a les víctimes de les guerres. Un clam trist, que vol demanar perdó per com de malament estem gestionant la nostra convivència al planeta. En segon lloc, Cançó de bressol, una peça tradicional de Reus arranjada per Xavier Pastrana. És una cançó molt i molt bonica (i molt difícil!), en què l’oient entra (o pretenem que entri) en un estat de pau interior, de repòs. La darrera peça, Pange lingua de György Orbán, és una peça més de lluïment; peça de contrastos, peça rítmica, de tempo més ràpid que les dues anteriors.

-¿Pots parlar-nos una mica més de Pange lingua?

-Vaig escollir aquesta peça per la seva brillantor. Havíem cantat la Missa núm. 6 d’aquest compositor i ens ho havíem passat molt bé. Quan vaig descobrir, anys més tard, el seu Pange lingua, se’m generava un dubte molt gran: ¿com puc fer que noies de 16 a 25 anys, algunes creients i d’altres no, puguin fer-se seu un text “d’entrada” tan espès com aquest himne eucarístic? Després d’una trobada amb el rector de Torelló, Joan Torra –gran amic meu–, vaig veure’m amb cor de plantejar aquesta obra a les noies. Musicalment era un repte, però també pel text. Sentia que era imprescindible entendre no només de què estàvem parlant –les traduccions ja les trobes a la Viquipèdia–, sinó també amb quina intenció ho dèiem, per què ho dèiem, d’on venia el text i per què diu el que diu i com ho diu. Pange lingua és un clam del poble que s’aixeca, canta, es mou, camina i esdevé actiu en la seva fe, tot deixant de ser passiu i limitant-se a adorar i escoltar. I aquí és on hem pogut agafar-nos! Gent jove que es posa dempeus, que fa sentir la seva veu! Em sentia molt en fals si agafava aquesta obra i la interpretàvem només fent-ne lluir les notes, els ritmes i els efectes. Necessitava anar al moll de l’os, i ha estat una experiència brutal.

-¿La vostra actuació comptarà amb elements “extracorals”?

-Elements “extracorals”... mmmmm, no farem spoilers! (que ja els he fet de les obres!). Només puc dir que Dani Coma, amb qui hem treballat ja algunes vegades en els concerts de Sant Esteve i amb qui tenim una complicitat molt gran, ens ha donat un cop de mà en la posada en escena. Es tracta de fer possible que les veus de les noies –molt ben treballades, per cert, pels nostres professors de cant: Oriol Rosés i Ulrike Haller– puguin desplegar al màxim les seves ales i emergeixin de cada porus del seu cos.

-¿El Cor de Noies de l’Orfeó Català és un cor acostumat als concursos? En quants heu participat i quants premis hi heu obtingut?

-Vam participar, fa anys, al Concurs de Tours, sense cap premi, però que ens va permetre tenir pistes de com podíem enfocar el treball i ens va donar la grandíssima oportunitat de sentir cors d’arreu que ho feien molt i molt bé. Anteriorment el Cor de Noies havia participat, amb Lluís Vilamajó al capdavant, al Festival de Cantonigròs, amb un segon premi. Era també un molt bon moment del Cor de Noies i va tenir el seu reconeixement.

-Tant si guanyeu com si no..., ¿creus que aquesta participació al concurs marcarà un abans i un després del Cor o serà un continuar?

-Procurem que cada una de les activitats que el Cor de Noies realitza habitualment aporti alguna cosa a totes i cadascuna de les noies, a nivell musical, a nivell vocal i sobretot a nivell humà. Al capdavall, si elles decideixen formar part d’un cor (i hi inverteixen tantíssimes hores) és perquè busquen una activitat que els permeti aprendre a nivell tècnic, però també que les faci gaudir. És important que sapiguem trobar en cada concert i actuació, i en tots els assaigs, alguna cosa que ens ompli la motxilla d’experiències que ens ajudin a ser una mica més feliços. En el cas del concurs –i passi el que passi–, desitgem que també sigui així. El després –també passi el que passi– serà continuar treballant, gaudint i compartint música amb el públic que ens ve a escoltar i també, no ho oblidem, amb els cors amb qui tenim el goig i l’oportunitat de fer coses, començant pels cors del Palau –Concert de Sant Esteve, Concert de Fi de Curs...– i els cors que anem trobant pel camí.

Desitgem molta sort al Cor de Noies de l’Orfeó Català i esperem que enlairin la Silver Rose Bowl!

fotografia del Cor de Noies de l’Orfeó Català: © Ricardo Ríos Visual Art

fotografia de Buia Reixach i Feixes: © Josep Molina