Conferència a càrrec del compositor Benet Casablancas

Activitat emmarcada dins la
Biennal del Pensament Ciutat Oberta

Pot la música clàssica oferir un espai per a l’humor? Pot assolir una creació la categoria d’obra mestra sense abraçar-lo?

El compositor Benet Casablancas sosté que l’humor és la manifestació de la intel·ligència i ens descobreix, en la música, tota una tradició de bromes, paròdies, ironia i jocs on, suposadament, regnava la solemnitat. Mozart, Rossini, Schumann, Wagner, Xostakóvitx... fins i tot Bach, Beethoven, Stravinsky i Ligeti van jugar a ser malabaristes i predistigitadors, cadascun amb llenguatges i recursos diferents. Aprendrem a detectar l’humor en les grans partitures, amb Haydn com a gran mestre de l'enginy benhumorat: efectes còmics, silencis sobtats, acceleracions per esperonar el públic, finals inesperats i un llegat compositiu que, en part, ja ens avisa d’un caràcter còmplice i popular amb el públic, com el quartet La broma o la simfonia El rellotge. Transgressió subtil, sàtira enginyosa i refinament desenfadat. La seva càrrega humanística il·lumina algunes de les vessants més profundes de la condició humana.