Francisco J. Núñez, compositor, director d’orquestra i pedagog, reconegut mundialment per la seva diversitat i excel·lència artística, i tota una celebrity a la ciutat dels gratacels, va fundar el projecte YPC fa vint-i-un anys. Prèviament, però, va estar durant deu anys formant part d’un projecte coral d’àmbit estatal (a tots els Estats Units), en el seu cas concretament a la zona de Nova York, adreçat als infants i joves en situació de més vulnerabilitat social, amb perfils sense escolarització, que vivien al carrer i sense referents familiars, en barris problemàtics, com el Bronx o Harlem. Amb la creació de l’YPC, Núñez va fer prendre consciència de la capacitat dels nens i nenes per assolir alts nivells artístics amb un projecte que integrés un sector més ampli i divers de la societat, i no exclusivament els més desfavorits, tot creant un nou àmbit de convivència. Així, cada any prop de 2.000 nens i nenes de 8 a 18 anys es beneficien musicalment, acadèmicament i socialment a través de la seva participació dels programes escolars i extraescolars de l’YPC. Als Estats Units la tradició coral està sobretot vinculada a les escoles (franja infantil i secundària) i a les universitats, a partir d’iniciativa privada.

Un projecte singular als Estats Units

L’YPC és un projecte de cor singular als Estats Units, on, segons el seu director, no n’hi ha cap de semblant. És un projecte amb una finalitat integradora i cohesionadora, però que busca al mateix temps l’excel·lència artística dels cors. El seu lema és: “Listen today. Hear tomorrow” (Sentir avui. Escoltar demà). Podeu veure el seu lloc web aquí.

El projecte YCP abraça, en l’àmbit territorial, els cinc boroughs (municipis o districtes) de Nova York: Bronx, Brooklyin, Manhattan, Queens i Staten Island; té la seu al centre de Manhattan, perquè és la zona amb un més fàcil accés. Nova York és una ciutat amb grans contrastos, sobretot a partir de dos aspectes principals: nivell d’ingressos i raça; amb una societat molt polaritzada, amb persones molt riques o milionàries i persones molt pobres, espectre que inclou nens i joves sense vincle o referent familiar, sense escolaritzar i fins i tot sense casa. Malgrat tot, Nova York és una ciutat molt cosmopolita, amb una important colònia d’hispans i asiàtics i, per tant, amb una gran diversitat de races.

El perfil social dels cantaires va des del llindar de l’exclusió social fins als multimilionaris. El projecte no treballa amb nens i famílies que estan exclosos del sistema, ja que (segons l’experiència de Francisco Núñez amb aquest perfil de nens i famílies) hi ha problemes de continuïtat, cosa que impedeix poder assolir el nivell d’excel·lència artística que es persegueix. El projecte aplega uns 1.800 cantaires entre els cors principals, els cors vinculats a les comunitats i els cors vinculats a les escoles.

Aquest espectre tan ampli de procedència és un dels elements més singulars del projecte, que aconsegueix atreure perfils molt allunyats. El repte és aconseguir que convisquin tots els perfils socials en un sol cor. La incorporació gradual de nens provinents de les famílies més benestants s’ha anat assolint gràcies a oferir un projecte artísticament molt potent i atractiu, amb projectes musicals, repertoris, viatges i formació de primer nivell, aspectes que no només es poden comprar amb diners.

El 80% dels nens dels cors YPC estan becats; això vol dir que no han de pagar una quota que pot oscil·lar entre els 600 i 800 dòlars anuals, en bona mesura equiparable a la de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. Per a Francisco Núñez el repte per a la cohesió social del conjunt de la societat parteix de la diversitat i de crear espais de trobada de persones amb nivells econòmics, procedències i races diferents.

Estructura i funcionament

El projecte YPC s’estructura en tres tipus de cors: YPC School Choirs, xarxa de cors a escoles de diferents barris de la ciutat; YPC Community Choirs, cors extraescolars integrats per nens i nenes escollits dels diferents cors, i YPC Performance Choirs (cors de concert), cors seleccionats, amb més activitat, que actuen i es presenten a concursos i festivals arreu del món. Precisament el Young People’s Chorus of New York City va ser premiat en la darrera edició del Festival Internacional de Música de Cantonigròs l’any 2017. Els directors dels cors són formats dins el projecte i són ells mateixos els que es desplacen a les escoles i dirigeixen els cors de comunitat o els cors de concert. A les actuacions tots els cors canten amb el nom YPC.

El projecte compta amb un pressupost anual de 5,2 milions de dòlars. L’YPC és el cor dels Estats Units amb un pressupost més important, molt per sobre del pressupost mitjà d’un cor, que pot oscil·lar entre els 70.000 i els 100.000 dòlars, al marge del sobrecost que pugui originar una gira o un projecte extraordinari. El gruix important de la despesa, però, està vinculat als recursos humans, tant en l’àmbit artístic com administratiu, així com a les despeses generades per la seva activitat concertística i viatges freqüents arreu del món. Els ingressos s’obtenen sobretot a partir de donacions privades, provinents de particulars o fundacions. El projecte YPC té un departament amb tres persones que treballen només per captar fons.

El projecte disposa d’unes instal·lacions pròpies al centre de Manhattan, totes a la mateixa planta d’un edifici on destaquen les dues sales d’assaig de gran capacitat i molt flexibles, amb pianos de cua Steinway. Pel que fa als aspectes formals del local, sobretot la decoració, il·luminació i repartiment dels espais, responen a la filosofia sintoista japonesa, sense decoracions supèrflues, amb molt de vidre (des de fora de les sales d’assaig es poden veure els cors) i parets blanques.

L’impacte musical de l’activitat del projecte YPC en els beneficiaris i les seves comunitats donen les xifres següents:

• 5.000.000 de persones han gaudit de les actuacions dels seus cors, en viu o online.
• 2.000 hores anuals d’assaig de tots els cors.
• 125 actuacions per any (de tots els cors).
• 1.800 beneficiaris.

L’impacte social es tradueix principalment, segons Francisco Núñez, en el fet que el cent per cent dels joves que canten als cors de concert poden accedir a una bona escola de secundària, la millor garantia per poder fer després el pas a la universitat.

Precedents de la relació entre el Palau de la Música Catalana i l’YPC

Per recomanació de Simon Halsey, el juliol del 2017 el Cor Jove de l’Orfeó Català va rebre el Young People’s Chorus de Nova York. Després de compartir un assaig cantant junts un parell de peces, el cor americà va fer un concert al Cicle Coral Orfeó Català al Petit Palau. Al concert es va presentar en dos formats, un cor infantil dirigit per Elizabeth Nuñez i un cor juvenil dirigit per Francisco Nuñez, que van cantar individualment i conjuntament. El concert va ser brillant i els dos cors van demostrar un gran nivell. Al final del concert, el Cor Jove i l’YPC americà van cantar les dues peces que havien treballat a l’assaig.

L’endemà del concert, Francisco Nuñez va donar a conèixer el seu projecte coral, l’aspecte social del qual té molts punts en comú amb Clavé XXI; a banda que l’entesa entre els dos cors joves (el de Nova York i el de l’Orfeó Català) havia està molt bona. Així va sorgir la idea de fer un projecte comú, al qual es podria afegir el Cor Juvenil de Clavé XXI. Però la possibilitat d’anar a Nova York no era viable i la proposta es va descartar.

Malgrat això no es va voler perdre la possibilitat de conèixer més en profunditat el projecte de Francisco Núñez, ja que el nivell artístic que aconsegueixen és increïble, i encara més tractant-se d’un projecte social. El mateix Simon Halsey també va ser de l’opinió de treure una mica més de profit d’aquest contacte, que esdevenia una oportunitat per fer créixer Clavé XXI. Per aquest motiu es va plantejar emprendre una visita a Nova York per conèixer el funcionament del projecte a tots els nivells: la feina a les escoles dels barris, els cors de concert, l’estructura, mètodes de treball, etc.

El Cor Jove de l’Orfeó Català i el Young People’s Chorus de Nova York van compartir assaig i concert al Petit Palau el 2017.