El concert, el 25 de novembre, corresponent al cicle Palau Òpera, serà el primer de la gira a l’Estat espanyol d’aquesta producció que ofereix amb Les Musiciens du Prince-Monaco.

El pròxim dimarts, 25 de novembre (Sala de Concerts, 20 h), torna al Palau de la Música Catalana després de set anys la mezzosoprano Cecilia Bartoli, una de les figures principals de l’escena operística internacional, amb Orfeo ed Euridice de Christoph Willibald Gluck. Assumint el rol d’Orfeo, acompanyaran la cantant italiana: l’orquestra Les Musiciens du Prince-Monaco, el cor Il Canto di Orfeo (Jacopo Facchini, director) i la soprano Mélissa Petit en els rols d’Euridice i Amor, tots sota la direcció de Gianluca Capuano.

Amb llibret de Raniero de’ Calzabigi, el cicle Palau Òpera acull l’edició de Parma del 1769 d’Orfeo ed Euridce en versió de concert semiescenificada, produïda per l’Opéra de Montecarlo per a aquesta gira. El Palau de la Música Catalana n’acollirà el primer concert a l’Estat espanyol abans de seguir a Madrid (Auditorio Nacional de Música de Madrid, 27 de novembre) i Sevilla (Teatre de la Maestranza, 29 de novembre).

Poques veus han donat tanta personalitat a cada rol com Cecilia Bartoli, que assumeix el mite d’Orfeo amb la seva força teatral i l’inconfusible carisma vocal, transformat per Gluck en un cant al dolor i la redempció. L’obra de Gluck és considerada una de les òperes fundacionals del Classicisme, en què el mite esdevé música pura i emoció nua. “A cavall entre el Barroc més voluptuós i un tímid primer Classicisme, Orfeo ed Euridice és una obra que camina entre dues aigües”, explica el periodista, historiador i crític musical Pablo Meléndez-Haddad al programa de mà del concert. “Es va estrenar a la cort vienesa el 1762, amb llibret en italià, tal com s’estilava als teatres imperials, amb el rol titular a càrrec del famós castrat Gaetano Guadagni. Anys més tard, el 1769, Gluck la remodelaria per a la seva estrena a Parma, on es va presentar dirigida pel mateix compositor tot adaptant el paper protagonista per a les facultats del castrat soprano Giuseppe Millico «Il Moscovita»”. El llibret és del poeta italià Raniero de’ Calzabigi; llibretista i compositor “encapçalarien una reforma que afectaria el gènere operístic que des de feia més d’un segle conqueria el públic per tot el continent”, afirma Pablo Meléndez-Haddad. Davant l’oportunitat de presentar l’òpera a París, el 1774 Gluck estrenaria una altra versió en francès, Orphée et Eurydice, molt popular. “Aquests detalls revelen una característica usual en el repertori de l’època: més enllà de perfeccionar el producte final, les noves òperes eren contínuament versionades i adaptades, impuls capitanejat pel mateix compositor, que modificava la seva partitura d’acord amb la plantilla orquestral, coral i de solistes que tenia a disposició a les diferents corts o teatres on podia col·locar-les”. Al Palau, el rol d’Orfeo l’interpretarà una mezzosoprano, “opció que actualment s’ha imposat a la de contratenor o, com en el cas de la versió francesa, a la de tenor haute-contre, ja en desús”.

Sobre els intèrprets

Nascuda a Roma, Cecilia Bartoli és una de les artistes de la música clàssica més importants del món, amb una carrera escènica destacada que ja suma més de trenta-cinc anys. El seu treball s’inspira en la passió per redescobrir obres menys conegudes i el ferm interès en la interpretació històricament informada. Els seus projectes a gran escala, que apleguen diverses disciplines artístiques, li han reportat el reconeixement internacional i l’han duta a ocupar prestigiosos càrrecs de direcció. La mezzosoprano sempre aporta a les interpretacions i projectes els aspectes essencials de la seva personalitat: musicalitat, imaginació intel·lectual i un gran sentit teatral, a més de carisma, sensibilitat i calidesa. Actua als auditoris més importants d’Europa, Amèrica, Àsia i Austràlia i col·labora amb els millors conjunts d’instruments d’època, sense obviar els grans grups orquestrals més prestigiosos. Ha col·laborat amb grans directors i ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Premi Musical Léonnie Sonning (2010) i el Premi Herbert von Karajan (2012). És l’artista de clàssica amb més vendes de tot el món, més de deu milions d’àlbums dels seus enregistraments d’àudio i vídeo. 

Cecilia Bartoli ha actuat en diverses ocasions al Palau de la Música Catalana, concretament els anys 2006, 2007, 2009, 2015 i 2017, sempre amb gran èxit de públic i de crítica, tot oferint programes destacats, com els dedicats a Maria Malibran, Rossini o els castrati. La seva darrera actuació a la sala modernista va ser el 25 d’octubre de 2018 amb La Cenerentola de Rossini, obra que al seu dia la va fer saltar a la fama internacional.

L’orquestra Les Musiciens du Prince-Monaco va ser fundada la primavera del 2016 a l’Òpera de Montecarlo per iniciativa de Cecilia Bartoli i en col·laboració amb Jean-Louis Grinda, que en aquell moment ocupava el càrrec de director de l’Òpera. Cecilia Bartoli, intèrpret i directora artística, va reunir els millors músics del món especialitzats en instruments d’època per crear una orquestra inspirada en les tradicions musicals dels segles XVII i XVIII, pròpies de les corts principesques europees. La seva visió artística gira entorn dels grans mestres del Barroc, com Händel i Vivaldi, però també explora els repertoris clàssic i romàntic. L’orquestra interpreta igualment obres dels segles XIX i XX, incloent-hi Wagner, per bé que mantenint sempre intacta l’excel·lència que la distingeix.

Nascut a Milà, Gianluca Capuano és el director titular de Les Musiciens du Prince-Monaco des del 2019. Guanyador del 42è Premi Abbiati al millor director, es graduà en orgue, composició i direcció d’orquestra. Paral·lelament als estudis de música, es graduà amb distinció acadèmica en filosofia teòrica a la Università Statale de Milà. El 2006 va fundar el grup vocal i instrumental Il Canto di Orfeo, amb el qual interpreta obres mestres de la música barroca europea en estreta col·laboració amb especialistes destacats en instruments històrics. El seu repertori té com a eix central la música de Giacomo Carissimi, com també la dels seus alumnes i compositors coetanis a Roma. La formació interpreta igualment diferents obres rellevants compostes a Itàlia i en altres països europeus entre els anys 1600 i 1750, a més de composicions del Renaixement tardà i dels nostres dies.

(fotografia de Cecilia Bartoli ©OMC-Fabrice Demessence).

Podeu descarregar-vos aquí el programa de mà del concert.