Els propers 14 i 16 de març (Sala de Concerts, 19 h), el prestigiós conjunt vocal i instrumental belga Vox Luminis, liderat pel baix Lionel Meunier, debutarà al Palau de la Música Catalana per oferir dilluns la versió semiescenificada de King Arthur, amb Pere Arquillué com a narrador,  i dimecres l’estrena mundial d’una nova versió dramatitzada de The fairy queen, amb Sílvia Bel com a narradora, dos dels títols operístics indispensables del compositor anglès Henry Purcell i una de les apostes més destacades del cicle Palau Òpera. La posada en escena de la nova producció de The fairy queen inclourà projeccions de vídeo, creades per a l’ocasió, com a suport de cada seqüència musical, tot generant l’atmosfera necessària i una capa extra de significat a la partitura, però sense desviar l’atenció dels cantants ni de l’orquestra. 

Aquestes dues produccions de Vox Luminis, elogiat internacionalment per la seva sonoritat única,  compten amb dramatúrgia d’Isaline Claeys, estan incloses en la programació del Barcelona Obertura Spring Festival i clouran la primera edició del cicle Palau Òpera, novetat d’aquesta temporada del Palau.

Henry Purcell és considerat el pare de l’òpera anglesa. “A excepció de Dido and Aeneas, que és una òpera amb tots els ets i uts, la resta de la producció teatral de Purcell respon al concepte de masque o de semiòpera. I aquest és el cas de The fairy queen i de King Arthur, pel fet de ser obres amb parts cantades que il·lustren, de fet, una representació dramàtica”, segons el que explica el crític musical i professor de la Universitat Ramon Llull Jaume Radigales al programa de mà del concert.

King Arthur or The British Worthy és una de les darreres obres de Purcell i una de les més innovadores per l’època. Estrenada el 1691, és una òpera en cinc actes amb llibret de John Dryden que “explica la història del llegendari rei Artur per unificar el reialme d’Anglaterra. Inspirat en la Historia regnum Britaniae de Geoffrey de Monmouth, Dryden va construir un drama sòlid i d’acord amb les convencions teatrals de l’època”. “Allunyat de la pompositat i de les convencions, Purcell va escriure una obra delicada i en certa manera austera, a excepció de la solemnitat teatral del final del cinquè acte. Alguns estudiosos de l’obra s’entesten encara a considerar l’obra no pas com a òpera sinó com a obra de teatre amb música. És possible. L’obra presenta un indiscutible tremp teatral, cosa que permet veure com la música de Purcell, al llarg de les escenes que constitueixen els cinc actes, manté una continuïtat”, diu Jaume Radigales.

The fairy queen, estrenada el 1692, conté alguns dels fragments més cèlebres del catàleg de Purcell i de tota la història de l’òpera. “És doncs una semiòpera en cinc actes amb llibret anònim però atribuït a Elkanah Settle i a Thomas Betterton inspirada en El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare”, explica Jaume Radigales. “La imaginació melòdica i les textures orquestrals dibuixen amb mà mestra una peça única en el seu gènere i que bé podria posar-se al costat de l’òpera de Britten inspirada en la mateixa obra shakesperiana. La diferència, però, rau en el fet que Purcell escriu una obra fragmentària perquè alternava parts parlades amb cantades”. L’obra conté “una música rica i amb aires que deixaven veure la influència de la música italiana i francesa que havia arribat a la cort anglesa”. “La partitura de The fairy queen es va donar per perduda fins que a inicis del segle XX, amb el renaixement de la música barroca, va tornar a la llum i recentment ha estat objecte de posades en escena i gravacions que li han retornat la força i el poder que de fet mai no ha perdut”.

Sobre Vox Luminis i Lionel Meunier

Fundat el 2004, el conjunt vocal Vox Luminis està especialitzat en el repertori anglès, italià i alemany dels segles XVII i principis del XVIII, donant vida tant a obres mestres conegudes com a repertoris menys interpretats. Segons el repertori, el cor de solistes vocals es complementa amb un conjunt encarregat del continu, instruments solistes o bé una orquestra completa. Des que el 2012 va guanyar el prestigiós Gramophone Music Award a l’Enregistrament d’Any, per Musicalische Exequien de Heinrich Schütz, el grup ha realitzat múltiples gravacions per a segells com Ricercar, Alpha Classics, Ramée i Musique a Wallonie, i ha estat reconegut amb nombrosos premis internacionals com el Klara Ensemble of the Year 2018, Choral Award Winner 2018 («BBC Music Magazine») i Diapason d’Or en tres ocasions, així com diversos Preis der deutschen Schallplattenkritik. El 2019, Vox Luminis va rebre de nou un altre Gramophone Music Award en la categoria Coral per la seva gravació de Abendmusiken de Buxtehude. Cada temporada, Vox Luminis ofereix al voltant de 70 concerts a les principals sales de concerts i festivals de tot el món, és artista en residència al Concertgebouw Brugge i ha llançat recentment una col·laboració permanent amb la Freiburger Barockorchester.

El director d’orquestra i baix francès Lionel Meunier, reconegut internacionalment com a fundador i director artístic de Vox Luminis, és considerat un dels líders en actiu més dinàmics i aclamats en l’àmbit de la interpretació històricament informada i la música coral. Elogiat pel seu enfocament interpretatiu, detallat, però alhora enèrgic, es consolida com a mestre convidat i director artístic de cors, conjunts i orquestres a tot el món.

(fotografia de Vox Luminis ©Mark Leko).