L’obra, inèdita a Barcelona, obrirà el cicle Palau Òpera d’aquesta temporada.

El dimecres 15 d’octubre (Sala de Concerts, 19 h), el cicle Palau Òpera inicia la cinquena temporada amb una joia del Barroc italià: Il Mitridate Eupatore d’Alessandro Scarlatti, una òpera de gran força expressiva i una arquitectura dramàtica precisa que arriba al Palau de la Música Catalana en versió de concert. Amb l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, sota la direcció al clavicèmbal del seu titular, Dani Espasa, aquesta tragèdia d’inspiració clàssica basada en el text de Girolamo Frigimelica Roberti pren vida amb un repartiment vocal de primer nivell: les sopranos Marie Lys i Anna Devin, la mezzosoprano Ann Hallenberg, la contralt Sonja Runje, el contratenor Paul-Antoine Bénos-Djian (en el rol de Mitridate) i el baríton Josep-Ramon Olivé.

En l’àmbit de l’òpera, amb un opus de gairebé cent vint obres (algunes perdudes i d’altres en forma de pasticcio), “Alessandro Scarlatti (1660-1725) és un dels principals artífexs de la música napolitana. I especialment de l’òpera, un gènere que gràcies a ell prendria una forma definitiva en la consolidació del teatre musical del Barroc. Sens dubte, un referent per a la generació següent de músics de pedra picada en el terreny operístic: parlem de Vivaldi, Porpora, o fins i tot compositors alemanys, com Hasse o Händel”, explica el professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical Jaume Radigales al programa de mà del concert. L’obra “se centra en Mitridates VI Eupàtor, rei del Pont (a l’Àsia Menor), que l’any 88 aC es va enfrontar a Roma. El personatge, objecte d’una tragèdia de Racine estrenada entre els anys 1672 i 1673, donaria lloc a diverses òperes, la més coneguda de les quals és Mitridate, re di Ponto, que un jove Mozart de catorze anys va estrenar a Milà. El llibret de Girolamo Frigimelica Roberti per a Scarlatti es basa en part en Racine, tot i que també beu de l’Orestíada d’Èsquil per construir algunes escenes i situacions dels personatges”.

Com a proposta del mateix Dani Espasa, i amb el so vibrant i elegant de Vespres d’Arnadí, aquesta sessió de Palau Òpera esdevé una ocasió única per redescobrir un títol poc freqüent, inèdit a Barcelona, que revela tota la riquesa teatral i musical de l’òpera napolitana del segle XVIII, en un entorn ideal d’audició com és la sala modernista del Palau. Il Mitridate Eupatore s’enregistrarà i es podrà veure pròximament a la plataforma gratuïta Palau Digital.

Palau Òpera 2025-26 

Després de l’obra d’Alessandro Scarlatti, la producció següent del cicle Palau Òpera d’aquesta temporada arribarà el 9 de novembre amb la versió de concert d’Alcina de Georg Friedrich Händel, una de les òperes més fascinants del repertori barroc. La prestigiosa formació Ensemble Artaserse, sota la direcció del contratenor Philippe Jaroussky, donarà vida a aquesta obra mestra, amb un repartiment molt interessant: les sopranos Kathryn Lewek i Lauranne Oliva, el contratenor Carlo Vistoli, el tenor Zachary Wilder i el baix Nicolas Brooymans.

El 25 de novembre arribarà al Palau el concert extraordinari del cicle, Orfeo ed Euridice de Christoph Willibald Gluck. Aquesta versió de concert tindrà com a gran protagonista la mezzosoprano Cecilia Bartoli, una de les figures principals de l’escena operística internacional, que hi assumirà el rol d’Orfeo. L’acompanyament serà a càrrec de la formació Les Musiciens du Prince-Monaco, sota la batuta de Gianluca Capuano, en un concert que al llarg de la temporada farà gira per diferents ciutats europees. 

Finalment, el 15 de febrer de 2026 es clourà el cicle amb la versió de concert de Giulio Cesare de Georg Friedrich Händel, una de les òperes barroques més aclamades. L’orquestra especialitzada en música antiga Il Pomo d’Oro, dirigida pel seu titular, Francesco Corti, donarà vida a aquesta obra amb un repartiment d’alt nivell, format per la soprano Sabine Devieilhe, la mezzosoprano Sophie Rennert, la contralt Beth Taylor, i els contratenors Yuri Minenko, Jakub Józef Orliński i Marco Saccardin.

Sobre Vespres d’Arnadí

L’orquestra barroca Vespres d’Arnadí va ser creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat utilitzant instruments i criteris històrics. El seu nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i els burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià. El conjunt ha actuat a importants sales de concerts, com el Wigmore Hall de Londres o el Festival Händel de Halle (Alemanya) i altres auditoris i festivals com són els de Peralada, Torroella de Montgrí, Barcelona, Praga, Ostrava, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Compostel·la, Lugo o Madrid. Els seus treballs discogràfics han rebut molt bones crítiques. Amb el segell Musièpoca han enregistrat Pièces de simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. El quart disc, L’Alessandro amante, es va presentar el 2019 amb el segell Aparté i protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata; amb el mateix cantant, el 2023 van enregistrar el disc InVisibili. Aquesta temporada són grup resident del Centro Nacional de Difusión Musical del Ministeri de Cultura espanyol, amb concerts a Madrid, Oviedo, Salamanca, Lleó i València.

Nascut a la Canonja (Tarragona), Dani Espasa va estudiar piano als conservatoris de Tarragona i Barcelona i Arquitectura a la Universitat Politècnica de Barcelona. Treballa com a compositor, pianista i director musical de dansa, televisió, cinema i, sobretot, de teatre, en col·laboració amb els directors d’escena Lluís Pasqual, Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Joan Ollé, Sergi Belbel o Jordi Prat i Coll, entre d’altres. Després de completar els estudis de clave i baix continu, inicià una intensa activitat amb grups de música barroca, renaixentista i medieval, com Hespèrion XXI, Le Concert des Nations, L’Arpeggiata, Mala Punica, The Rare Fruits Council, La Hispanoflamenca, Les Sacqueboutiers, Musica Alchemica o La Caravaggia, a més de dirigir Vespres d’Arnadí. Ha actuat en prestigiosos festivals i sales de concerts a Europa, Amèrica i l’Àsia. També ha dirigit l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i el conjunt de música contemporània BCN216.

(fotografia de Vespres d’Arnadí ©May Zircus)