Com descriuria el repertori que oferirà i amb quin dels autors s’identifica més i per què?

Normalment interpreto repertori francès perquè el sento amb una gran passió, però en aquesta ocasió he volgut fer una cosa diferent i interpretaré repertori germànic, concretament he escollit els Mörike Lieder d’Hugo Wolf, perquè penso que constitueixen una peça extraordinària. Per a la meva carrera també és una experiència molt rica, perquè hi ha molts aspectes que cal treballar, tant tècnicament com personalment, ja que els textos són molt filosòfics i has d’entendre bé què volen dir per poder-ho comunicar. I fa relativament pocs anys que vaig començar a explorar aquesta obra de Wolf. El mateix em passa amb Schumann i Gedichte der Königin Maria Stuart, amb les cartes a la reina Elisabet; són cinc cançons que s’han de treballar molt, perquè parlen dels sentiments d’ella en un moment en què sap que morirà.

Per a la segona part he escollit Dvořák perquè em sento ambaixadora d’aquesta música. Puc cantar amb la meva llengua materna, el txec, i això em fa sentir molt afortunada i intento posar música txeca a molts dels meus recitals.

Pel que fa a la música de Schönberg, amb les cançons de cabaret, a vegades al públic poden sonar-li una mica estranyes i pensar que és música moderna. Van ser escrites quan el compositor treballava en un bar i són cançons típiques de cabaret, molt melòdiques i divertides, però amb una harmonia extraordinària, i tot i que poden sonar com unes peces molt modernes, són totalment clàssiques. Permeten mostrar un sentiment més alegre que no pas el to depressiu de la primera part. La segona part és menys dramàtica.

¿Cantar lied és important per a la carrera d’una soprano?

Penso que actualment els joves cantants no paren atenció a aquest gènere i se centren només a voler cantar òpera, perquè l’òpera és més glamurosa, cantes davant de grans audiències, cobres més diners i tot és més a l’engròs. Penso que concentrar-se tant en l’òpera és un error, perquè és molt important saber fer recitals de lied, miniòperes, i treballar amb textos poètics que són fantàstics i que sovint no tens als textos d’òpera. Per descomptat que els llibrets d’òpera són bons, però no són interpretacions de poemes únics com ho és el lied. És important per a les veus joves que aprenguin a treballar sense l’acompanyament de grans orquestres. Moltes vegades el lied fa més respecte perquè no tens escenografia, ni l’ajuda del vestuari, només un piano i la teva veu. El lied és pur. També actues davant d’un públic més reduït. I el públic també ha d’entendre el lied, perquè l’audiència busca veure grans xous i cal educar-la amb altres repertoris i formats. Malauradament no hi ha grans masses de gent que segueixin recitals de lied, però torno a insistir que és molt important saber cantar sense director ni orquestra, només amb acompanyament de piano. Als recitals de lied has de ser purament artística i donar el millor de tu.

Què significa per a vostè tenir d’acompanyant al piano Mitsuko Uchida?

Fa anys que actuem juntes i crec que és una de les millors pianistes d’avui dia. Ella va créixer a Viena i té una relació molt directa amb el lied alemany i coneix bé el repertori. Això fa que ella, tot i que no canti, entengui perfectament els textos perquè parla alemany i és una lied lover. És un plaer, per a mi, aquesta col·laboració; hem treballat diverses vegades amb altres programes. 

Què en pensa, del Palau de la Música Catalana? I de Barcelona?

El Palau és preciós. M’agrada el país en general. Jo visc a Alemanya i sabeu que els alemanys viuen per treballar; en canvi, vosaltres treballeu per viure. Sou gent que aprofiteu la vida i en gaudiu... El públic sempre em fa sentir a casa i en percebo l’escalf. Des de l’escenari capto el seu entusiasme i la seva simpatia. És sempre meravellós.