Més enllà de Gaudí: altres joies del Modernisme a Barcelona
No hi ha dubte del geni d’Antoni Gaudí ni de l’enorme petjada que el cèlebre arquitecte va deixar en el paisatge urbà de Barcelona. Tanmateix, la ciutat conserva un extraordinari conjunt d’edificis modernistes igualment impressionants, obra d’altres arquitectes coetanis de Gaudí que també van contribuir al desenvolupament d’aquest moviment artístic i cultural.
Internacionalment, Gaudí és probablement la figura més reconeguda del Modernisme català. Però Barcelona també conserva el llegat de grans noms com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Sagnier, Josep Maria Jujol o Antoni Maria Gallissà, entre molts altres, que van concebre obres de gran valor arquitectònic arreu de la ciutat.
A continuació us proposem un recorregut per alguns dels exemples de l’arquitectura modernista a Barcelona més enllà de Gaudí. Un itinerari que descobreix façanes espectaculars, plenes de detalls i simbolisme, on cada construcció expressa una la seva identitat pròpia.
Arquitectura modernista a Barcelona
Palau de la Música Catalana
La que és considerada l’obra mestra de Lluís Domènech i Montaner i un temple de la música al cor històric de Barcelona, és també un dels exponents més importants del Modernisme català a la ciutat. Declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, l’espectacular sala de concerts destaca per una façana dedicada a la música, una claraboia de vitrall presidida per un sol invertit i un escenari monumental envoltat de muses, que sempre acompanyen els músics, presidit per les figures d'Anselm Clavé i Beethoven. Una exaltació de la música i la cultura que es pot recórrer tant en visita lliure com guiada.
Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau
Més enllà dels habitatges particulars i els edificis públics, el Modernisme català també es va estendre a institucions com els hospitals. També obra de Domènech i Montaner, un dels grans arquitectes de referència de l’època, l’Hospital de Sant Pau va ser revolucionari en posar el focus en el benestar dels pacients. Amb jardins i pavellons d'una gran bellesa, el projecte combinava funcionalitat, llum natural i espais pensats per afavorir la recuperació dels qui hi ingressaven.
Per aprofundir en el llegat de Domènech i Montaner, podeu completar la visita al Palau de la Música Catalana amb un recorregut pel Recinte Modernista de Sant Pau i descobrir dues obres mestres declarades Patrimoni Mundial per la Unesco.
Casa Amatller
Obra d’un altre dels cèlebres arquitectes del Modernisme català, Josep Puig i Cadafalch, la Casa Amatller és una de les façanes més singulars del Passeig de Gràcia, tot i que sovint queda a l’ombra de la seva veïna Casa Batlló. En destaca el coronament esglaonat, inspirat en l’arquitectura flamenca, i la profusió d’ornaments i motius al·legòrics que fan referència a la família propietària.
A l’interior, també sobresurten els paviments de mosaic dissenyats per Mario Maragliano, un dels mosaïcistes més destacats de l’època i responsable de reintroduir el mosaic romà al Modernisme català.
Per a conèixer millor el paper que van tenir els artesans que van col·laborar en fer possibles les grans obres modernistes, al Palau de la Música Catalana podeu endinsar-vos-hi amb la visita temàtica Els Herois en la Construcció del Palau, especialment dedicada a conèixer aquests creadors.
Casa de les Punxes
També projectada per Puig i Cadafalch, la Casa Terradas rep el seu nom popular de la curiosa forma punxeguda de les seves sis torres, que li donen un aspecte gòtic i medieval particular. També incorpora nombrosos elements propis del Modernisme català, com ara la rica ornamentació escultòrica i la representació de Sant Jordi, patró de Catalunya.
Casa Comalat
Un dels edificis modernistes de Barcelona més sorprenents – i també menys conegudes – és aquesta residència dissenyada per Salvador Valeri i Pupurull. La casa consta de dues façanes totalment diferents: una, a l’avinguda Diagonal, més austera i elegant, i la del carrer Còrsega, totalment colorista i plena d’elements orgànics.
Casa Planells
Dissenyada per Josep Maria Jujol i acabada el 1924, la Casa Planells és una obra difícil de classificar. Sovint és considerada l'últim gran edifici modernista construït a Barcelona, però en realitat pertany a un moment de transició en què el Modernisme català ja conviu amb nous llenguatges arquitectònics. Amb una forma ondulada per aprofitar un estret solar de només 80 m2, la casa va ser rehabilitada el 2012 i pintada d’un característic color groc que la converteix en un dels edificis més singulars de l'avinguda Diagonal.
Casa Pia Batlló
Construïda per Josep Vilaseca, aquesta casa ubicada a la Rambla Catalunya destaca pels motius ornamentals del drac, presents en tota la façana, tant als relleus de la pedra com al ferro forjat dels balcons. També apareixen altres elements del Modernisme català com la ceràmica, el vidre i la rica ornamentació inspirada en la natura.
Casa Lleó Morera
La veïna de la Casa Amatller i la Casa Batlló forma part de la coneguda “Mansana de la Discòrdia”, un bloc de cases modernistes on alguns dels principals arquitectes de l'època van competir per crear les façanes més espectaculars del Passeig de Gràcia. Dissenyada per Domènech i Montaner, en destaca, com al Palau de la Música Catalana, l’excel·lent treball de més de 40 artesans, escultors, vitrallers i ceramistes que hi van integrar una extraordinària riquesa decorativa.
Entre ells hi havia Rigalt i Granell, l’empresa que va impulsar la industrialització del vitrall i autora dels vitralls de la Casa Lleó Morera, així com de l’espectacular claraboia invertida que corona la sala de concerts del Palau.
Casa Serra
Projectada per Puig i Cadafalch al capdamunt de la Rambla Catalunya, la Casa Serra presenta una façana d’inspiració gòtica i una torre punxeguda a la cantonada. A cada finestra hi ha un bust d’una personalitat del món de les arts, com Cervantes, Wagner i Velázquez. Actualment és la seu de la Diputació de Barcelona, que va ampliar l’edifici respectant fidelment l’obra original.
Casa Fuster
Avui un hotel de luxe del mateix nom, la Casa Fuster de Domènech i Montaner es va construir al capdamunt del passeig de Gràcia, essent un dels edificis més elegants del Modernisme barceloní, amb un cafè vienès a la planta baixa on es reunia la burgesia de la ciutat i que va atraure figures representatives de la cultura com Salvador Espriu.
Casa Macaya
Una joia pràcticament desconeguda de Puig i Cadafalch, es distingeix pel seu vistós color blanc de la façana, així com els esgrafiats en ocre i el balcó de la planta principal. Una curiositat és la figura d'un ciclista esculpida en un capitell. Segons la tradició, és un homenatge de l'escultor a Puig i Cadafalch, que en aquella època es desplaçava en bicicleta entre les obres de la Casa Macaya i la Casa Amatller.
Palau del Baró de Quadras
Un altre edifici del prolífic Puig i Cadafalch, el palau combina una façana d’inspiració gòtica al carrer Diagonal amb una altra de llenguatge més modernista al carrer Rosselló, mostrant la versatilitat creativa de l’arquitecte. En destaca el treball escultòric amb ornaments de personatges medievals.
Una altra mirada al Modernisme de Barcelona
Com podeu veure, l’arquitectura modernista de Barcelona és pràcticament inesgotable. Més enllà dels edificis de Gaudí, la ciutat conserva un extraordinari patrimoni creat per desenes d’arquitectes que van interpretar les bases del moviment des de llenguatges molt diversos, però sempre amb la mateixa voluntat d’innovació i excel·lència.
Recórrer aquests edificis és descobrir una Barcelona que va convertir en una expressió d’identitat i creatividad extraordinària. I entre totes aquestes joies, el Palau de la Música Catalana és un dels exemples més excepcionals d’aquest llegat, un espai únic declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO on arquitectura, arts decoratives i l’amor per la música es fusionen.