Max Richter es presenta per primera vegada al Palau de la Música Catalana per interpretar les seves obres 'Infra' i 'The blue notebooks', amb les entrades gairebé exhaurides

RICHTER, Max (c) Mike Terry

El proper dimecres, 22 de juny (Sala de Concerts, 20 h), un dels compositors i intèrprets actuals més destacats, Max Richter, actuarà per primera vegada al Palau de la Música Catalana. Acompanyat d’un quintet de corda, Richter presentarà dos dels seus treballs més intimistes i personals: Infra i The blue notebooks. Ambdues obres són ecos de successos que han commogut l’opinió pública occidental a l’inici de segle i que Richter articula amb una combinació d’instruments acústics i electrònica i l’ús d’un llenguatge minimalista, elements indissociables de la seva música. El concert, que s’emmarca dins del cicle Palau Fronteres, ha generat molta expectació i ja queden poques entrades a la venda per aquest esdeveniment, que és una altra de les cites imprescindibles de la temporada.

Mediàtic i carismàtic, és un dels compositors més destacats del postminimalisme.  A més de publicar els seus propis àlbums en solitari, la seva obra apareix en multitud de bandes sonores de sèries i de televisió.  Com a compositor té una visió que l’ha portat a explorar constantment noves esferes electròniques, i com a músic ha ofert actuacions arreu del món.

Infra, basat en poemes de La terra gastada de T. S. Eliot, una pregària per a una civilització destruïda per la primera gran guerra, i pels atemptats al metro de Londres del 2005, és segons explica el compositor “una peça que tracta sobre elements amagats, enterrats, potser oblidats”. Quant a The blue notebooks, peça que aplega bona part de la seva producció pianística i que l’ha encimbellat a la fama mundial, suposa la resposta de Richter a la invasió de l’Iraq per part dels Estats Units d’Amèrica el 2003. És “una obra antiviolència i de protesta que tracta sobre la brutalitat social, política i personal, una meditació sobre la violència i les seves repercussions”, segons el mateix autor. 

(fotografia de Max Richter ©Mike Terry)