Lluís Domènech i Montaner va establir les bases del Modernisme a Catalunya i es va convertir en el referent dels arquitectes que van seguir el corrent imperant a les acaballes del segle XIX; fins i tot d’un geni inclassificable com Antoni Gaudí. Amb el Palau de la Música Catalana, va transcendir el concepte de sala de concerts imperant fins al moment per crear una autèntica joia arquitectònica, una Wunderkammer (cambra de les meravelles) en què la Natura i les referències simbòliques a la música doten de sentit un espai inundat per la llum natural que amaga un tresor inabastable, l’art musical. A través de les figures de Bach, Beethoven i Wagner, els seus compositors predilectes, podem entendre millor l’univers musical que incitava les emocions de Domènech i Montaner i que inspirà el mestre a crear el gran palau de la música que acull avui dia totes les manifestacions musicals.