L’escultor Lluís Cera (Barcelona, 1967) és una de les figures destacades de l’escultura catalana contemporània. Format a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, ja era un especialista en el treball amb la pedra gràcies al fet de pertànyer a una nissaga d’artesans amb aquest mineral. Des de principis dels anys noranta ha desenvolupat una trajectòria artística sòlida i reconeguda, amb exposicions en galeries, museus i fires internacionals a Europa, Amèrica i l’Àsia.

El seu treball es caracteritza per un profund domini tècnic de materials nobles, com el marbre, el granit, el bronze, el ferro o la fusta. A través d’aquestes matèries, sovint associades a la soli- desa i la permanència, Cera crea formes sinuo- ses i orgàniques que semblen desafiar la rigidesa del material i generar així una tensió expressiva entre pes i lleugeresa, entre equilibri i moviment.

Un dels trets més singulars del seu llenguatge escultòric, d’accent líric i poètic, és la combi- nació de la literatura, i també la música, amb la tridimensionalitat; hi són habituals l’aparició de textos gravats o partitures aplicades o tallades sobre la pedra o altres materials. Aquest diàleg entre volum, matèria i signe obre la seva obra a un territori poètic on la forma escultòrica esdevé també espai de memòria, ritme i evocació. Cera desafia els límits de les matèries que empra a les seves peces i aconsegueix dotar la matèria sòlida i rígida, de sensualitat i voluptuositat, on l’ús recur- rent de representació de nusos evoca la possi- bilitat de desllorigar allò que sembla impossible.

Aquesta exposició al Palau de la Música Catalana, conjuntament amb la galeria Villa del Arte de Barcelona, on exposa permanentment, posa en relleu aquesta dimensió musical del seu treball: una obra que, des de l’escultura, comparteix amb la música la recerca d’harmonia, tensió i cadència, en un suggeridor diàleg entre les formes plàsti- ques i l’univers sonor.