El Palau de la Música Catalana és una casa de música i poesia. Dues arts inalterables al pas del temps, que deixen una empremta sense marca visible però de profunda cicatriu. Aquesta mateixa màgia és la que envolta el trànsit dels solsticis, un relleu perceptible a través de la llum, la temperatura i el gest. Amb quatre revetlles poètiques celebrarem el pas de les estacions a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català. Quatre manifestacions en les quals engegarem cerques òrfiques, vibrarem amb una ciutat que ens sacseja, ballarem poesia com qui s’interroga davant d’un mirall, i invocarem poetes que s’alcen electrificades.