Les barques volen pel cel

Les barques volen pel cel
—Converses entre els germans Pau i Enric Casals
Detalls
Sobretot en les darreres dècades de la seva vida, la projecció de la figura de Pau Casals dins i fora de Catalunya no hauria estat la mateixa sense l’acompanyament humà i artístic del seu germà Enric Casals, setze anys més jove. Enric, violinista i compositor, va instrumentar l’obra orquestral i per a cobla del Pau Casals compositor, va actuar com a director assistent, va ser l’enllaç permanent de Pau amb el país durant l’exili i va vetllar pels seus béns i el seu benestar personal.
Conten que quan l’Enric era encara molt jove, en Pau va tornar a casa després d’una gira a l’estranger. L’admiració reverencial de l’Enric cap al seu germà gran era tan gran que se li va adreçar parlant-li de vostè. Com es fa per ser germà d’un geni i dedicar-te al mateix?
Les barques volen pel cel és una peça teatral i musical que, partint de la relació entre els dos germans, posa en diàleg la seva manera d’entendre la música, però també el plantejament vital de cadascun: Enric té una vida familiar estable amb quatre fills, Pau no té fills; Pau fa de pare i mentor, Enric es posa al seu servei com a instrumentador; Pau s’exilia i decideix deixar de fer música per protestar contra el feixisme mentre Enric viu a Barcelona, on regenta una escola de música; Pau creu en la força de l’art per canviar el món, Enric potser no n’està tan segur.
A l’escenari, dos pianos acarats. Assegut darrere d’un d’ells, el director i compositor Xavier Albertí, que encarna Pau Casals. Darrere l’altre piano, l’escriptor i també músic Jordi Lara, que encarna el pensament d’Enric.
L’acció arrenca en el moment en què esclata la Guerra Civil i, a l’escenari del Palau de la Música Catalana, Pau Casals acomiada els professors de l’orquestra amb els quals està assajant. Pau i Enric —que actua com a violí concertino— es queden sols, amb un futur d’incertesa per davant.
És el moment de passar comptes? De fer plans junts o separats? Jordi Lara signa la idea, la dramatúrgia i els arranjaments musicals i dona veu al personatge d’Enric Casals. Xavier Albertí signa la direcció de l’espectacle i interpreta el personatge de Pau Casals.
Una producció del Dansàneu, festival de Cultures del Pirineu (Premi Nacional de Cultura 2021), en col·laboració amb la Fundació Pau Casals i el suport de Memorial Democràtic i Endesa.
Fitxa artística
Jordi Lara, piano i actor
Xavier Albertí, piano i actor
Programa
P. CASALS: Cançó de bressol; Preludi orgànic, núm. 2; Sant Martí del Canigó (versió per a dos pianos de Jordi Lara)
C. CASALS: Josefina (versió per a dos pianos de Jordi Lara)
E. CASALS: Fragment del Concert per a violoncel i orquestra (transcripció)
J.S. BACH: “Adagio” (segon moviment) del Concert per a dos teclats, en Do major, BWV 1061
C. P. E. BACH: Fragment de “Rondó espressivo” de la Sonata en Si menor, W245
L. van Beethoven: Tema central del darrer moviment de la Novena Simfonia (versió per a dos pianos de Franz Liszt)
Text original de Jordi Lara
Fotografia: Fons Pau Casals (ANC). Fundació Pau Casals