Visita el Palau
El Palau de la Música Catalana, obra d’art on conflueixen totes les arts
En la seva construcció hi van participar artistes de múltiples disciplines: arquitectes, escultors, ceramistes i artesans del vidre que van treballar conjuntament per donar vida a un edifici de gran riquesa estructural i ornamental, avui considerat un dels grans referents del Modernisme català
Lluís Domènech i Montaner
Arquitecte barceloní que va exercir una influència important en el desenvolupament del Modernisme i va servir de referent als grans arquitectes que van seguir aquest corrent arquitectònic. Entre les seves obres més cèlebres destaquen l’Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música Catalana, el Castell dels Tres Dragons i la casa Lleó Morera, al Passeig de Gràcia.
Miquel Blay
Escultor reconegut internacionalment que va col·laborar en l’escultura La cançó popular, col·locada a l’angle de la façana del Palau el 1906. La seva escultura realista i expressiva li va valer el reconeixement de l’Exposició Universal de París el 1900 i el nomenament com a acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
Eusebi Arnau
Escultor destacat del Modernisme a Barcelona que va participar en la creació dels busts de les muses sobre l’escenari de la Sala de Concerts del Palau, així com dels busts de músics cèlebres situats sobre les columnes exteriors.
Lluís Bru
Ceramista amb taller a Barcelona que va rebre els seus primers encàrrecs de Domènech i Montaner. Va treballar en escenografies per al Gran Teatre del Liceu, en les ceràmiques de la Casa Lleó Morera i a l’Hospital de Sant Pau. Al Palau de la Música Catalana va realitzar decoració de mosaics i trencadís tant als interiors com a la façana.
Pau Gargallo
Un dels escultors espanyols més reconeguts del segle XIX, Gargallo va ser deixeble d’Eusebi Arnau i va treballar al seu taller de Barcelona. Va fer diverses col·laboracions amb Domènech i Montaner a l’Hospital de Sant Pau, l’Institut Pere Mata de Reus i el Palau de la Música Catalana, on va dissenyar el grup escultòric situat sobre l’escenari.
Antoni Rigalt i Blanch
Pintor, vitraller i dibuixant de gran reputació durant el Modernisme, Rigalt va fundar un taller de vitralls a Barcelona i va col·laborar en nombroses ocasions amb Domènech i Montaner, que li va encarregar la complexa claraboia situada al sostre damunt la platea de la Sala de Concerts del Palau.
Mario Maragliano
Mosaïcista italià, Maragliano es va establir durant alguns anys a Barcelona, on va treballar en esglésies com Santa Maria del Pi, va confeccionar el mosaic de la cripta de la Sagrada Família i va col·laborar amb arquitectes modernistes com Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner. Al Palau de la Música Catalana va coincidir amb Lluís Bru en la realització de les ornamentacions de mosaics i trencadís.
El Modernisme
El Modernisme català va ser un corrent artístic estretament vinculat a la identitat cultural catalana, que promovia la integració de totes les arts, des de l’arquitectura i les arts plàstiques fins al disseny gràfic i l’interiorisme. Al Palau de la Música Catalana assoleix una de les seves expressions més completes, on totes les arts dialoguen en harmonia.