El director Jordi Savall, molt estimat pel públic del Palau, dirigirà per primera vegada en la seva carrera La Creació de Franz Joseph Haydn, i ho farà al Palau de la Música Catalana el proper 4 de maig en una doble cita, a les 17.30 i a les 20.30 h, en un esforç dels artistes i de la institució per oferir el màxim nombre de localitats possible tenint en compte les limitacions en l’aforament provocades per la COVID. A causa de l’extensió de l’obra i per oferir aquests dos passis, s’interpretarà una versió escurçada de l’obra, amb una primera part idèntica, però amb extractes diferents de la segona i tercera parts en cada sessió. Així doncs, La Creació s’interpretarà de forma íntegra entre totes dues.

Savall es posarà davant de les seves formacions Le Concert des Nations i La Capella Reial de Catalunya per oferir-nos la seva lectura d’aquest cèlebre oratori que narra la creació del món i en què comptarà amb la soprano Yeree Suh, el tenor Tilman Lich i el baríton Matthias Winckhler en els papers solistes.

Es tracta d’una nova actuació al Palau de Savall, violagambista sense parió i director d’orquestra convidat als millors escenaris internacionals, que els darrers anys ha intervingut al Palau oferint obres emblemàtiques del repertori, com la Passió segons sant Mateu, El Messies de Händel, les tres darreres Simfonies de Mozart o l’Oratori de Nadal de J. S. Bach.

Ara és el torn de La Creació, “aquest oratori genial que irradia optimisme en la seva visió de la humanitat i s’ajusta en la seva dimensió teològica a la vivència de la fe catòlica de Haydn”, segons el que explica Javier Pérez Senz al programa de mà del concert. “Encara que la construcció de l’oratori segueix línies tradicionals en la successió de cors, àries i recitatius, l’originalitat i la inventiva de Haydn és extraordinària, tant en l’escriptura orquestral com en la vocal, amb intervencions solistes de gran bellesa i expressivitat i escenes corals plenes de contrastos poderosos”, afegeix el periodista i crític musical.

L’estrena de l’obra, amb un caràcter semiprivat, es va esdevenir el 30 d’abril de 1798 al Palau Schwarzenberg amb gran èxit; i, gairebé un any després, el 19 de març de 1799, el Burgtheater vienès en va acollir la triomfal estrena pública a càrrec d’una plantilla monumental de 120 instrumentistes i un cor al voltant de 60 veus, tots sota la direcció de Haydn mateix, amb Antonio Salieri al pianoforte. “Tot Europa va aclamar la grandesa de La Creació. Cèlebre i admirat per la seva influència crucial en el camp de la simfonia i la música de cambra, Haydn coronava la seva monumental obra amb un triomf clamorós al món de l’oratori, gènere que va enriquir el 1801 amb Les estacions, una altra obra mestra d’un compositor genial”, conclou Pérez Senz.

Sobre la importància del llibret de Gottfried van Swieten per a La Creació de Haydn

El llibret de Van Swieten, a partir del qual Haydn va compondre La Creació, és una de les més fortes il·lustracions de la tesi central de l’Aufklärung (la Il·lustració), segons la qual el FIAT LUX (Que es faci la llum) constitueix un acte irreversible de la raó divina, i de la victòria sobre les suposades tenebres del període medieval supersticiós, tot esdevenint així una etapa històrica i al mateix temps definitiva en l’evolució de la humanitat. Reduint per sempre al no-res per la creació de la llum, la tropa dels esperits infernals i desterrant-la per sempre del món que ha pres forma, l’obra s’emancipa no solament de Milton, sinó també del text original de la Bíblia. El pecat original és certament evocat en el llibret, ben explícitament en l’últim recitatiu “O glückling Paar”, però únicament com una eventualitat que se’ns adverteix i la qual, en conseqüència, hi ha la possibilitat d’evitar. En la tercera part és un àngel qui canta la glòria d’Adam i Eva, i no a la inversa, i dins de les dues primeres parts, abans de l’aparició de l’home, el món que s’està creant està ja al seu servei (primera part de l’ària de Gabriel “Nun beut Flur das frische Grün”). De nou a la tercera part, Adam i Eva donen gràcies a Déu, i després (recitatiu núm. 31, “Nun ist die erste Pflicht erfüllt”) es consagren l’un a l’altre (duo núm. 32, “Holde Gattin”) i no a la inversa, sent aquesta segona ocupació la més important.

Segons Martin Stern (1966), “La Creació de Van Swieten és l’únic gran idil·li proclamant fermament la santedat de l’amor terrestre sense sentir-se en tot cas en ruptura del ban amb l’ordre diví, ni tampoc, en el cas de Haydn, amb el de l’Església”. La bellesa d’aquest ideal d’amor és comparable als himnes a l’amor conjugal de La flauta màgica i de Fidelio, òperes entre les quals, el 1798, l’oratori de Haydn començà el seu camí triomfal.

Jordi Savall
Bellaterra, 28 d’abril de 2021