El concert culmina la feina feta durant el curs i obre el Palau de la Música als veïns del barri. Aquest any 2019 s’hi interpretarà la cantata infantil Gaia, una cantata interestel·lar, totalment original i inèdita, que s’ha encarregat al director i compositor Xavier Pastrana, amb lletra i dramatúrgia d’Ariadna Pastor i que veurà la llum el proper diumenge 16 de juny (12 i 18 h).

Els seus creadors, Xavier Pastrana i Ariadna Pastor, així com Esteve Nabona, director artístic i pedagògic de Clavé XXI, ens expliquen com és Gaia, una cantata interestel·lar, obra de caràcter “ecologista”, amb dotze cançons, reunides en quatre escenes, més una cançó final que cantaran conjuntament tots els cors.

El treball en equip ha estat bàsic en aquesta nova creació

Per a Xavier Pastrana “treballar amb l’Ariadna ha estat molt fàcil perquè els seus textos són molt frescos i divertits. A més, s’ha adaptat perfectament a les demandes que li anava fent (“necessito una altra estrofa”, “aquí em convindria escurçar-ho”...), cosa que és molt d’agrair”.

També el treball amb Esteve Nabona ha estat molt estret per garantir que la seva proposta musical s’adequava als nivells i les possibilitats musicals de les diverses franges d’edat dels cantaires dels cors Clavé XXI. “L’Esteve m’ha anat guiant des del primer moment. Jo no coneixia prou bé el projecte Clavé XXI com per saber exactament fins on podia estirar i l’experiència de l’Esteve ha estat bàsica per fer una música adequada a cada grup coral”.

• És la primera vegada que Clavé XXI fa un encàrrec d’una cantata des de zero, a diferència dels altres anys en què les cantates s’han creat a partir d’arranjaments o de conjuntar obres musicals existents prèviament. ¿Ha estat, aquest, un repte diferent d’altres encàrrecs o creacions que hagis assumit?
• He escrit diverses obres d’encàrrec per a infants [entre les quals una cantata per a l’Escola Municipal de Música de Tarragona i també una per al Cor Sant Esteve de Vila-seca, amb text de Miquel Desclot] i sempre existeixen característiques específiques de cada entitat que encarrega la música i que s’han de tenir en compte. En aquest cas el repte era escriure per a diversos grups, cadascun amb un nivell diferent, i que l’obra tingués una unitat. Espero haver-ho aconseguit!
• Quins estils musicals has establert per a cada cançó i/o grup d’edat dels cantaires?
• He fet una certa barreja, però podríem dir que l’estil és com el d’un musical. Hi ha força números amb ritmes llatins (txa-txa-txa, tango...), però també hi trobarem un vals i altres números d’estil una mica cinematogràfic. El que no he volgut, però, és limitar cap grup en aquest sentit: tots tenen el seu moment més “mogudet” i d’altres de més íntims.
• A nivell instrumental, en tractar-se d’un tema de l’espai..., en quins instruments has pensat? ¿Potser algun d’especial o de nova “construcció”? Quina en serà la instrumentació?
• Jo soc molt “clàssic”, amb la instrumentació. He utilitzat dos pianos i força percussió, que necessitava per tenir una secció rítmica que em proporcionés moltes possibilitats.
• Amb quines dificultats t’hi has trobat?
• Jo no soc pianista i això sempre és un problema quan has d’escriure per a aquest instrument. Ja m’hi he trobat altres vegades, però sempre he de fer un esforç per aconseguir el que vull amb aquest instrument.
• I amb quines facilitats?
• Un bon text sempre facilita moltíssim les coses i, com ja he dit, he tingut molta sort en aquest aspecte!
• ¿S’ha pensat que la cantata pugui tenir recorregut en un futur amb altres cors?
• Jo he intentat que la part cantada sigui molt assumible per cantants amb poca experiència. Les melodies són prou senzilles com perquè les puguin cantar molts cors.
• En les cantates infantils que has compost, ¿hi podem entreveure o reconèixer un “estil Pastrana”?
• Ui, això de l’estil no em pertoca a mi dir-ho. En tot cas, sempre intento que per molt que les melodies siguin senzilles, la música tingui complexitats en algun altre aspecte, com el rítmic, harmònic o formal.
• ¿T’has divertit component aquesta cantata?
• Molt, però em divertiré molt més quan la pugui sentir cantada pels cors del projecte Clavé XXI, que és una iniciativa que m’encanta!

L’actriu i dramaturga Ariadna Pastor torna a fer-se càrrec de la dramatúrgia i del guió de la cantata d’aquest any del Concert de Fi de Curs de Clavé XXI, així com de l’autoria de la lletra de les cançons. Ara fa un any l’Ariadna ens explicava que estava treballant en aquesta cantata “des de zero: creant la història, la dramatúrgia i les cançons. A partir d’aquí em toca fer volar la imaginació!”. Ens deia que es tracta d’un “projecte molt ambiciós, perquè parteixes del no-res, només amb la premissa de l’Esteve Nabona, que vol fer una «cantata galàctica»”. Un any després l’Ariadna ens n’explica el resultat.

• Com ha estat el treball conjunt amb Xavier Pastrana?
• El treball amb el Xavier ha anat molt bé. No ens coneixíem, però la comunicació ha estat molt fàcil i molt fluida; hem treballat molt des de la distància (per whatsapp). Ell ha captat l’essència del que jo li deia, i això, com a escriptora, està molt bé. Ha estat un treball molt minuciós i alhora molt agraït i molt fàcil. Estic molt contenta del resultat, perquè fa créixer la teva feina i de vegades hi ha sorpreses que no t’imagines, amb propostes seves que han fet créixer alguna cançó o alguna lletra.
• Com serà la dramatúrgia del concert?
• Segueix una mica el format de fa dos anys i la novetat és que aquest any no hem adaptat cançons a una història que ja existeix, sinó que ho hem creat tot des de zero, cosa que ens ha donat molt marge per poder fer volar la imaginació i introduir el que hem volgut, per donar cabuda a moltes coses diferents. Serà una dramatúrgia molt divertida, i amb una part participativa del públic. Jo crec que serà molt emocionant. És un viatge..., serà com veure una pel·lícula, que espero que enganxi de principi a fi.
• L’any passat ens explicaves que seria una distopia... ¿Pots fer-nos cinc cèntims del guió?
• Efectivament, la història presentarà una distopia. La Terra s’ha convertit en un lloc hostil i els seus habitants (actors, músics, nens i nenes, públic) decideixen marxar amb una nau espacial (el mateix Palau de la Música) per trobar un planeta habitable. Després de passar moltes aventures i aprendre de diferents personatges que aniran coneixent, s’adonaran que l’únic lloc on realment poden viure és a la Terra; per tant, decideixen tornar-hi i, posant en pràctica tot el que han après, salvar el planeta.
• ¿Hi haurà alguna sorpresa?
• Bé, esperem que tot plegat sigui una gran sorpresa, perquè la música és inèdita, la història és inèdita... Esperem que sigui una obra molt divertida per a tothom.
• ¿La història conté algun aspecte didàctic?
• Sempre intento afegir un component didàctic al que faig, i això no té per què anar lligat amb una cosa avorrida o adoctrinadora, ni molt menys. Per a mi, allò didàctic és allò divertit, el coneixement que puc adquirir. Per a mi la cosa didàctica té més a veure amb les curiositats que no pas amb el coneixement entès com un rotllo.
• I en què es basa aquest component didàctic?
• En aquest sentit he fet molta recerca, he estat informant-me i aprenent sobre l’espai, i sobre curiositats molt xules, per fer un viatge en què els nens i els espectadors aprendran un munt de coses que són veritat i molt emocionants del nostre planeta. I de l’espai..., curiositats sobre les estrelles i elements dels cosmos, els forats negres, la brossa espacial..., coses que et fan mirar el món d’una altra manera. Al final, quan fem teatre intentem explicar històries que ens facin entendre el món d’una altra manera i que enriqueixin el nostre coneixement. Penso que la sorpresa és un element vinculadíssim amb el teatre i les històries. Hi haurà un munt de curiositats; hem creat uns personatges molt divertits i sobretot unes cançons xulíssimes que de ben segur el públic sortirà cantant. Espero arribar a tothom i arribar a emocionar el públic tant com ens hem arribat a emocionar nosaltres escrivint aquesta cantata.

Finalment, Esteve Nabona ens explica per què es va decidir d’encarregar una cantata nova de trinca. “Perquè després d’uns anys de funcionament del projecte creiem que ha arribat el moment d’encarregar nova música, en primer lloc com a aposta per la nova creació, i en segon lloc per poder-nos adaptar millor a les característiques dels diferents cors”.

• Per què es va encarregar la música a Xavier Pastrana?
• Xavier Pastrana és un compositor que, com a director coral, coneix molt bé la veu i les seves dificultats. Calia algú molt especialitzat en aquest camp per tal d’explotar al màxim les característiques dels cors Clavé XXI. Fa uns anys, des de l’Escola Coral de l’Orfeó Català ja li vam encarregar una cantata per al Concert de Sant Esteve. És un home amb un gran sentit de l’humor i això també és important.
• Com valores la feina de l’Ariadna Pastor?
• M’agrada molt com treballa l’Ariadna, és aguda i enginyosa. Aquesta serà la tercera cantata que fa amb nosaltres, i n’estem molt contents. Ha connectat molt amb el projecte, i ja que ens llançàvem a fer una obra nova, que sempre té un risc, volíem tenir un “cavall guanyador”. L’entesa entre ella i en Xavier ha donat una cantata que estem segurs que serà un èxit. S’han entès molt bé.
• Com ha estat la teva implicació en la creació de la cantata?
• Com a responsable artístic i pedagògic de Clavé XXI, la meva feina ha estat proposar l’equip per a la cantata: compositor, dramaturga i la direcció escènica, que serà a càrrec de l’Adrià Aubert. També he estat en les reunions prèvies a la creació de la cantata i he anat supervisant música i guió per tal que s’adapti a edats, nivells, tessitures, etc. També he coordinat l’equip de directores i directors que dirigeixen i preparen els diferents cors.
• Quines directrius pedagògiques bàsiques s’han establert per a la cantata o potser per al desenvolupament d’un concert d’aquestes característiques?
• Sempre, al marge de preguntar-nos quin aprenentatge musical tindran els petits i joves cantaires, també ens plantegem quins aprenentatges extramusicals rebran. El guió és molt important, ens sentim obligats a aprofitar l’avinentesa per anar més enllà, i sempre hi ha grans idees generals i petites “píndoles” de caràcter ètic i educatiu que no són casuals. En el cas de la cantata Gaia, el gran aprenentatge està molt clar: d’entrada és una cantata ecologista, en què els protagonistes (tots els cantaires i les actrius) deixen la Terra, on ja no s’hi pot viure per culpa de la contaminació i el canvi climàtic, i busquen un nou planeta on viure. Finalment, cansats de no trobar cap planeta que els agradi prou, decideixen afrontar el problema d’arrel a la Terra per tal de fer-la habitable. A més a més, per exemple, les dues comandants de la nau Gaia són dones, això tampoc és casual; i per la temàtica, tracten de conceptes científics. També tractem de la diversitat cultural, per exemple, en el moviment “Els habitants”.