Entrevista a Alba Millán, directora de cors Clavé XXI
“El cant coral ajuda molt a millorar l’autoestima i les relacions amb els companys”
Alba Millán és directora de cors Clavé XXI des de l’any 2013. Tot i que a la seva família no hi havia tradició musical, “ja de ben petita em passava el dia cantant i els meus pares em van dur al Conservatori Municipal de Terrassa. Jo tenia 7 anys i de seguida em vaig enamorar del cant coral; des de llavors no he deixat de cantar”. Així doncs, començava l’Alba la seva trajectòria vital i professional. “Mentre estudiava al Conservatori, a l’escola vaig cantar als diversos cors que hi havia (elemental, veus blanques, veus mixtes, cor de noies, cor de cambra-exalumnes), gairebé tots amb la Rosa Maria Ribera, que va ser la meva directora i qui sempre m’ha animat i ajudat en el món de la direcció coral.” Al Conservatori de Terrassa va estudiar el grau professional de piano. Un cop finalitzats els estudis al Conservatori va participar com a cantaire o com a reforç en diversos cors de Terrassa, com ara el Cor Estudi XX, Cor Montserrat o el Cor de la Catedral de Terrassa. Finalment va ser cantaire del Cor Jove de l’Orfeó Català i posteriorment del cor de cambra ARSinNOVA.
- Has estat cantaire en diversos cors, però quina és la teva experiència com a directora coral?
Abans de dirigir els cors de Clavé XXI ja n’havia dirigit d’altres. Quan tenia 16 anys vaig dirigir breument un cor infantil i durant aquesta època vaig començar a dirigir el Cor del Club de Gent Gran del Centre Cívic de Can Palet, a Terrassa. Feia molta gràcia, jo tan joveneta dirigint cantaires tant o més grans que jo. Alguns de més de 80 anys! Jo arribava a l’assaig amb la motxilla d’escola i ells em preguntaven per les notes i els deures, o controlaven que hagués berenat prou. Però com a directora sempre em van tenir molt de respecte, tot i que al principi em va costar. Te’ls has de guanyar. Aquest cor el vaig dirigir durant sis anys. A partir d’aquí vaig dirigir altres cors de gent gran de la ciutat i, més endavant, vaig començar a dirigir la Coral Rossinyol de Terrassa, que també era d’adults. De fet, abans de dirigir els cors de Clavé XXI gairebé només havia dirigit cors d’adults.
- A banda de treballar a Clavé XXI, ¿tens alguna altra feina?
Sí, treballo a l’Escola Coral de la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers suplint una baixa per maternitat. Allà també dirigeixo cors, així que tota la meva activitat professional se centra en la música i la direcció coral, tot i que jo vaig estudiar el grau de multimèdia a la UOC.
De Clavé XXI, l’Alba Millán dirigeix cors de tres centres diferents: un de l’Escola Sant Felip Neri (Barcelona), amb alumnes de 6 a 8 anys, és a dir, de primer a tercer de primària; quatre cors de l’Escola La Salle Comtal (Barcelona), amb alumnes de primer, alumnes de segon, un grup amb alumnes de tercer i quart i un grup amb alumnes de cinquè i sisè de primària; i dos cors de la Fundació Pandora de Sabadell (Grup d’Educació en el Lleure Pandora de la Fundació IDEA), un amb alumnes de primer fins a tercer i l’altre amb alumnes de quart i cinquè de primària. “Aquests cors de Sabadell, que participen en el projecte Clavé XXI, són del barri de Torre Romeu i hi vaig cada divendres”, explica l’Alba.
- Què tenen de diferent els cors que dirigeixes?
Als grups de les escoles de Barcelona –La Salle Comtal i Sant Felip Neri– hi ha més situacions familiars diverses. Pel que fa al centre de Sabadell, allà sí que la gran majoria d’infants es troben en una situació socioeconòmica molt dura i això es reflecteix en la dinàmica de l’activitat i en la implicació de les famílies a l’hora de venir als concerts.
“En la gran majoria de grups els nens i les nenes estan molt implicats i esperen el dia de cant coral amb ganes.”
- A l’hora de fer cant coral, ¿creus que els nens i les nenes hi estan molt implicats i motivats? Què aprenen en un cor, a banda de cantar, i quins valors se’ls vol transmetre?
En la gran majoria de grups els nens i les nenes estan molt implicats i esperen el dia de cant coral amb ganes. En els grups d’escola hi ha alguns nens que hi van més obligats pels pares, però en el cas de la Fundació IDEA els nens trien venir el divendres per poder fer cant coral, i l’esperen amb ganes. El cant coral els ajuda a treballar la propiocepció i la consciència corporal, el respecte envers els companys, el silenci i l’escolta. Han de cuidar del material que fem servir i preparar l’aula per treballar, per exemple posar i treure les cadires. També treballem la posada en escena i els hàbits durant un concert, i se’ls dona una idea de la seva responsabilitat individual dins un col·lectiu com és un cor.
- Quins resultats s’obtenen amb la pràctica del cant coral?
Crec que els ajuda molt, sobretot a millorar l’autoestima i les relacions amb els companys. Els nens en risc d’exclusió social sovint tenen una percepció molt pobra de si mateixos i el fet d’aprendre una cançó, que al principi els semblava molt difícil, o de veure l’evolució de les seves pròpies veus els ajuda molt. També els ajuda a treballar el respecte envers els companys. Al principi tenia un grup en què la dinàmica era molt difícil. No només els costava estar-se quiets o escoltar-me, sinó que es pegaven molt entre ells i constantment es faltaven al respecte i s’insultaven. Ara això ja no passa.
- Com és la connexió o feina conjunta amb els educadors i les famílies?
Jo no tinc contacte amb les famílies en cap cas. Treballo directament amb els mestres i els educadors.
- Fa cinc cursos que ets a Clavé XXI. Com t’hi vas incorporar?
Vaig conèixer l’Esteve Nabona, el director de Clavé XXI, quan jo era cantaire del Cor Jove de l’Orfeó Català. Ell sabia que dirigia cors i m’havia vist més d’un cop interactuar amb nens petits i em va proposar d’incorporar-m’hi i començar a fer les formacions i els cursos de direcció. Quan em va parlar de Clavé XXI em va encantar la idea i de seguida m’hi vaig engrescar. El primer any vam fer com una mena de prova pilot en què els directors nous treballàvem en parelles i vaig començar dirigint dos cors de La Salle Comtal conjuntament amb Guifré Canadell, també director de cors Clavé XXI. L’any següent ja vam passar a dirigir cors sols. A partir d’aquí he agafat diversos cors a altres escoles i centres.
- A Clavé XXI has rebut formació en direcció coral i pedagògica, repertori, tècnica... Com valores aquesta formació i quines eines t’han aportat?
La formació que he rebut des de Clavé XXI ha estat imprescindible per a la meva evolució com a directora, tant a nivell tècnic de direcció com per a la meva dinàmica d’assaig, tria de repertori, valoració i treball amb les veus dels cantaires, etc. A més de les formacions, també em cal destacar el suport que he rebut de tots els meus companys del projecte, que sempre estan a punt per donar-me feedback i ajudar-me a millorar quan fem algun assaig o concert.
- Com definiries Clavé XXI?
És un projecte social que ha aconseguit obrir el Palau de la Música Catalana al Districte de Ciutat Vella i que apropa el cant coral a milers d’infants que, d’una altra manera, probablement no l’haurien pogut conèixer.
- I què en destacaries?
L’oportunitat de participar en un concert meravellós cada mes de juny i el fet que les famílies puguin visitar el Palau i veure els seus fills a l’escenari.
“Clavé XXI és un projecte social que ha aconseguit obrir el Palau de la Música Catalana al Districte de Ciutat Vella.”
- Quins són els projectes més destacats dels teus cors aquest curs?
Amb tots els cors intentem fer algun concert a les escoles. Els cors de La Salle Comtal sempre fan un assaig obert al Foyer del Palau durant el Concurs Maria Canals. La coral de Sant Felip Neri sol fer una cantada de nadales en una residència de gent gran del barri, que els nens preparen amb moltes ganes. Enguany no s’ha pogut fer, però intentarem fer-la en un altre moment de l’any. I els cors de la Fundació IDEA fins ara no han pogut encabir un concert propi, però aquest any ens hem proposat fer una cantada per la festa major del barri.
Com veus el futur de Clavé XXI?
Durant aquests anys he pogut observar una evolució pel que fa al nivell dels concerts, tant de dificultat de les obres com en el so dels cors i la seva implicació. Imagino que, en el futur, seguirem per aquesta línia. També veig que d’aquí a poc no ens cabran els nens a l’escenari!