Aquest dijous, 30 de setembre de 2021 (Sala de Concerts, 19 h), el Palau de la Música Catalana acollirà el concert de cloenda de l’Any Joan Manén, amb l’Orquestra del Reial Cercle Artístic (ORCA) de Barcelona, dirigida per Néstor Bayona, les veus de David Alegret, Júlia Farrés-Llongueras i Ketevan Kemoklidze i els solistes Sergi Pacheco (piano) i Kalina Macuta (violí). El concert, del cicle Tardes al Palau, és una coproducció de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, l’ORCA i l’Associació Joan Manén. Entitat que va néixer per reivindicar la figura d’un dels violinistes catalans de major prestigi internacional del segle XX i que actualment és una institució de referència en el seu àmbit i desenvolupa un treball sistemàtic d'investigació, ordenació i projecció de la música d'autors catalans del passat i del present a nivell nacional i internacional.

En el concert es podran escoltar Piano concertino de Marc Migó i Concertino per a violí i orquestra, op. A-49 de  Joan Manén –obres incloses al disc Concertinos & Catalan fantasies, impulsat per l’Associació Joan Manén i editat per Toccata Next, 2021–, amb què s’obrirà i es tancarà el concert, respectivament. Seran interpretades pels mateixos solistes de l’enregistrament: el pianista Sergi Pacheco, aclamat com “un nou referent del piano espanyol”, i la violinista Kalina Macuta. Al concert també s’oferirà l’estrena a Europa de Four songs in red de Marc Migó per a mezzosoprano i ensemble orquestral, sobre Temps de segona mà de Svetlana Aleksiévitx, amb la mezzosoprano Ketevan Kemoklidze. Aquesta obra va guanyar el Premi George Enescu de composició de l’any 2020, a l’obra més original.

El llenguatge personal de Marc Migó (Barcelona, 1993), considerat un dels joves compositors catalans amb més projecció internacional i guanyador de diversos premis internacionals, combina la tradició compositiva del passat amb la del present. Aquest eclecticisme i “la voluntat de voler comunicar-se amb el públic de forma espontània i natural són dues de les característiques que comparteix amb un dels artistes catalans que més admira: Joan Manén”, explica la musicòloga Anna Costal al programa de mà.

Completaran el programa, Quatre cançons populars catalanes, harmonitzades per Joan Manén (per a veu, orquestra de corda i arpa), amb el tenor David Alegret, i Tríptic per a soprano i orquestra de Ricard Lamote de Grigon, unes cançons originals de gran refinament sonor sobre poemes de Rabindranath Tagore, amb la soprano Júlia Farrés-Llongueras.

Podeu descarregar-vos aquí el programa de mà del concert.

Sobre Joan Manén (Barcelona, 1883-1971)

Manén va ser un dels violinistes espanyols amb una de les carreres de més prestigi internacional, amb més de quatre mil concerts a Europa i Amèrica, essent considerat per la crítica com el successor de Pablo Sarasate. Dedicà gran part de la seva vida a la composició, no com a simple complement a la seva carrera de solista, sinó sentint-la com a veritable vocació. Ho corrobora el seu extens catàleg d'obres que comprèn set òperes, obres simfòniques, ballets, concerts per a diversos instruments, música de cambra, obra vocal i música per a instruments solistes. Hi ha molts fets que permeten certificar l'important reconeixement que l'obra va obtenir en vida del compositor arreu d'Europa; quatre de les seves set òperes van ser representades a diverses ciutats d'Alemanya, Espanya i Finlàndia, i les seves obres simfòniques foren interpretades per orquestres com la Filharmònica de Berlín i de Viena, l'Orquestra del Concertgebouw d'Amsterdam, l’Orquestra Pau Casals o l’Orchestre Colonne, essent dirigides per directors com Felix Weingartner, Fritz Reiner, Willem Mengelberg o Bruno Walter.

La línia estètica de la seva obra, escrita al llarg de més cinquanta anys, es mou dins un ampli ventall d'influències, un eclecticisme que és fruit d'una assimilació de diferents estètiques. Les influències de la música germànica, francesa, espanyola i catalana hi són molt presents, però, tot i així, Manén assoleix un llenguatge personal resultat d'un desenvolupament harmònic original que el defineix. En les seves obres hi trobem una solidesa formal d'influència germànica, una habilitat pel desenvolupament temàtic i uns elements rítmics i melòdics molt característiques, de gran personalitat i inspiració.

Joan Manén va ser el clar exemple de nen prodigi que mostrà des de petit uns dots extraordinaris tant al violí com al piano. La seva formació com a violinista va ser bastant escassa i només va tenir mestres fins als onze anys. A partir d'aquesta edat el seu aprenentatge va ser exclusivament autodidacta. El jove violinista, acompanyat sempre del seu pare, es va llançar a l'aventura per fer gires extensíssimes per tota Amèrica, arribant a debutar al Carnegie Hall de Nova York el 15 de gener de 1895, amb onze anys. A partir de 1898 es va establir a Berlín on va desenvolupar la seva carrera gràcies a la important relació artística que va mantenir amb Otto Goldschmidth, representant de Pablo Sarasate. El seu debut a la Hochschule de Berlín, el 1904, va suposar la seva consolidació com a violinista. A partir d'aquesta data va ser requerit per les sales i orquestres de major prestigi, i dugué a terme gires per tota Europa i Amèrica. Amb Joan Manén, les facetes de compositor, violinista i director d'orquestra sempre van anar unides i fou molt freqüent veure en els seus programes obres pròpies. En el transcurs de la seva llarga carrera - va deixar de tocar el 1959- va gaudir d'un estatus de gran violinista virtuós que comptava amb un repertori al servei del lluïment de l'aparell tècnic. Segons deia la crítica alemanya, la tècnica de Joan Manén era extraordinàriament desenvolupada i precisa, el seu so dolç, pur i sempre cantabile, i les seves interpretacions desprenia una gran elegància i naturalitat.