El concert, aquest dimecres, 18 de febrer, forma part de la seva gira per diverses sales de concerts europees durant el mes de febrer i que coincideix amb el 90è aniversari de Mehta.

Serà la segona vegada que Mehta dirigeixi la West-Eastern Divan Orchestra, un projecte musical i humà que promou el diàleg entre músics del Pròxim Orient fundat per Daniel Barenboim i Edward Said.

Aquest dimecres, 18 de febrer (Sala de Concerts, 20 h), el Palau de la Música Catalana acollirà un dels grans esdeveniments de la temporada: Zubin Mehta es posarà al capdavant de la West-Eastern Divan Orchestra en una vetllada dedicada al gran simfonisme romàntic alemany, amb obres de Ludwig van Beethoven i Franz Schubert. El concert, que forma part del cicle Palau 100, s’inscriu en la seva gira europea aquest mes de febrer del 2026, amb actuacions a Madrid, Barcelona i Oviedo abans de continuar cap a Torí i Viena. La gira dona continuïtat a la de la primavera del 2025 a la Xina i Europa, que va marcar un moment històric per a l’orquestra: per primera vegada des de la seva existència va ser dirigida per un mestre diferent del seu cofundador, Daniel Barenboim. Tot i no assumir-ne la direcció, Barenboim va mantenir una implicació estreta amb l’orquestra durant els assaigs de la gira, tot reforçant una col·laboració que ara es consolida. La gira actual coincideix, a més, amb un any especialment simbòlic: Mehta celebra el seu 90è aniversari, tot reafirmant una trajectòria extraordinària que l’ha convertit en una figura llegendària del podi internacional.

Fundada el 1999 per Daniel Barenboim i l’intel·lectual palestí Edward Said, la West-Eastern Divan Orchestra va néixer com un espai de trobada entre músics israelians, palestins i àrabs, amb la voluntat de fomentar el diàleg, la comprensió i el respecte mutu a través de la música. Més enllà de la seva excel·lència artística, la formació s’ha consolidat com un model de convivència i cooperació, arrelat en la no-violència, l’escolta activa i el reconeixement de la diversitat cultural com a font de riquesa compartida. El mestre Mehta ha compartint amb Barenboim una llarga complicitat artística, per la qual cosa va ser el primer director oficialment convidat a dirigir l’orquestra. El director ha estat vinculat al projecte des dels inicis com a director convidat i mentor, tot compartint amb Barenboim una llarga complicitat artística.

El concert d’aquest dimecres proposa un programa que exalta la bellesa i la plenitud del repertori simfònic. Obrirà la vetllada l’Obertura Leonora núm. 3, una de les quatre que Beethoven va escriure per a la seva única òpera, Fidelio. Es tracta d’una partitura d’energia desbordant que concentra en format orquestral el drama i la força expressiva de l’obra escènica. La seguirà la Vuitena Simfonia de Beethoven, una obra breu, enèrgica i plena d’humor, que combina un estil clàssic amb un esperit juganer i sorprenentment lleuger dins la seva maduresa creativa. Tot i que al seu moment va ser considerada una “petita Simfonia”, qualificació condicionada per la comparació amb la grandiositat de la Simfonia núm. 7, amb la qual, tot i les diferències, comparteix el mateix aparell orquestral, es tracta sens dubte d’una obra mestra, una més, del catàleg simfònic del geni de Bonn, posseïdora d’una lluminositat captivadora i una estructura audaç. 

El concert culmina amb la Simfonia núm. 9, “la Gran” de Schubert. Composta l’estiu del 1825, és una obra d’ambició excepcional per les seves dimensions i potència expressiva. El majestuós tema inicial de les trompes anuncia una arquitectura sonora de gran envergadura que culmina en un “Allegro vivace” final monumental, amb constants ressons de la Novena de Beethoven. “El majestuós tema de les trompes que apareix de seguida i que presideix el primer moviment ja assenyala l’ambició i grandesa de l’obra. Però això no és res comparat amb el darrer. Després de l’«Andante con moto» del segon, on es desplega un fascinador diàleg entre els vents i les cordes, i un «Scherzo» de gran virtuosisme rítmic i contrapuntístic, arriba el monumental «Allegro vivace» que conclou l’obra. Gairebé mil dos-cents compassos que contenen una potència expressiva i una capacitat d’inventiva extraordinàries. Una fita única en el camp simfònic, ben segur influïda per l’estrena, un any abans de la seva composició, de la Simfonia Coral de Beethoven. Tant és així que les referències a la Novena són constants en aquest moviment final, així com les citacions al famós tema Oda a l’alegria”, explica el crític musical Toni Colomer en el comentari del programa de mà del concert.

Amb aquest programa, la West-Eastern Divan Orchestra i Zubin Mehta proposen una immersió en el gran simfonisme romàntic, que estableix un diàleg entre dues generacions fonamentals de la tradició germànica i reivindica la música com a espai d’excel·lència artística i entesa profunda.

(fotografia de Zubin Mehta (c)Winfried Hösl).