Un cop assolida el cim de la Novena, Beethoven abandona el món exterior. Aquesta xerrada tracta sobre el gir radical cap als seus últims Quartets de corda (del núm. 12 al núm. 16, incloent-hi la Grosse fugue). El laboratori ja no busca proclamar ni construir “monuments” però tampoc mai es tanca realment. En aquests experiments finals del Laboratori Beethoven uns van veure “horrors” (Spohr), altres la “contemporaneïtat” més pura i eterna (Stravinsky), alguns la major “melancolia” (Wagner) i altres un “impossibilitat” (què queda per escriure?, va dir Schubert). Un amable crític sembla haver escrit: “Sabem que hi ha alguna cosa allà, però no sabem què és”. Esbrinem-ho.