“Hi ha escriptors de pau. Hi ha escriptors de guerra. Hi ha escriptors de ruïnes. Sóc escriptor de ruïnes. Vaig passar la meva infantesa entre les runes d'un port completament destruït per l'aviació aliada. Van passar set anys abans que la ciutat tornés a mirar el mar. Qualsevol que comenci a viure en ruïnes està condemnat al dol encara que no hagi tingut l'experiència de la destrucció. Ho sent sense entendre-ho. Rep la impressió dolorosa sense percebre la seva causa específica. Només ha vist volar molls. No ha conegut mai cases senceres. Elaborat amb la pianista Aline Piboule, es construeix un recital al voltant de l'opus 17 de Fantasia de Schumann, que ell mateix va titular com a Ruines. Aquesta extraordinària declaració d'amor adreçada a Clara està envoltada d'altres obres des de Bach fins a Adès, des del Barroc fins a l'actualitat.”

Pascal Quignard