Melcior de Ferrer i de Manresa (Peralada, 1825 - la Bisbal d’Empordà, 1884) fou un compositor català del romanticisme amb una producció que inclou música religiosa, escènica i instrumental. Format entre Niça i Bolonya, mantingué relació amb figures com Temistocle Solera, autor del llibret de la seva òpera Giuditta.

A la Bisbal d’Empordà tingué un paper actiu en la vida cultural local i impulsà l’arribada de Joan Carreras i Dagas, antecedent de la futura cobla La Principal de la Bisbal. L’any 1881, el papa Lleó XIII li atorgà el títol de baró de Ferrer en reconeixement a la seva dedicació a la música sacra. Entre les seves obres destaca la Missa de Rèquiem per a quatre veus i instruments, revisada poc abans de morir i estrenada en el seu funeral a la catedral de Barcelona el 1884. La seva recuperació per part del Cor i Orquestra de la Passió (Cor Carreras Dagas), sota la direcció de David Granato, vol restituir l’aportació de Ferrer a la història de la música catalana.