L'Orfeó Català és un dels cors vocacionals de referència del país. Amb més de 130 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz n’és el director, amb Pau Casan com a pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel, K. Petrenko i T. Hengelbrock, entre d’altres.

Dels darrers anys destaquen les seves interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, tot protagonitzant-ne l’estrena europea, sota la direcció de Simon Halsey; l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle; la Novena Simfonia de Beethoven, amb el Cor de Cambra del Palau i l’Orquesta Sinfónica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel; la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey, i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing. També cal destacar concerts amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre ‘El cant dels ocells’. Fantasia per a cor i orgue.

En l’àmbit internacional, destaquen les seves actuacions el 2022 al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, amb l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, i el 2023 els concerts amb la Berliner Philharmonkier, sota la direcció de Kirill Petrenko, en una gira històrica amb un total de quatre concerts: Berlín (Berliner Philharmonie), la Sagrada Família i Auditorio Nacional de Madrid, amb la interpretació de la Missa de la coronació de W. A. Mozart. També cal destacar actuacions anteriors a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa; una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti; actuacions a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, i el 2019 una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Múnic, al costat del Cor de Cambra del Palau, amb la Segona Simfonia de Mahler.

Més recentment, el febrer del 2024, l’Orfeó Català va interpretar dins el cicle Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions de Hengelbrock van interpretar aquestes obres a Hamburg: la de Brahms a la Laeiszhalle i la de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie.

De la temporada 2024-25 destaca la gira amb la interpretació de la Simfonia Resurrecció de Gustav Mahler amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca i el Cor de Cambra del Palau, dirigits per Daniel Harding, amb concerts a Estocolm, Palau de la Música Catalana i Girona (abril-maig del 2025). I també l’estrena a Espanya del Dream requiem de Rufus Wainwright, amb l’OBC, sota la direcció de Ludovic Morlot, al Palau (gener del 2025).

L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic^®.

 

L'Orfeó Català és un cor de format simfònic. La seva activitat concertística alterna la interpretació de repertoris vocals-orquestrals i programes de música coral amb una presència destacada de la música tradicional i d'autor català. L'Orfeó Català té un repertori musical molt ampli i ric, en el qual destaquen:

• Magnificat de J. S. Bach
• Les estacions de J. F. Haydn
• Requiem de Mozart
• Te Deum de Bruckner
• Simfonia núm. 2 de Mahler
• Un rèquiem alemany de Brahms
• Requiem de Verdi
• Requiem de Dvořák
• Missa en Do major de Beethoven
• Cant espiritual de Montsalvatge
• Aleksandr Nevski de Prokófiev
• Novena Simfonia de Beethoven
• Missa de Rheinberger
• Requiem de Bruckner
• Te Deum d'Utrecht de Händel