La flauta màgica de Wolfgang Amadeus MozartÒpera Popular de Barcelona
Descripció
Fitxa artística
Josep Miquel Mindán, director musical
Jaume Villanueva, director escènic
Orquestra de cambra Terrassa 48
Quim Térmens, concertino
Èric Varas, director del cor
Glòria Llevat i Roberth Aramburo, coreografia
Òpera Popular de Barcelona, companyia estable:
Kristen Larsen, Pamina
Facundo Muñoz, Tamino
Joan G. Gomà, Papageno
Imma Masramon, Papagena
Alexandra Nowakowski, Reina de la nit
Danil Sayfullin, Sarastro
Ángel Baile, Monostatos
Alba M. Nieto, dama 1
Kimiyo Nakako, dama 2
Maria Jurado, dama 3
Ana Yanini, àngel 1
Victorina Pérez, àngel 2
Grissel Ruiz, àngel 3
Jose Cabrero, guardià 1
Lluís Vergés, guardià 2 / Sprecher
José Luís González, esclau 1
Germán Casetti, esclau 2
Cor i ballet de l’Òpera Popular de Barcelona
Amb la col·laboració dels estudiants de dansa de l’Institut del Teatre de la Diputació de
Barcelona
Programa
La flauta màgica
Detalls
Aquesta Flauta màgica vol ser un humil homenatge a totes les companyies líriques que van recórrer els camins del món, amb amor.
Mozart, com l’art autèntic, no necessita ser comprès per arribar-nos a l’ànima. Sublim per la
bellesa de la bondat —matèria inefable dels somnis, des de la nota més nímia— la humil
grandesa de Mozart es manifesta provocant-nos l’abstracció absoluta, l’oblit: l’embelliment
de Schopenhauer, fonament transcendental implícit de la bellesa.
La transcendència es una virtut. La virtut és la disposició que té un ésser per obrar de forma
ideal a la vida. I, si un ésser humà ha gaudit d’aquesta prerrogativa en el llarg, feixuc i tortuós discurs de la història —la qual és prerrogativa humana— aquest ésser ha estat W. A. Mozart, i l’exemple
més pur, la seva Flauta màgica.