La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart
Fitxa artística
Josep Miquel Mindán, director musical
Jaume Villanueva, posada en escena
Miquel Villalba, director del cor
Orquestra de cambra Terrassa 48
Quim Térmens, concertino
Glòria Llevat i Roberth Aramburo, coreografia
Òpera Popular de Barcelona, companyia estable:
Laura Gibert, Pamina
Adrià Mas, Tamino
Joan G. Gomà, Papageno
Imma Masramon, Papagena
Alexandra Nowakwski, Reina de la nit
Danil Sayfullin, Sarastro
Jordi Casanova, Monostatos
Alba Martínez Nieto, dama 1
Kimiyo Nakako, dama 2
Maria Jurado, dama 3
Victorina Pérez, àngel 1
Marie-Laure Butty, àngel 2
Grissel Ruiz, àngel 3
José Cabrero, guardià 1
Lluís Vergés, guardià 2 / Sprecher
José Luís González, esclau 1
Germán Casetti, esclau 2
Cor i ballet de l’Òpera Popular de Barcelona
Amb la col·laboració dels i les alumnes del Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona
Programa
La flauta màgica
Detalls
Aquesta Flauta màgica vol ser un humil homenatge a totes les companyies líriques que van recórrer els camins del món, amb amor.
Mozart, com l’art autèntic, no necessita ser comprès per arribar-nos a l’ànima. Sublim per la bellesa de la bondat —matèria inefable dels somnis, des de la nota més nímia— la humil grandesa de Mozart es manifesta provocant-nos l’abstracció absoluta, l’oblit: l’embelliment de Schopenhauer, fonament transcendental implícit de la bellesa.
La transcendència es una virtut. La virtut és la disposició que té un ésser per obrar de forma ideal a la vida. I, si un ésser humà ha gaudit d’aquesta prerrogativa en el llarg, feixuc i tortuós discurs de la història —la qual és prerrogativa humana— aquest ésser ha estat W. A. Mozart, i l’exemple més pur, la seva Flauta màgica.