Aquesta Flauta màgica vol ser un humil homenatge a totes les companyies líriques que van recórrer els camins del món, amb amor.

Mozart, com l’art autèntic, no necessita ser comprès per arribar-nos a l’ànima. Sublim per la bellesa de la bondat —matèria inefable dels somnis, des de la nota més nímia— la humil grandesa de Mozart es manifesta provocant-nos l’abstracció absoluta, l’oblit: l’embelliment de Schopenhauer, fonament transcendental implícit de la bellesa.

La transcendència es una virtut. La virtut és la disposició que té un ésser per obrar de forma ideal a la vida. I, si un ésser humà ha gaudit d’aquesta prerrogativa en el llarg, feixuc i tortuós discurs de la història —la qual és prerrogativa humana— aquest ésser ha estat W. A. Mozart, i l’exemple més pur, la seva Flauta màgica.