El concert inclou la Simfonia Renana de Schumann tot completant un programa que contrasta dues mirades del Romanticisme alemany.

El dimecres 27 de maig (Sala de Concerts, 20 h), torna al Palau de la Música Catalana la Budapest Festival Orchestra, considerada una de les millors orquestres del món, dirigida pel seu titular i fundador Iván Fischer, un dels músics més visionaris del nostre temps. L’orquestra hongaresa protagonitzarà el darrer concert d’aquesta temporada del cicle Palau 100 amb un concert excepcional que s’endinsa en el Romanticisme alemany des de dues mirades complementàries, el simfonisme de Robert Schumann, amb la Simfonia Renana, i el drama operístic de Richard Wagner, amb l’escena final de La valquíria. Dos camins diferents que aspiren al mateix ideal, el de fer de la música un espai d’expressió total; i amb un fil conductor que recau en el riu Rin, símbol de natura, mite i identitat cultural present en ambdues obres com a espai físic i imaginari al servei d’una experiència artística de primer ordre.

El programa, doncs, juxtaposa dos noms fonamentals de la història de la música, però amb visions diferents del sentit estètic. El concert començarà amb la Simfonia núm. 3, en Mi bemoll major, op. 97, “Renana” de Schumann, obra gestada en una etapa vitalment lluminosa del compositor que captura, amb una gran llibertat expressiva, els paisatges i les emocions associades a la vida a la vora del Rin. El programa culminarà amb l’escena final de Die Walküre de Wagner, un dels moments més colpidors de L’anell del Nibelung, en què la valquíria Brünnhilde, filla preferida de Wotan, s’acomiada del seu pare, moment clau i un dels duos més intensos de tot L’anell del nibelung. La soprano Ingela Brimberg i el baix Hanno Müller-Brachmann donaran veu al drama apassionat entre Brünnhilde i Wotan, en el comiat marcat pel foc màgic.

“El romanticisme va ser netament i purament alemany. I va tenir en la música un dels seus eixos definidors. Tant Robert Schumann (1810-1856) com Richard Wagner (1813-1883) en van ser artífexs indiscutibles, el primer des del simfonisme, el concert, el lied i la música de cambra i el segon des de l’òpera”, explica el professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical Jaume Radigales al programa de mà del concert. “Però ambdós van deixar, a part de música, textos teòrics: Schumann des de la crítica i Wagner des de l’assaig. Reunir-los en una sola vetllada com la que ens ocupa permetrà establir no pocs nexos de contacte estètic”. Un final de temporada del cicle estrella del Palau que connecta amb un dels dos conjunts escultòrics de la boca de l’escenari de la Sala de Concerts que representa la cavalcada de les valquíries.

Sobre els intèrprets

Iván Fischer va fer realitat el seu somni quan va fundar la Budapest Festival Orchestra (BFO) l’any 1983, juntament amb Zoltán Kocsis. Gràcies al seu enfocament innovador de la música i a la dedicació dels seus músics, s’ha convertit en l’orquestra més jove a formar part de les deu millors orquestres simfòniques del món. A més de Budapest, actua regularment en algunes de les sales de concerts més importants del panorama musical internacional i és present a plataformes internacionals de streaming. Des de la seva creació, ha estat reconeguda per Gramophone en tres ocasions: el 1998 i el 2007, el jurat professional de la revista li va atorgar el premi a la Millor Gravació, mentre que el 2022, gràcies als vots del públic, va ser nomenada Orquestra de l’Any. Els seus èxits més destacats estan relacionats amb Mahler: la seva gravació de la Simfonia núm. 1 va ser nominada als Grammy Awards el 2013. A més dels èxits discogràfics i de les gires aclaparadorament aclamades, la BFO s’ha convertit en una orquestra de renom internacional gràcies a la seva sèrie de concerts innovadors.

La tasca d’Iván Fischer al capdavant de la BFO és un dels grans èxits musicals dels darrers trenta anys. Amb gires internacionals i enregistraments per a Philips Classics i Channel Classics, és un dels directors més cèlebres del món, per a qui tradició i innovació van de la mà. Ha fundat diversos festivals: el Mahlerfest de Budapest, Bridging Europe i el Festival d’Òpera de Vicenza. El World Economic Forum li va concedir el premi Crystal pels seus mèrits en el foment de les relacions culturals internacionals. Ha estat director titular de la National Symphony Orchestra, de l’Opéra National de Lyon i de la Konzerthausorchester Berlin. Després de dècades de col·laboració, la Royal Concertgebouw Orchestra el va nomenar director convidat honorífic. És convidat habitual de la Berliner Philharmoniker, de la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i de la Filharmònica de Nova York. El juliol del 2024, va ser nomenat director titular de la Jove Orquestra de la Unió Europea.

La coneguda soprano sueca Ingela Brimberg ha col·laborat amb alguns dels millors directors del món, entre els quals Marc Minkowski, Donald Runnicles, Esa-Pekka Salonen, Daniel Harding, François-Xavier Roth, Leif Segerstam, Sakari Oramo i Pablo Heras-Casado, i és reconeguda per les seves interpretacions de les heroïnes de soprano dramàtica més complexes i exigents del repertori operístic. Per la seva banda, els premis del baix alemany Hanno Müller-Brachmann al Concurs Internacional de Música ARD de Múnic i al certamen Neue Stimmen de Gütersloh el van portar ben aviat a l’Òpera Estatal Unter den Linden de Berlín, on Daniel Barenboim el va contractar quan encara era estudiant. Durant tretze anys hi va interpretar els papers principals de la seva vocalitat. Posteriorment va ser convidat a cantar a les òperes estatals d’Hamburg, Múnic i Viena, així com a La Scala de Milà. L’artista desenvolupa també una intensa activitat concertística

Una hora abans de l’inici del concert (19 h, Petit Palau, entrada lliure) tindrà lloc la sessió divulgativa “Parlem de...” entorn del concert, a càrrec del professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical Jaume Radigales.

Podeu veure aquí la càpsula de Perspectives Musicals El comiat de Wotan.

 

(fotografia d’Iván Fischer ©Marco Borggreve).