En aquest període, el laboratori treballa a ple rendiment i màxima expressió. Les seves sonates (la “Waldstein”, i fins i tot les seves sonates per a violí “Kreutzer”) juntament amb els Quartetos "Razumovsky" es converteixen en la enginyeria necessària per sostenir l'escala monumental de l'Eroica i la força motriu de la 5ª. Per cada simfonia, hi ha un treball previ al piano que busca la potència i, en el quartet, la cohesió. El personal es torna èpic: el piano assaja el "cop" i el quartet assaja la "tensió".