En aquest període, el laboratori treballa a ple rendiment i màxima expressió. Les seves sonates (la Waldstein, i fins i tot les seves Sonates per a violí Kreutzer) juntament amb els Quartets Razumovsky es converteixen en l’enginyeria necessària per sostenir l’escala monumental de l’Heroica i la força motriu de la Cinquena. Per a cada simfonia, hi ha un treball previ al piano que busca la potència i, en el quartet, la cohesió. El personal es torna èpic: el piano assaja el “cop” i el quartet assaja la “tensió”.