De les tres Passions segons sant Mateu que el Palau de la Música Catalana presenta aquesta, aquesta serà, sens dubte, la més imprevisible. Teodor Currentzis aborda una de les grans obres de Bach amb una incògnita que ja és, per si mateixa, un al·licient: no es pot preveure per on anirà la seva interpretació. Podria ser una lectura heterodoxa, trencar motlles i entusiasmar els seus seguidors, potser fins i tot resultar sacrílega per als més puristes. El que és segur és que no deixarà indiferent. El també anomenat enfant terrible de la direcció, ja no és cap enfant, sinó un director plenament consagrat que no ha perdut la capacitat de qüestionar les convencions interpretatives.

A partir del relat de la passió i mort de Crist segons l’evangeli de Mateu, Bach construeix en la Passió segons sant Mateu una obra d’una extraordinària dimensió musical, dramàtica i espiritual, escrita per a un gran desplegament de veus i instruments. Currentzis la presenta al capdavant d’Utopia Orchestra & Choir, la seva formació europea, amb la participació també del Cor Infantil de l’Orfeó Català.

La Passió segons sant Mateu ocupa un lloc especialment significatiu en la història del Palau i de l’Orfeó Català. L’any 1921, l’Orfeó en va protagonitzar la primera audició al Palau, amb Albert Schweitzer a l’orgue, iniciant una vinculació que s’ha mantingut durant més d’un segle. Coincidint amb els 300 anys de la seva estrena a Leipzig el 1727, el Palau hi torna aquesta temporada amb tres aproximacions ben diferents, reafirmant el lloc central de l’obra en la seva tradició musical.