COVID-19. Protocol de seguretat i mesures preventives. MÉS INFO

El Palau i l’Orfeó Català celebren el centenari de l’estrena a l’Estat de la Passió segons sant Mateu de Bach amb dues interpretacions de l’obra al Palau de la Música Catalana, els dies 10 i 11 de juliol

Per a l’Orfeó Català, la interpretació d’aquesta obra cabdal de la música universal va ser un dels esdeveniments més rellevants de la història de l’entitat i també va suposar un moment musical històric per a Catalunya. Celebrar-ho aquest mes de juliol amb dos concerts commemoratius suposa també retre homenatge a la passió, l’excel·lència i la visió dels impulsors de l’Orfeó Català i del Palau.

Els propers 10 i 11 de juliol (19 h i 11 h respectivament), l’Orfeó Català interpretarà la Passió segons sant Mateu de Bach al Palau de la Música Catalana en dos concerts commemoratius del centenari de l’estrena a l’Estat espanyol d’aquesta obra mestra, esdevinguda el 27 de febrer de 1921 a l’escenari modernista i també oferta per l’Orfeó Català. Va ser un dels esdeveniments més rellevants de la història de l’entitat i també va suposar un moment musical històric per a Catalunya. Celebrar-ho aquest mes de juliol amb dos concerts suposa també retre homenatge a la passió, l’excel·lència i la visió dels impulsors de l’Orfeó Català i del Palau.

Els concerts comptaran amb la direcció de Simon Halsey, al capdavant de l’Orfeó Català, el Cor Infantil de l’Orfeó Català, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, els Berliner Barock Solisten (membres de la Filharmònica de Berlín) i els organistes Juan de la Rubia i Joan Seguí. Les parts solistes vocals seran a càrrec del tenor James Gilchrist (Evangelista), el baríton Josep-Ramon Olivé (Jesús), la soprano Marta Mathéu, el contratenor Alex Potter, el tenor Ilker Arcayürek i el baix Andreas Wolff.

D’acord amb la importància dels esdeveniments, aquests concerts, que inicialment s’havien d’interpretar en les dates exactes del centenari (els dies 27 i 28 de febrer passat) i que es van posposar a causa del context general derivat de la COVID-19, es recuperen ara per celebrar el centenari d’aquella cita musical culminant. Cal destacar que Catalunya Música i TV3 enregistraran una de les sessions i que TV3 emetrà el concert els dies 18 i 25 de juliol.

Tal com explica el divulgador musical Pere-Andreu Jariod al programa de mà dels concerts, la Passió segons sant Mateu “és plena de moments inoblidables: l’ària de la contralt “Erbarme dich”, la de baix “Mache dich, mein Herze rein”, els cors inicial i final. La música de Bach ens fa viure la passió i crucifixió de Jesucrist amb una intensitat úniques. És una de les composicions que més empremta deixa en l’audiència que té l’ocasió de gaudir-ne en directe. Un dels valors que fan d’aquesta una obra singular és el fet de ser pensada per a dos cors i dues orquestres. Això estableix un diàleg entre si, i també amb el públic, que se sent interpel·lat. La narració dels fets per l’Evangelista dona pas a les àries i els ariosi, moments de reflexió sobre el que se’ns està explicant. També és remarcable la participació del cor, que adopta diferents papers –poble, deixebles, soldats, sacerdots, turba– al llarg de la Passió i comenta els esdeveniments que es van succeint, a l’estil de les tragèdies gregues”.

Bach, l’Orfeó i el Palau

En la història de l’Orfeó Català i del Palau, l’obra de Bach ha estat i és protagonista en incomptables ocasions. La majestuositat i la claredat de l’obra del compositor van ser un dels motors creadors que van empènyer Lluís Millet i Pagès a fundar l’Orfeó Català el 1891. Aquella primera audició de la Passió el 27 de febrer de 1921, a la qual va seguir una segona el 6 de març del mateix any, culminava el gran somni de poder interpretar algun dia les grans obres corals del Kantor de Leipzig. Un somni que començaria l’any que es va inaugurar el Palau, el 1908, en què l’Orfeó Català interpretava per primer cop el Magnificat, seguit de la interpretació de la Missa en Si menor el 1911, ambdues obres també en primera audició a l’Estat.

La gestació d’una fita històrica

L’estudi de la Passió va comptar amb l’expertesa en l’obra del compositor de l’organista alemany Albert Schweitzer, fruit de la relació que havia iniciat amb l’entitat arran d’un concert al Palau el 1909 i de l’amistat que va mantenir amb Millet i Pagès al llarg dels anys.

Per al concert del 1921 de la Passió segons sant Mateu, Albert Schweitzer va ser qui va aconseguir una bona edició de partitures, va organitzar la intervenció dels solistes procedents de Berlín, va aconsellar sobre la disposició dels intèrprets a l’escenari i va assessorar en tot moment Millet i Pagès sobre la interpretació de l’obra. Els textos de la Passió es van traduir al català (la traducció dels textos de música clàssica i òpera era una pràctica habitual a l’època), tasca molt acurada que van assumir Vicenç Maria de Gibert i Francesc Pujol, ja que no podien ser alterats en el més petit detall a fi d’adaptar-se a la música.

La interpretació de la Passió va ser tot un èxit, tal com ho testimonien els diaris de l’època. Per exemple, el diari «El Liberal» deia el 28 de febrer de 1921: “La millor interpretació de l’Orfeó va trobar la cooperació dels millors solistes, la soprano Andrea Fornells, el tenor Emili Vendrell, la contralt Concepció Callao i el tenor alemany A. Walter, el baríton Ricard Fusté i el baix Sandro Griff; també va agrupar solistes d’oboè com Fritz Flemming i Theodor Menge procedents de l’òpera de Berlín, els violinistes Eduard Toldrà i Josep Recasens, els violoncel·listes Gaspar Cassadó i Antoni Planàs i l’organista d’Strasbourg Albert Schweitzer”.

Per la seva banda, «La Veu de Catalunya» publicava el 9 de març de 1921, en relació amb la segona audició de l’obra: “La magna obra de Bach, obtingué, com el primer dia, sota la intel·ligent i fervorosa direcció del mestre Millet, amb la cooperació del mestre Pujol, una execució impecable de la qual, tots els que tinguérem la sort de poder-la fruir, servarem un record inesborrable. L’Orfeó Català, sobretot en la segona part de l’obra, estigué insuperable. Els magnífics chorals, tan plens d’unció religiosa i els difícils comentaris del chor no poden cantar-se millor. En Millet és un virtuós formidable del cor i ha fet de la nombrosa massa coral un instrument admirable que canta amb una vida exuberant, amb un sentiment exquisit i just, amb una afinació perfecta, amb una pastositat de veu imponderable, amb un equilibri extraordinari, amb una seguretat completa. No es pot demanar més”. El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) conserva una ingent documentació d’aquesta fita històrica de l’Orfeó Català.