El Cor de Noies a la Berliner Philharmonie
El Cor de Noies de l’Orfeó Català (Buia Reixach i Feixes, directora) va debutar a la prestigiosa sala Berliner Philharmonie el passat 12 de maig de 2019, dins del projecte educatiu coral de l’auditori alemany, Vocal Heroes, que ajunta el cor jove Vocal Heroes, cantants amateurs, membres de la Berliner Philharmoniker i els cors convidats. Tots ells dirigits per Simon Halsey, director artístic del projecte.
Crònica de l'experiència per Buia Reixach i Feixes
Simon Halsey va agafar les regnes de la direcció artística dels cors del Palau i va començar a treballar amb un objectiu clar: internacionalitzar els cors. Aquesta era una de les seves línies d’actuació amb la família coral i ho va materialitzar, fa dos anys, amb la visita del Cor de Noies a la ciutat de Hannover mitjançant un intercanvi amb un cor femení de renom que va suposar un punt de partida per a una nova etapa del Cor.
Una de les moltes virtuts que té el director artístic dels cors del Palau és la confiança que projecta al seu equip i, tot i que el repte era molt gran i feia molt de respecte, el vam entomar amb moltíssima il·lusió i la convicció que allò seria bo per al Cor i l’equip que el liderem; i així va ser. El Cor de Noies va tenir l’oportunitat magnífica de treballar amb el Mädchenchor Hannover i el mateix Simon. El més bonic: ell va gestionar el projecte i la seva dinàmica i va fer possible que els dos cors sentissin que podien aprendre molt, però alhora –i no menys important– que podien compartir i mostrar els seus punts forts com a cor.
Aquest va ser el tret de sortida d’una nova etapa al Cor de Noies, que així omplia la seva motxilla de confiança i autoestima i que va desembocar, més tard, en la magnífica proposta de viatjar de nou i encarar un altre repte fora de casa: anar a la Berliner Philharmonie!
La proposta va ser rebuda amb moltíssima eufòria per les 37 noies del Cor. Sabien, sabíem, que anàvem “al Vaticà de la música clàssica”, al cor d’Europa, a compartir alguna cosa molt important amb molta gent jove que estima el cant coral i la música en general. A més, hi anàvem a interpretar una obra d’un compositor que vam tenir l’honor de conèixer l’estiu passat amb tots els cors de la casa, en el projecte d’El monstre al laberint, del qual ens havia agradat molt la música. En menys d’un any, doncs, teníem l’oportunitat de cantar dues obres de Jonathan Dove! I ho anàvem a fer al costat de cors preparadíssims que s’hi van desplaçar des d’Anglaterra, Itàlia i diferents punts d’Alemanya.
Vam encarar el muntatge de l’obra, com no pot ser altrament, uns mesos abans; així la descobríem de mica en mica, i hi trobàvem connexions amb el “nostre” Monstre estiuenc i descobrint noves propostes en la manera d’escriure i explicar coses.
En Simon ens dirigiria a Berlín i, com a gran professional que és, va tenir la cura d’enviar a tots els directors que treballàvem al projecte un PDF de l’obra amb totes les indicacions, per tal d’unificar al màxim la manera d’articular, frasejar, respirar… Per què destaco una cosa aparentment menor? Doncs perquè al primer assaig era absolutament impressionant sentir com 530 persones arribaven perfectament preparades i cantant exactament en la mateixa direcció. A banda de les sales on vam tenir el privilegi d’assajar (si la “petita” era impressionant, imagineu-vos l’impacte del primer assaig a la sala de concerts de la Philharmonie), era emocionant veure tanta gent jove treballant en equip i donant-ho tot perquè aquell munt de cors que érem allà es convertissin en un de sol. El poder del cant coral quan sents que passa això és extraordinari.
Els dies a Berlín van ser molt intensos. Van ser moltes hores d’assaig i per a tots els cantaires suposava un esforç gran, que van entomar amb una responsabilitat exquisida. Hi van haver moments, al marge dels assaigs, per conèixer gent, compartir, voltar, i tot plegat va fer d’aquells quatre dies un autèntic regal per al Cor de Noies.
Vam tenir també l’oportunitat de fer una petita actuació al Foyer, on tots els cors ens van escoltar atentament. Va ser un moment molt emocionant. Alguns cantaires d’altres formacions deien: “Volem cantar com elles!”. D’altra banda, en Simon no es cansava de parlar de les seves lovely girls que havien vingut de Barcelona, i fins i tot lluïa amb orgull la dessuadora que les noies van estrenar per al viatge.
I tot plegat es va completar amb l’acompanyament d’un equip de gestió impecable, i l’acompanyament també de Mariona Carulla, Joan Oller i un grup de socis que van desplaçar-se al cor d’Europa per assistir a aquell concert que recordarem molt de temps. Vull destacar també l’equip de comunicació i premsa del Palau que ens va acompanyar i va cobrir el projecte per fer-lo visible arreu. Tot va sortir rodó.
La motxilla de la confiança, l’autoestima i les experiències del Cor de Noies es va omplint i fa possible que creixi dia rere dia. Gràcies!
Aquest article ha estat publicat originàriament a Sonograma Magazine