Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Simon Halsey dirigeix dissabte el Requiem de Fauré al Palau, amb l’Orfeó Català i el Cor de Cambra

23 de novembre de 2016

El concert, commemoratiu del 125è aniversari de l’Orfeó Català, inclou una estrena de Salvador Brotons

El proper dissabte, 26 de novembre (19 h), Simon Halsey dirigirà l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau en una de les misses de rèquiem més precioses del repertori universal com és lade Gabriel Fauré. Aquest concert també suposarà l’estrena absoluta de la peça coral Oda infinita de Salvador Brotons, compositor convidat del Palau de la Música Catalana, que està dedicada a l’Orfeó amb motiu del 125è aniversari que es commemora enguany. El programa inclourà, a més, Hör mein Bitten, WoO15 de Felix Mendelssohn. Es tracta, doncs, de tres obres d’estils, credos, nacionalitats i èpoques diferents, però que tenen en comú la creença de l’existència de vida després de la mort.

Els cors, acompanyats a l’orgue per David Malet, iniciaran el concert amb Oda infinita de Brotons per a cor mixt i orgue. Basada en el poema homònim de Joan Maragall, l’obra, sempre expressiva, conté moments dinàmics i foscos, i capta l’essència dels versos maragallians que miren cap a la vida del més enllà. Seguirà la peça de Mendelssohn, amb la col·laboració de la soprano María Espada, que és una adaptació del salm 55 de la Bíblia, que parla de les angoixes que amenacen l’ànima del creient davant dels enemics de la fe.

La vetllada acabarà amb la interpretació del Requiem, en Re menor, op. 48 de Fauré, amb la soprano María Espada i el baríton Joan Martín-Royo en els papers solistes. Una obra única en el seu gènere que va ser estrenada a l’església de la Madeleine de París l’any 1888. De caire poètic, no es rebel·la contra la mort, sinó que vol ser “un feliç alliberament, com una aspiració a una felicitat superior, i no com un trànsit dolorós”, segons el mateix compositor. Per això Fauré va eliminar del text de la litúrgia catòlica de difunts les seccions més dramàtiques, com el “Dies Irae”, i hi afegí com a final un “In Paradisum” que tanca la missa amb una nota lluminosa i plena d’esperança.