Miles Davis (1926-1991). Ell va canviar la història de la música, no solament del jazz, unes quantes vegades. La seva influència encara avui és arreu. Escoltem els seus discos i veiem els seus enregistraments videogràfics amb devoció, i la història del Festival de Jazz de Barcelona es nodreix també d’anècdotes i experiències viscudes al seu costat. Marcus Miller, col·laborador imprescindible del seu retorn als anys 80 del segle XX, s’envolta d’un equip amb altres exdeixebles de referència de Miles –Bill Evans i Mike Stern– i col·laboradors habituals seus (Mino Cinelu, Russell Gunn, Brett Williams i Anwar Marshall) per celebrar el centenari d’una de les figures cabdals de la música del segle XX.

La idea, explica Miller, és interpretar música de l’icònic disc del 1981 We Want Miles!, enregistrat en directe al Japó, amb altres clàssics del repertori del trompetista dels anys 50 i 60 fins a arribar a l’era de Tutu (1986) i Amandla (1989). “Tocarem música de totes les èpoques de la carrera de Miles –ens ha escrit Miller–, però també vull fer servir aquests músics increïbles amb qui vindré a Barcelona per portar Miles cap al futur i explorar coses que a ell segur que li hauria interessat investigar.” Perquè, en definitiva, “Miles no va mirar mai enrere; ell sempre s’enfocava cap al futur.”

We Want Miles!, i tant que sí.