Veurem aquí com el laboratori es torna més lliure, amb sonates i quartets que exploren noves sonoritats. Així, la Sisena i la Setena conviuen amb les idees de l’Appassionata i Les adieux: l’una impetuosa i l’altra un retrat de la separació. Coincideixen amb aquestes simfonies els tres grans Razumovsky finals i Les arpes: més llargues i més agosarades harmònicament. Per tot això, és possible dir que Beethoven ja domina l’orquestra i la fa servir tant per “pintar” quadres (Sisena) com per generar hipnosi rítmica (Setena).