Veurem aquí com el laboratori es torna més lliure, amb sonates i quartetos que exploren noves sonoritats. Així, la 6ª i 7ª conviuen amb les idees de “l'Appassionata” i “Les Adieux”: la una impetuosa i l'altra, un retrat de la separació. Coincideixen amb aquestes simfonies els tres grans «Razumovsky» finals i “Les Arpes”: més llargues i més agosarades harmònicament. Per tot això, és possible dir que Beethoven ja domina l'orquestra i la fa servir tant per “pintar” quadres (6ª) com per generar hipnosi rítmica (7ª).