Catalunya i l’esperit wagnerià comparteixen una sensibilitat marcada per la transcendència, el mite i la voluntat d’anar més enllà. Del Siegfried llegendari que coincideix amb la llegenda de Sant Jordi, al Montsalvat de Parsifal, que evoca Montserrat, l’obra de Wagner va trobar a Catalunya una terra d’allò més receptiva i entusiasta a la seva obra. El Liceu va estrenar oficialment Parsifal el 1914 amb el tenor moianès Francesc Viñas, i aquest agost l’Orquestra del Festival de Bayreuth visita el Palau, just un dia abans de Sant Fèlix, la diada on se celebra la important jornada castellera  homònima que Wagner, possiblement, atesa la seva coneguda megalomania hauria llegit, en cas d’haver-los conegut, com una mostra deutora i directa del seu concepte d’obra d’art total que anhela trencar tots els límits de finitud.