Hi ha obres que han transcendit el repertori clàssic per convertir-se en autèntiques icones. El Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski n’és una, amb un inici inconfusible i una escriptura que combina virtuosisme, lirisme i una poderosa dimensió orquestral. Al Palau, prendrà vida en mans de Kirill Gerstein, pianista d’origen rus format entre Moscou, Madrid i els Estats Units, un intèrpret especialment versàtil, amb una carrera de primer nivell plenament consolidada a Europa. Un nom del qual, sens dubte, continuarem sentint a parlar.

La Simfonia núm. 4 de Brahms és la darrera simfonia que va escriure el compositor i una de les culminacions del seu pensament simfònic. Profunda i imponent, mira al passat sense deixar de sonar profundament personal, i condensa en quatre moviments la maduresa d’un compositor que va saber renovar la tradició des de dins.

Al centre de tot aquest gran desplegament simfònic, la complicitat entre Daniel Harding i l’Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia. Una de les batutes més destacades de l’escena internacional i la formació romana, de la qual és director musical, tornen al cicle Palau 100 amb un programa construït sobre dues obres essencials del repertori romàntic. Txaikovski i Brahms, virtuosisme pianístic i gran simfonisme, en una vetllada que reuneix alguns dels grans noms de l’escena musical europea.